Estrena film al bloc

Ja es pot veure SOLsol al bloc.

El podeu veure a l’apartat film final.

Hem vist el curt en pantalla gran!

El dimarts dia 26 de maig vam anar a l’Institut Francès de Barcelona a presentar el nostre curt i a veure els curts d’altres centres.

perbloc02instifr.jpg

 

La jornada va ser molt interessant i creiem que el nostre curt va agradar als assistents.

perbloc01instifr.jpg

 

Aquí teniu la presentació que vam fer (més o menys):

 

El nostre taller de Cinema en Curs ha estat un taller en el que hem participat alumnes de 1r de batxillerat de l’IES Can Puig de Sant Pere de Ribes i alumnes de cinquè i sisè del CEIP Riera de Ribes. La feina conjunta entre grans i petits (no tant petits) ha estat molt interessant i tots hem après molt.

 

Al principi, les normes que ens venien donades ens van semblar complicades: hi havia d’haver un canvi d’estat d’ànim i, per tant de color,  dos o més personatges presents en aquell moment, dos desplaçaments i, en el nostre cas, dos protagonistes de diferents edats.

 

Després de tenir totes les normes clares, vam definir els personatges, amb el caràcter i la personalitat. El protagonista és en Miquel, té entre 10 i 12 anys, és extravertit, llest, intel·ligent, li agrada l’escola però sempre està a la lluna, li agradaria ser informàtic, es distreu fàcilment, és meticulós, té idees de bomber, té amics, li agraden les llaminadures, és una mica insegur, li preocupa el que pensa l’altra gent, té un amic que sempre porta a terme les seves idees perquè ell no s’atreveix i va al seu rotllo.

 

Després vam pensar en la noia: extravertida, tranquil·la, sempre diu el que pensa, també és golafre, li agraden les llaminadures, és rebel, és perfeccionista, fa batxillerat social, vol ser periodista, és segura, també realista, li agrada estar amb gent i li agrada anar al cinema, s’angoixa fàcilment, no es porta bé amb la família, se sent incompresa, és molt curiosa, és creativa i li agrada dibuixar. També vam veure clar que totes aquestes característiques no cal que es vegin en un curt de 7 minuts.

 

Hi havia molta informació i poc temps per donar-la. Per això va ser tant important treballar bé el color per poder explicar coses a través d’ell. Vam haver de cuidar-nos del tractament del color depenent de l’estat d’ànim dels personatges. Al començament els colors que destaquen són sobretot el groc i el blau. A continuació s’introdueixen molts plans amb plantes i  gespa i el color verd entra a la paleta. A partir del canvi d’estat d’ànim el color destacat passa de ser el verd al seu oposat: el vermell. El vermell segueix constant al curt fins que s’acaba.

 

Després vam estar pensant unes possibles localitzacions i vam fer fotos, i vam escollir les que més ens convenien pel color. El guió, finalment, va quedar com heu vist: el Miquel, (el protagonista), juga amb el Pep, el seu amic, juguen a trucar als timbres de les cases i marxar corrent. Al final, el Pep acaba sent escridassat per un veí. En Miquel, una mica capficat pel que li acabava de passar a en Pep, acaba descobrint un secret: el seu germà gran i la seva nòvia (que és molt amiga d’en Miquel) han tallat i ja no són nòvios. En Miquel primer no entén què passa, però al final ho comprèn i es queda molt capficat perquè potser ja no veurà més la nòvia del seu germà.

 

Vam mirar diferents extrets cinematogràfics i algun curt. El que més ens va inspirar, va ser “El Pa i el carrer”, de Kiarostami. Ens va inspirar perquè el nostre protagonista també anava pel carrer, i en teoria havia d’anar xutant una pilota de futbol, quan el de Kiarostami també anava xutant una pedra. L’acció era semblant a la nostra. Tot i que l’altre curt estava en blanc i negre i que Ribes no és igual que el poble que sortia allà, l’acció s’hi assemblava, però nosaltres necessitàvem molt de color. Vam escollir algunes fotos de les localitzacions i van ser les que vam repetir però amb el pla pensat, és a dir, que tornavem a fer localitzacions però aquest cop ja pensant en el pla que gravaríem.

 

Aleshores vam fer la planificació:quants plans gravaríem, les seqüències… Vam fer una graella on afegíem els espais, accions, emocions i plans. Quasi per últim vam fer la paleta de colors on especificàvem el vestuari i l’atrezzo (motxila blava i samarreta groga pel Miquel; vestit blau per ella, personatges que passen vestits de vermells, etcètera). I ja per últim vam anar pel poble a acabar de definir els plans, per poder-ho tenir preparat pel dia del rodatge i a demanar el permís per gravar dintre de la botiga de “chuches”. 

