Projectes fotogràfics

Montserrat

ulls-montserrat.jpg

Una mirada a la vellesa i una altra a la joventut.

Una fotografia on es pot apreciar clarament la diferència d’edat, d’una persona de 80 anys (acabada de sortir de l’hospital, a més a més) i d’una altra de 16, amb un món per descobrir, per veure. Simplement amb el contorn dels ulls, una pell estirada i l’altre arrugada, es pot veure la diferència d’edat. Les pestanyes, les selles i el contorn de la nineta són molt diferents. Els ulls i el seu contorn van perdent la firmesa de la joventut a mida que passa el temps.

Vaig decidir fer una fotografia als ulls, ja que són un òrgan que trobo molt i molt interessant, deixant de banda la funció que tenen, m’agraden estèticament. Canvien de color, i diuen molt de l’estat d’ànim d’una persona.

A més a més l’ull és de la meva iaia, que tal i com ja he dit abans, acabava de sortir de l’hospital, i la vaig fer contenta pel sol fet de dir-li que podia ajudar-me a fer un treball per “l’escola”.

mans-montserrat.jpg

El temps no s’atura mai. Mentres uns donen pas als altres, el temps corre.

La vellesa dona pas a la joventut, l’anima a tirar endavant. Li agafa de la mà, i l’estira.

Perquè el color sèpia? Doncs simplement perquè hi quedava millor, i sempre he relacionat el pas del temps, allò antic, amb el color sèpia.

La mà és del meu avi, i igual que la meva iaia va estar molt content de poder-me ajudar a fer un treball.

Meritxell

boques-meritxell.jpg

6/01/08 – L’estimació

Vaig fer aquesta foto perquè jo crec que s’aprecia molt be la diferencia de l’edat nomes amb un tros de cara, també per aquest símbol tant bonic com podria ser un petó cap a una persona que estimes

mans-meritxell.jpg

6/01/08 – Les mans

Aquesta foto té un significat que es pot apreciar a simple vista ja que es pot observar dues coses que son molt simbòliques com pot ser els rostres de la cara, i les mans. Tant una com l’altre postren la diferencia de l’edat i el contacte d’una persona amb l’altre.

Ferran

p1020795.JPG

Els anys que hi ha de diferència entre el membres de la família és evident, aquesta fotografia mostra com el pas del temps ha deixat marques i com les noves generacions tenen un estil diferent alhora de mostrar un aspecte extern.

p1020803.JPG

Generacions de Joguines

No únicament canvien els éssers vius i deixen hereus que els substitueixin, també es pot expressar amb els objectes que eren utilitzats i els que utilitzem ara en aquests temps. Es veu com s’ha deixat de banda objectes i que s’ha creat uns altres per fer més còmode la vida dels qui ho utilitzen. Alhora aquests nous objectes han fet que la gent es tanqui en si mateixa.

Victor

p1090026.JPG

02/01/08

He decidit captar aquesta imatge perquè mostra amb claredat el pas del temps i la successió de generacions. Mitjançant el detall del cavell (que en els joves és fort i brillant, i en els ancians canós i dèbil) podem notar amb claredat i bellesa aquest canvi que tots patirem.

p1090034.JPG

02/01/08

Aquesta imatge mostra la relació i el vincle que hi ha entre els ancians i els infants, especialment entre els avis i els nets. Les mans entrellaçades expressen aquesta relació que es basa en l’amor, l’estimació i l’admiració, i també mostra el pas del temps mitjançant les mans: una amb la pell jove i estirada, i l’altra arrugada i tacada. Això reflecteix els temps que ens ha tocat viure a uns, i els que van tocar viure a altres.

Alba Salesa

lucia-alba.jpg

En aquesta fotografia veiem a la Lucía des d’un punt de vista exterior.  He triat aquesta foto perquè és la carta de presentació de la nena. Com es pot apreciar una nena que vol crèixer molt ràpid, és curiós pensar que mai estem d’acord amb la nostra edat, quan veus una nena petita desperta en nosaltres la nostàlgia, en canvi ella li agradaria ser una noia jove, es pinta per a ser gran. Però, on es pinta? Com s’hi veu? més endevant ho veurem.

lucia-avia.jpg

Ella no se’n adona, està feliç d’estar amb la iaia, però en la iaia es desperta la tendresa al veure a la seva neta. He volgut que es veiés més la cara d’emoció de l’àvia perquè penso que és la imatge la satisfacció que senten totes les àvies al veure com creixen feliços els seus néts, molt més que no pas ells en la seva infància, ja que per desgràcia no la van tenir tan fàcil i bonica en l’época del franquisme que els hi va tocar viure.

lucia-mirall.jpg

 Aquí s’aprecia la nena però des del seu punt de vista. Veiem  des dels seus ulls com  es veu reflectida al mirall. Riu coqueta al veure’s els llavis pintats. Es veu gran, està contenta de veure’s.

Alba Alemany

aquesta foto,la vaig fer d’aquesta manera,perquè per mi lo més important és la mirada,saber transmetre amb els ulls,en els ulls de la meva iaia es poden apreciar molt bé els anys,quan a mesura que passen,i també saber que com veuen els meus ulls,de com veuen els ulls de la meva iaia,és molt diferent.es van tornan com a tristos al caure’s cap abaix i també a causa de les arrugues.es importan veure que els anys passen,i saber que està a les teves mans, com aprofitar-los.

en aquesta foto, bàsicament el que intento transmetre es similar al de la primera foto exposada per mi,la textura de la pell,es veu amb claretat que es diferent i apart del que la textura ens pugui fer veure,més enllà de tot això hi ha l’estima que li tinc cap a la meva àvia,que és molta.

laia-i-avia.jpg

peto-1.jpg

Anna

p1010018.jpg

El saber de la bella vellesa.

 Aquest és el meu avi… és qui, junt amb els meus pares, m’ha criat, i també és qui més coses m’ha ensenyat. És una persona molt sàvia i amb experiències de tot tipus. Realment és un dels grans homes de la meva vida, i per això he triat aquesta fotografia, perquè surt natural, i els colors i la llum l’afavoreixen molt.

barcelona-007.jpg

L’alegria de viure.

Aquesta foto em transmete alegria i vida. La vaig fer en uns moments totalment desprevinguts, quan dues amigues meves estaven rient de qualsevol cosa, i el resultat em va semblar d’allò més maco… representen la joventut i l’energia que aquesta comporta.

 p1010578.jpg

 Síndrome de Peter Pan.

El nucli central d’aquesta dues foto és el meu tiet Antoni. És el clar exemple d’un home gran que  es resigna a ser-ho, i que es comporta com un nen petit a tothora. Mai l’he vist enfadat, ni cridant. Sempre té un somriure a la cara i està disposat a fer broma amb tu. M’encanta.

 momentstendres.jpg

I per últim, aquesta foto la vaig fer al Maremàgnum de Barcelona, ara farà un any i mig. Les de la foto son dues amigues (una d’elles és de Madrid i estava de visita, i recordo que ens va fer estar tot el dia voltant pel port perquè li encantava estar a prop del mar). Els vaig demanar que es posessin en plan “parelleta”, i així va sortir la cosa. Sempre m’ha agradat molt, aquesta foto, i crec que reflexa l’amor que pot tenir una parella de totes les edats… m’hagués agradat fer-la amb gent més gran, però no he tingut l’oportunitat.