Ahir a la reunió de pares vau veure un viedo on Picasso dibuixava, i avui l’hem vist nosaltres.

Voleu saber el que n’hem dit?

– A tercer ho vam fer, primer dibuixavem una cosa i anavem fent més dibuixos a sobre.

– M’ha agradat perquè quan feia una cosa, después en feia una altra, i una altra i una altra… i al final ha sigut un gat.

– Tot el rato el dibuix que feia era una mica inventat, hi havia coses que se les imaginava ell.

– De vegades, a partir d’una ralla que sense voler fer, començo a fer coses. Ell les ha fet.

– Anava molr ràpid dibuixant i li quedava molt bé, i ha trigal molt poc en acabar el dibuix.

– Està a una habitació molt fosca.

–  Perquè era en blanc i negre.

– Jo a vegades quan estic a casa fair un guixerot i d’aquell guixerot intento fer un dibuix.

– Jo també al llibre de teoria!

– No sé perquè girava la foto. i… ho podrem tornar a fer?

– M’ha agradat perquè primer ha començat a fer una flor, després un peix, després un gall, després una cara i després un Domoni. M’ha agradat la seva tàctica.

– Perquè anava despullat? Perquè no quedava gaire bé! Sort que era en blanc i negre!

– Dibuixava molt ràpid, però… no ho entenc, com pot ser que dibuixi tan ràpid i tan bé? És com si pintés un quadre i li sortís de meravella.