Presentació d’un personatge (Alba Salesa Martos)

A la foscor ( Dvortsevoy)

És molt interessant veure com des del començament, el director ens va donant pistes sobre el personatge. A la primera escèna, sabem que el protagonista és cec o ens ho imaginem, ja que se’ns mostra un pla de detall de les seves mans que al la fi són els seus ulls.

Magradaria fer una observació, i és que el so és molt brut, i d’alguna forma ens introdueix a la seva vida desendessada. està rodat amb la càmera en mà, cosa que ens apropa molt més al personatge, perquè seguim tots els seus moviments com si els féssim nosaltres.

Males terres (Malik)

És la presentació de dos personatges:

El noi apareix caminant sol al carrer, d’aparença xula, despreocupat, sembla rebel per la forma amb que tracta els objectes, a patades. Porta la samarreta bruta, per el que podem saber que treballa. No té cap vergonya per presentar-se a la noia.

La noia (Holly) fa majorets al jardí de casa seva, té una casa molt bonica i gran, així que podem pensar que provenen de dos mons diferents. És més joveneta que ell, i se la veu més alegre i vital. A ella no li fa por el noi perqué sinó marxaria, però s’hi queda a parlar.

Si veus tota la pel.lícula descobreixes que no són gens diferents, són dos personatges totalment buits.

En Terrence Malik és molt primmirat  amb els colors. El noi va vestit amb la samarreta blanca i els pantalons blaus i la noia al revés, amb la samarreta balava i els pantalons blancs. aixó ens indica que hi ha relació entre ells.

Obsessió (Visconti )

Presentació del personatge d’esquenes, no li veiem la cara però podem intuïr que és un home gran per la forma en que va vestit. Sembla un rodamón ja que porta la roba estripada, bruta, vella… No li veiem la cara. Entra a una taberna o mena de bar, seguim sense veure-li la cara, però escoltem una noia cantant, d’aquesta manera ens introdueix al segon personatge. Entra a la cuina i fa un primer pla de la cara de la noia (cuinera) És una cara de sorpresa i d’admiració, alehores veiem desde els ulls de la noia la cara d’un home guapíssim vestit com un drapaire.

Ningú no ho sap (Hirokazu Kore-eda)

Ens presenta a una mare molt jove acompanyada del seu fill que van a llogar un pis. es fa servir majoritàriament el punt de vista desde els ulls del nen, així que veiem als demés personatges amb plans picats o contrapicats segons si s’adreça als germans(més baixets que ell) o a la mare(més alta que ell). Descobrim que té més germans quan surten amagats de les maletes, forma curiosa de presentar-los. I és que al pis on van a viure no hi volen nens. D’aquesta forma veiem el poc amor que sent la mare vers els seus fills. La mare els abandona i ell, el fill gran, se’n ha de fer càrrec dels petits. És una  pel.lícula molt tendre i dura a la vegada. El punt de vista del nen fa que veiem les coses des de la seva alçada i ens introduïm dins seu per viure la seva història.

Presentació de Personatges (Anna Poyo)

A La Foscor (Dvortsevoy)

De bon principi, podem apreciar que està buscant alguna cosa, però no sabem què és. Veiem que busca només amb les mans, i quan podem veure la resta del seu cos observem que no mira els objectes, tan sols els toca. D’aquí deduim que és un home cec.

El director es centra molt en les mans a l’hora de rodar, sobretot al principi, que les enfoca directamen volent fer veure al públic que son els seus ulls.

També podem sentir un so molt brut, sense haver-lo passat per un filtre, i això fa que sigui més real. La càmera no te trípode, està fet a mà i es nota una mica de moviment.

Males Terres (Malic)

Aquest cop ens presenten a dos personatges.

El primer, és un noi jove. Se’l veu de carrer, va bastant brut i camina amb una actitud de “rebel”, segur de si mateix. Podem dir que desprèn molt de caràcter, i només veient-lo caminar ja sabrem més o menys com és. Físicament, recorda al James Dean. El seu to de veu també acompanya a la imatge que ens han creat d’ell: fort, greu i directe.

Després ens presenta a la noia, i la veiem més tímida, poc llançada i reservada. Es sorpren quan ell apareix i se li acosta per parlar.

Els colors en aquesta pel·lícula estan molt ben triats, es pot veure en el vestuari dels dos personatges, i en la casa que es veu de fons.

