RODEM EL FILM FINAL

CHRISTIAN ERAZO I XAVIER CASADO

chris-i-xavvi.JPGAquí estàvem gravant una escena,estàvem al costat de la plaça del bus i més endavant estava la plaça de l’església.

En aquesta escena el Miquel (Pau Monroy) es dirigia cap a la plaça del bus, on es trobava amb la Laia (Clara) i anaven a comprar llaminadures, i més endavant al seu germà gran Jaume (Jaume).

Amb paraules de la directora (Aina Català), va ser una pla molt dur perquè es van fer 10 preses però al final va sortir bé.

Els càrrecs eren:

Directora-(Aina Català)

Càmera-(Jaume)

Perxista-(Miguel)

Claqueta-(Bruna)

Script-(Glòria) Pobre script, va tenir que escriure observacions de 10 preses.

Aquí estàvem a la botiga de llaminadures gravant com el Miquel (Pau Monroy) estava comprant llaminadures amb la Laia (Clara).

A la botiga de llaminadures era molt difícil gravar perquè hi havia molta gent i era molt petita. En aquest pla només es veia la mà del Miquel (Pau Monroy).

Els càrrecs eren:

Director-(Tomàs)

Càmera-(Christian Erazo)

Perxista-(Pau Pujol)

Script-(Xavier Casado)

Claqueta-(Júlia)

AINA , GLÒRIA, PAU M., MIGUEL I CARLESgloria-i-aina.JPG

En aquesta foto, el Pau (Miquel) havia de trucar al timbre i marxar corrents amb el seu amic Miguel (Jordi).

El director (Miguel) volia que se sentissin molt les passes del Miquel i d’en Jordi.

Com que en Miguel en aquell moment era el director, no podia fer les passes de córrer amb en Miquel, per això el Tomàs el va substituir.

La perxista havia de seguir les passes d’en Miquel i en Tomàs.

El director també volia que se sentís el timbre, però aquest timbre no se sentia des de fora, només des de dins. Però vam provar de trucar, i en comptes de sentir-se el so es sentien els lladrucs d’uns gossos que vivien allí.

El Miquel anava caminant per la bora de la gespa. En aquest pla havien de sortir varies taques de color vermell, havíem comprat uns geranis vermells però al cotxe es van xafar, vam aprofitar-ne un per ficar-lo a la càmera, també vam fer servir un cubell d’escombreries vermell, en Carles sortia de vermell al costat d’un container.

El pla era molt bonic, estava la càmera arrapada al terra.

gloria-aina.JPG

El Miquel s’havia deixat els pantalons a casa (estaven mullats de la rentadora) i els vam tenir que anar a buscar a casa seva, resulta que el seu pare l’havia anat a portar al lloc i vam tenir que tornar una altra vegada.

Va ser una mica liat.

toma.JPG

Aquí es veu la Bruna preparant els geranis, indicant on s’havia de posar el Miquel i el Carles…

Al darrera de les càmeres hi havia la pila de les nostres motxilles i les galetes que va portar la Mercè Blanch

PAU P. I TOMÀS
pau-i-tonmas.JPGpau-i-t.JPGpau.JPG

SILENCI!

-So?

-Gravant!

-Càmera?

-Gravant!

-Claqueta?

-Seqüència cinc, plà tres, presa quatre!

ACCIÓ!!!

La claqueta. Pot ser el signe d’una pel·lícula. De producció? El nostre grup sovrevivim de les poques aigües que ens compra la Mercé Blanch, i de tant en tant, de les poques llaminadures que ens compren quan a nem a la famosa botiga de llaminadures “pupurri”.

Director? Jaume. Camera? Tomâs. So i perxista? Júlia. En aquest plà, tot i que gravavem al “pupurri” vam sortir amb les butxaques buides.


En aquest plà, el Miquel (Pau Monroy) havia de venir capcot per que la Laia (Clara) havia estat deixada per el Jaume (Jaume), el seu ex-nóvio.

Quan travessava el carrer corria un perill mortal perque com que havia de mirar al terra, no mirava al carrer i el podria haver atropellat un cotxe

Una resposta a “RODEM EL FILM FINAL”

  1. Ebima i Ayoub Diu:

    hola som l`Ebrima i l`Ayoub usa agradat veure el vostre curt en pantalla gran ha nosaltres molt u vau fer molt be el vostre curt

    adeú

    Ceip Bordils

Deixa una resposta