 

Al pla de rodatge  vam dividir-nos en dos grups. Vam rodar un dissabte i un dimarts, d’aquesta manera, excepte els actors, la resta de membres del grup no va caldre que estiguessin presents durant tot el rodatge. Malauradament, feia un temps inestable. Això va fer que haguéssim de posar tendals per tapar els rajos de sol en alguna presa. Com heu vist (i sentit), al llarg del curt se sent el constant piu-piu dels ocells i les campanades de la nostra església que cada quart d’hora banyen amb el seu so els carrers de Ribes. Amb l’intent de donar punts de color ens va passar una anècdota molt curiosa: havíem posat una paperera de color vermell i mentre estàvem rodant  una senyora se la va mirar i va decidir emportar-se-la. Per sort, la vam avisar a temps i la va deixar on era. Ens van passar moltes coses més, però ho deixem aquí, que si no ens hi passaríem tot el dia. 

RODEM EL FILM FINAL

CHRISTIAN ERAZO I XAVIER CASADO

chris-i-xavvi.JPGAquí estàvem gravant una escena,estàvem al costat de la plaça del bus i més endavant estava la plaça de l’església.

En aquesta escena el Miquel (Pau Monroy) es dirigia cap a la plaça del bus, on es trobava amb la Laia (Clara) i anaven a comprar llaminadures, i més endavant al seu germà gran Jaume (Jaume).

Amb paraules de la directora (Aina Català), va ser una pla molt dur perquè es van fer 10 preses però al final va sortir bé.

Els càrrecs eren:

Directora-(Aina Català)

Càmera-(Jaume)

Perxista-(Miguel)

Claqueta-(Bruna)

Script-(Glòria) Pobre script, va tenir que escriure observacions de 10 preses.

Aquí estàvem a la botiga de llaminadures gravant com el Miquel (Pau Monroy) estava comprant llaminadures amb la Laia (Clara).

A la botiga de llaminadures era molt difícil gravar perquè hi havia molta gent i era molt petita. En aquest pla només es veia la mà del Miquel (Pau Monroy).

Els càrrecs eren:

Director-(Tomàs)

Càmera-(Christian Erazo)

Perxista-(Pau Pujol)

Script-(Xavier Casado)

Claqueta-(Júlia)

AINA , GLÒRIA, PAU M., MIGUEL I CARLESgloria-i-aina.JPG

En aquesta foto, el Pau (Miquel) havia de trucar al timbre i marxar corrents amb el seu amic Miguel (Jordi).

El director (Miguel) volia que se sentissin molt les passes del Miquel i d’en Jordi.

Com que en Miguel en aquell moment era el director, no podia fer les passes de córrer amb en Miquel, per això el Tomàs el va substituir.

La perxista havia de seguir les passes d’en Miquel i en Tomàs.

El director també volia que se sentís el timbre, però aquest timbre no se sentia des de fora, només des de dins. Però vam provar de trucar, i en comptes de sentir-se el so es sentien els lladrucs d’uns gossos que vivien allí.

El Miquel anava caminant per la bora de la gespa. En aquest pla havien de sortir varies taques de color vermell, havíem comprat uns geranis vermells però al cotxe es van xafar, vam aprofitar-ne un per ficar-lo a la càmera, també vam fer servir un cubell d’escombreries vermell, en Carles sortia de vermell al costat d’un container.

El pla era molt bonic, estava la càmera arrapada al terra.

gloria-aina.JPG

El Miquel s’havia deixat els pantalons a casa (estaven mullats de la rentadora) i els vam tenir que anar a buscar a casa seva, resulta que el seu pare l’havia anat a portar al lloc i vam tenir que tornar una altra vegada.

Va ser una mica liat.

toma.JPG

Aquí es veu la Bruna preparant els geranis, indicant on s’havia de posar el Miquel i el Carles…

Al darrera de les càmeres hi havia la pila de les nostres motxilles i les galetes que va portar la Mercè Blanch

PAU P. I TOMÀS
pau-i-tonmas.JPGpau-i-t.JPGpau.JPG

SILENCI!

-So?

-Gravant!

-Càmera?

-Gravant!

-Claqueta?

-Seqüència cinc, plà tres, presa quatre!

ACCIÓ!!!

La claqueta. Pot ser el signe d’una pel·lícula. De producció? El nostre grup sovrevivim de les poques aigües que ens compra la Mercé Blanch, i de tant en tant, de les poques llaminadures que ens compren quan a nem a la famosa botiga de llaminadures “pupurri”.

Director? Jaume. Camera? Tomâs. So i perxista? Júlia. En aquest plà, tot i que gravavem al “pupurri” vam sortir amb les butxaques buides.


En aquest plà, el Miquel (Pau Monroy) havia de venir capcot per que la Laia (Clara) havia estat deixada per el Jaume (Jaume), el seu ex-nóvio.