Obsessió (Vesconti)

Primer ens presenta a un home d’esquena, que sembla un senyor gran per la manera com camina i com va vestit. Entra a un local i s’acosta a la barra. Quan veu que no hi ha ningú, s’acosta a una porta on podem entreveure les cames d’una dona, i la seva veu de fons cantant. Veiem com l’home entra dins la sala, i acabem de veure be la dona. Ell parla, però no li veiem la cara. En canvi, si que veiem la de la dona, i és de sorpresa total. És llavors quan, per fi, podem veure la cara del protagonista: un home molt atractiu.

Després tenen una conversa, on veiem clarament l’atracció que hi ha entre els dos personatges.

Ningú no ho sap (Hirokazu Kore-eda)

Aquest fragment tracta sobre tres nens i la seva mare que van a viure a una casa nova. Primer, la mare i el nen més gran van a visitar als qui els lloguen i després, quan ja ho tenen tot al pis, enfoquen les maletes com si hi guardéssin quelcom important. La mare les tracta sense cura i, en canvi, el noi les acarícia i els hi parla. Quan les obren, podem veure que hi havia els dos nens que faltaven amagats.

Als primers dies de vida al pis hi ha la mare, però veiem com molts dies arriba beguda a casa o està dormint, i els nens s’han d’espavilar ells sols.

Més tard, la mare ja ha marxat i l’Akira (el germà més gran) s’ha de fer cura dels seus dos germans, ja que només ell pot sortir al carrer. Podem observar que és un noi molt madur, però que alhora no deixa de ser un nen i que vol fer el que tots els nens fan: anar amb els seus amics a l’escola (ho podem veure quan va a visitar el seu antic institut i parla amb els seus companys), jugar al carrer… però no pot fer-ho per raons evidents.

Quan descobreix que la seva mare ha refet la seva vida, no s’atrebeix a parlar amb ella i penja el telèfon. Tampoc demana ajuda a ningú per por que li prenguin els seus germans… tot plegat, massa pressió per a un noi de la seva edat.

– D’aquest fragment queden dues escenes per veure, més endavant editaré el comentari per poder acabar-lo.

Presentació de Personatges. Ferran Diaz Coll

A la Foscó, Dvortsevoy

El primer pla que veiem es el de unes mans buscant un cabdill de fill, el que ens permet deduir, al veures aquestes mans desordenant les coses, és que el personatje és cec i que té algun treball relacionat amb la industria textil. També es sent el so real del ambient que l’envolta per donar una sensació de realitat.

Males Terres, Terrance Malik

El noi que es veu va brut i te una sensació de seguretat i atreviment que s’incrementa en el moment que parla amb la noia. El director utilitza els colors de la roba per relacionar els personatjes dins la trama tot intercanviant els colors de la roba.

Obssessió, Visconti

Se’ns mostra un aspecte fals del noi que queda rapidament desmentit al  veure’l entrar en un bar on només hi han homes grans i una noia jove, les cares no es mostren fins que no s’entrellaçen les mirades dels dos personatjes i per la expressió en la cara de la noia es veu que ell és una persona guapa.

Ningú no ho sap, Hoirkazu Kore-eda

Un noi que es diu Akira es abandonat, juntament amb els seus tres germans, a una casa, per la seva mare. Que ja ens ensenya aquesta intenció quan ella diu: “Aquesta serà la vostra nova casa”. L’Akira també mostra els seus sentiments envers els germans quan acaricia la maleta on hi ha amagat un dels seus germans.

Presentació de personatges. Cristina Soriano Ciuró

Pel·lícula nº 1:

  • Títol: A la foscor
  • Director: Dvortsevoy

  – Ens presenta un personatge sec, ho podem observar ja que en la primera escena que hem vist, va tocant uns cabdells de fil situats sota el llit i dins d’una caixa de fusta, però no els treu de la caixa de fusta. Aquesta actuació ja ens fa veure que el personatge és una persona que li falta un dels sis sentits, la vista.

Mes tard ens ensenya la seva cara i podem confirmar la seva ceguera ja que toca les coses però no les mira.

Al pas de l’escena es contempla com el personatge masculí està buscant algun objecte desconegut per tota la casa i no la troba.

Al començament, la càmera ens ha transmet veure que els ulls del personatge no són els propis ulls sinó que són les mans.

