Presentació d’un personatge (Alba Salesa Martos)

A la foscor ( Dvortsevoy)

És molt interessant veure com des del començament, el director ens va donant pistes sobre el personatge. A la primera escèna, sabem que el protagonista és cec o ens ho imaginem, ja que se’ns mostra un pla de detall de les seves mans que al la fi són els seus ulls.

Magradaria fer una observació, i és que el so és molt brut, i d’alguna forma ens introdueix a la seva vida desendessada. està rodat amb la càmera en mà, cosa que ens apropa molt més al personatge, perquè seguim tots els seus moviments com si els féssim nosaltres.

Males terres (Malik)

És la presentació de dos personatges:

El noi apareix caminant sol al carrer, d’aparença xula, despreocupat, sembla rebel per la forma amb que tracta els objectes, a patades. Porta la samarreta bruta, per el que podem saber que treballa. No té cap vergonya per presentar-se a la noia.

La noia (Holly) fa majorets al jardí de casa seva, té una casa molt bonica i gran, així que podem pensar que provenen de dos mons diferents. És més joveneta que ell, i se la veu més alegre i vital. A ella no li fa por el noi perqué sinó marxaria, però s’hi queda a parlar.

Si veus tota la pel.lícula descobreixes que no són gens diferents, són dos personatges totalment buits.

En Terrence Malik és molt primmirat  amb els colors. El noi va vestit amb la samarreta blanca i els pantalons blaus i la noia al revés, amb la samarreta balava i els pantalons blancs. aixó ens indica que hi ha relació entre ells.

Obsessió (Visconti )

Presentació del personatge d’esquenes, no li veiem la cara però podem intuïr que és un home gran per la forma en que va vestit. Sembla un rodamón ja que porta la roba estripada, bruta, vella… No li veiem la cara. Entra a una taberna o mena de bar, seguim sense veure-li la cara, però escoltem una noia cantant, d’aquesta manera ens introdueix al segon personatge. Entra a la cuina i fa un primer pla de la cara de la noia (cuinera) És una cara de sorpresa i d’admiració, alehores veiem desde els ulls de la noia la cara d’un home guapíssim vestit com un drapaire.

Ningú no ho sap (Hirokazu Kore-eda)

Ens presenta a una mare molt jove acompanyada del seu fill que van a llogar un pis. es fa servir majoritàriament el punt de vista desde els ulls del nen, així que veiem als demés personatges amb plans picats o contrapicats segons si s’adreça als germans(més baixets que ell) o a la mare(més alta que ell). Descobrim que té més germans quan surten amagats de les maletes, forma curiosa de presentar-los. I és que al pis on van a viure no hi volen nens. D’aquesta forma veiem el poc amor que sent la mare vers els seus fills. La mare els abandona i ell, el fill gran, se’n ha de fer càrrec dels petits. És una  pel.lícula molt tendre i dura a la vegada. El punt de vista del nen fa que veiem les coses des de la seva alçada i ens introduïm dins seu per viure la seva història.

Deixa una resposta