Quan travessava el carrer corria un perill mortal perque com que havia de mirar al terra, no mirava al carrer i el podria haver atropellat un cotxe

Preparant la presentació

preparacio.jpgEl dia 26 presentem els curts al Liceu Francès de BCN. Qui fa la presentació? Qui explica com ha anat el rodatge? Qui ens fa cinc cèntims de com ho hem preparat tot? Qui farà un resum dels fragments que hem vist i que més ens han inspirat? Encara ens queda molta feina!

El rodatge del film final

Ja estem ultimant el rodatge: plou i fa sol, però ens en sortim.

fotoscomosehizoa1bloc.jpg

Si voleu veure més fotos del rodatge, les teniu aquí:Fotos GRUP A

JA HEM FET LA PRÀCTICA CENTRAL

Desprès de treballar preparant el guió, d’haver fet les localitzacions i de programar la gravació ens ha sortit una pràctica força reeixida, cada un de nosaltres ho ha viscut d’una manera diferent, però tots amb il·lusió i emoció.

PREPAREM EL GUIÓ

guió3guióguió4

guió5 guó2

GRAVEM

ANECS ANECS2ANECS3ANECS4101_0167-640×480.jpgBUS1BUS3BUS5BUS6

LAS NOSTRES VALORACIONS

Xavier Casado
Al principi vam pensar el lloc i vam decidir que aniríem a la plaça del bus. Va anar molt bé la primera toma va ser a una illeta que estava davant de on s’espera la gent per quan vingui el bus i ens va costar molt però tot va anar molt bé. Vam acabar amb molt fred i molt tard, ja sabíem algunes coses com per exemple a fer servir la càmera ja que era la mateixa que la dels minuts Lumiere però també vam aprendre moltes coses com per exemple a fer millors plans. Amb el actor ens va costar molt perquè mirava a càmera i era molt fals perquè feia moviments molt falsos. Al guio final va quedar molt diferent de el principi i el dia del rodatge vam canviar les escenes i saltar escenes. Durant el rodatge van venir molts autobusos, els càrrecs van estar molt bé i els càrrecs eren: Director, càmera, perxista, ajudant, escrit i claqueta i van ser molt divertits.

Valoració:

Va anar molt bé va ser molt divertit però va ser molt cansat perquè vam estar desde la 1 del mig dia fins les 6 de la tarda però va ser molt emocionant va venir la tele!!!! Al final va sortir molt bé i va ser una feina molt divertida.

PAU PUJOL

M’ha agradat i divertit molt. Crec que ha anat molt bé, però el meu grup,

l’A 2, ha anat una mica just de temps, des de la preparació fins al muntatge, passant per la gravació.

El material que ens ha sortit no era ben be el que esperàvem, però millor. Ens va saltar plans i en vam afegir d’altres quan gravàvem. Vam començar a pensant el personatge, quines coses li agradaven i com era. Desprès vam pensar com seria el guió i de que aniria la història. La propera sessió vam seguir parlant del guió. L’altra ja vam gravar.

Al principi l’actor ens va quedar forçat i fals, cosa que va quedar malament. A mesura que anàvem gravant l’actor anava millorant i, al final, hauria quedat bé, si no fos perquè l’últim pla vam acabar massa ràpid.

Alguns plans els vam fer molt bé i només els vam haver de gravar una sola vegada, però altres molt malament i els vam haver de repetir 6 vegades.

La nostra espera tractava d’un nen anomenat Marc que esperava una amiga que havia de baixar d’un autobús.

Com que érem 7 no tothom va poder passar per tots els càrrecs (director, so, script, claqueta, ajudant i càmera.

Crec que en general va no va quedar ni bé ni malament.

AINA

Abans de gravar, vem fer el guió, i quan ja teniem tot preparat, vem anar a gravar la pràctica central. La unica que no passava per: director, càmera, so, perxa i script era l’actriu, l’actriu era la Glòria. El guió tracta que la Glòria espera el bus en teoria dints el bus venia el seu amic, però al final no venia, quan venia el bus ella s’aixecava sempre estava contenta a que vinguesi, però al final es posa nerviosa. Algunes ecenes es tenien que repetir dos o tres vegades, vem fer vuit ecenes en total de la pràctica central.

La pràctica m’hagradat molt, he apres el que era script, m’ho he passat molt bé, el guió es molt xulo i la pràctica també. Quan he passat per: directora, càmera, so, perxista i script m’hagradat molt partisipar en tots els temes i tots son divertits.

GLÒRIA

L’ESPERA

Abans d’anar a gravar, vam fer tot el guió. Un cop va estar tot preparat, vam poder anar a gravar.

Hi havia un actor, un càmera, un director, el de so i l’script, tots aquests menys l’actor, ens els anàvem canviant.

Va estar molt bé, crec que tots ho vam gaudir molt. Algunes escenes les vam repetir 2, 3 ó 4 vegades, per qualsevol cosa que no acabés de quedar bé.