En relació al so, podem dir que és un so brut i que el director a decidit no retocar-lo per proporcionalitzar-nos una realitat més pròxima a nosaltres.

I finalment destacu el funcionament de la càmera, que el director la fa servir sense trípode.

Pel·lícula nº 2:

  • Títol: Males terres
  • Director: Malic

   – Hem vist la presentació del personatge masculí: no té vergonya, la roba la porta bruta, és una persona extrovertida i el director ho reflecteix al personatge mitjançant l’estil i el color de la roba i finalment es un personatge que recorda molt a un actor molt famós anomenat James Dean.

Més tard ens presenta el personatge femení i podem veure desde el principi que aquet personatge és completament el contrari que el personatge masculí.

Pel·lícula nº 3:

  • Títol: Obsessio
  • Director: Visconti

   – L’autor fa servir la mirada del personatge femení per fer-nos veure la gran bellesa del personatge masculí, que fins aquell precís moment solament ens havia ensenyat l’esquena del personatge masculí i el seu caminar. Quant veiem la mirada de la càmera cap a l’esquena i després el seu caminar, semblava que el personatge fós un pagès o un senyor de gran edad. Però un cop ens presenta la mirada del personatge femení cap al personatge masculí llavors la càmera enfoca a la cara del personatge masculí i es contempla a un jove am una mirada i  una bellesa deslumbranment molt tractiva.

El director fa servir, com a pricipal estri, les mirades dels seus actors. Personalment pensu que això de utilitzar cm a estris la mirada, omple molt a l’espectador.

Pel·lícula nº 4:

  • Títol: Ningú no ho sap
  • Director: Hirocazu Kore-eda

  – Tracta sobre un nen i la seva mare que s’instal·len a una nova casa. Porten d’amagat als dos germans petits dins de la bossa de viatge on també, lògicament, porten la roba. Porten els nens dins la bossa de viatge perquè en aquell apartament estava prohibit portar nens petits perquè sinó els veins es queixaven de que fèien soroll i la unica manera de viure-hi en aquell apartament era amagar-los. Una accio mol cruel per a tots els espectadors.

Mes tard veiem com la mare tracta als seus fills com si n se’ls estimés, en canvi, el germà gran es desviu pels seus dos germans petits.

Finalment la mare abandona als seus fills en aquell apartament solitari.

Akira, el germa gran, se sent molt sol i intenta buscar a la seva mare. Troba el seu telèfon i el truca i se n’adona que la seva mare té una familia i no s’atreveix a contestar-li al telefon.

  • En aquesta última pel·lícula no l’hem pogut acabar de comentar perquè ens queden els dos ultims fragments per veure i estudiar-los.

Gràcies.

Atentament: Cristina Soriano Ciuró

Presentació dels personatges de tres films. Aina Llopart Ferri

Hem vist  tres fragments de tres pel·lícules , una d’elles  “ a la foscor “ dirigida per Duortsevoy on  ens  vol transmetre la vida d’un  home   sec   a traves  de un primer pla de les seves mans . Duortsevoy   juga amb la comparació es a dir compara les  mans del personatge com si fossin els seus  ulls  .El soroll que surt amb aquest fragment de pel·lícula  és un soroll brut sense polir-lo  ja que vol donar un toc realista  i  utilitza la camera sense trípode.  

Males terres “creada pel director  Malic  on ens presenta dos personatges un noi  que parenta uns 20 anys jugant amb les coses que trobar pel carrer  ,descuidat  amb el seu aspecte   , no te vergonya de res que se li presenta pel seu davant  i es  creat amb el prototip de  Janes Dean .La noia es tot el contrari es una noia vergonyosa  i molt reservada , finalment  Malic ens vol sobresaltar amb el joc dels  colors el blanc i el blau  on el noi ens el presenta amb uns pantalons blaus i una samarreta blanca  i la noia al rebés .   

“Ningú no ho sap “ creada per hirokazu-kore  l’acció transcorre en un pis on podem veure tres criatures desemparades ja que la mare els abandona per certes circumstàncies.Hirokazu-kore  recalca molt els sentiments d’un dels nens concretament el kira un nen d’uns 11 anys  en el  que haurà de superar molts obstacles i de cuidar els seus germans petits . 

Encara no  esta acabada la pel·lícula però hem tingut una idea  central del objectiu del director .  Atentament aina llopart