Jo era l’actriu, a mi sempre m’ha agradat molt actuar, i aquesta oportunitat em va agradar molt. La protagonista estava esperant a un bus, a dins del bus hi havia d’anar el meu amic, però aquest no el feia ningú (ningú feia de nen). Tots els grups feien una espera diferent, la nostra s’assembla una miqueta a un altre grup.

Va haver-hi una escena que jo no havia d’actuar, que estàvem gravant el que jo mirava, i una de les coses que mirava eren els gronxadors, doncs en aquesta escena vaig fer de directora, i totes les altres escenes feia d’actriu.

He après moltes coses: com per exemple la feina del director, no tenia clar que ell havia de dir-li a l’actor el que havia de fer, i altres coses així, però en general ja m’ho imaginava tot (de pel·lícules, coses que havia sentit,…), però amb aquesta pràctica també he après coses noves.

PAU MONROY

Vam triar que l’actor seria una noia, després ens van dir que hauria d’anar d’una espera, vam fer el guió pensant en la personalitat que havíem triat.

Quan vam acabar el guió, vam anar a filmar.

En cada pla canviàvem els rolls (càmera, script, director, ajudant i so) menys l’actora.

Algun pla el vam tindre que repetir. Anava de que una noia esperava a un amic, que havia de sortir de l’autobús, però al final no arriba.

He apres a veure més el color, a muntar un pla, els papers d’una pel·licula i la seva funció, …

TOMÀS

Una espera una espera una espera una espera una espera

Ens vam dividir entre dos grups A i B. Cada grup va escollir el caràcter del seu personatge i llavors vam tornar a dividir-nos en quatre grups. 2 gravaven una espera de l’autobús i l’altre meitat feien l’espera d’un noi per donar-li la mà a la seva estimada.

Primer vam muntar un petit guió amb dibuixos i lletres .

Desprès vam transformar fins tenir l’argument , un cop el teníem varem dibuixar un Stori Board.

Un cop decidit qui representaria l’actor principal vam anar a descobrir el nostre entorn i vam decidir on gravaríem, vam mirar l’espai i vam decidir paleta de colors.

Ens vam trobar tot l’equip per fi podíem gravar!!!!!!!

Hi havia un full amb els càrrecs rotatori (el de l’actor no!). teníem: claqueta, càmera, ajudant, scrip,actor, director i so!!!!!!

Hi havia plans que es repetien 6 o 7 vagades .

Un cop tenia tot gravat vam muntar-ho amb el premier (retocar-lo).

OPINIÓ PERSONAL:

Finalment va quedar bé, no tenen música!

La gravació va durar 2 ó 3 hores.

Vaig aprendre moltes coses sobre el cinema i comes fa servir totes les màquines!

Ara a gaudir!

CHRISTIAN

La pràctica central va estar be primer vam fer grups, desprès entre tots em escollit com seria el personatge ,ens vam separar per grups i vam escollir on es faria la pràctica, com seria el guio ( ja ens avien dit que era una espera)qui seria el protagonista, …

Abans de ficar-nos a grava vam dir qui seria el director, la càmera, l’escript, …

Ninguna acana ens va sortir a la primera.

A estat be però no me quedat satisfet.

Pràctica central

Ja podeu veure les nostres pràctiques muntades a l’apartat “Pràctica central“.

Esperem que us agradin i també esperem poder veure les vostres pràctiques ben aviat!!

Pel·lícula pintada a mà i amb música

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/B6U2Vc7jmrU" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

 si voleu veure més fotos d'aquest dia cliqueu aquí

Trobada d’agermanament

Pel·lícula (pintada a mà) realitzada pels alumnes dels CEIPs Riera de Ribes, Espronceda i Bordils durant la jornada d'agermanament

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/lt3fIZDZX7U" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

fem de cineastes

Vaig aprendre a fer un treball en equip i com fer servir la càmera, l’ equip de so…

Quant feia de directora em sentia emocionada perquè mai havia fet aquest curs de cinema.

Aina Català

El meu minut: MINUT LECTOR.

En cinema en curs ara em fet la filmació dels minuts Lumieré. Ens ho em passat molt bé. Jo he fet el meu minut, que és diu “minut lector”. Ho he fet a la biblioteca de Ribes, amb la gent llegint llibres o feinejant al portàtil. Volia un minut amb gent mirant llibres, buscant revistes i consultant al portàtil, però hem va quedar massa estàtic. Ha estat molt difícil poder captar moviment, ja que quan estàvem preparant l’equip de cinema va començar a entrar gent i hi havia molt moviment, però quan vam començar a gravar va desaparèixer per total el moviment.

Per a mi ha estat fascinant fer de director. He aprés molt sobre el funcionament d’una càmera.

PAU PUJOL