Presentació de Personatges (Anna Poyo)

A La Foscor (Dvortsevoy)

De bon principi, podem apreciar que està buscant alguna cosa, però no sabem què és. Veiem que busca només amb les mans, i quan podem veure la resta del seu cos observem que no mira els objectes, tan sols els toca. D’aquí deduim que és un home cec.

El director es centra molt en les mans a l’hora de rodar, sobretot al principi, que les enfoca directamen volent fer veure al públic que son els seus ulls.

També podem sentir un so molt brut, sense haver-lo passat per un filtre, i això fa que sigui més real. La càmera no te trípode, està fet a mà i es nota una mica de moviment.

Males Terres (Malic)

Aquest cop ens presenten a dos personatges.

El primer, és un noi jove. Se’l veu de carrer, va bastant brut i camina amb una actitud de “rebel”, segur de si mateix. Podem dir que desprèn molt de caràcter, i només veient-lo caminar ja sabrem més o menys com és. Físicament, recorda al James Dean. El seu to de veu també acompanya a la imatge que ens han creat d’ell: fort, greu i directe.

Després ens presenta a la noia, i la veiem més tímida, poc llançada i reservada. Es sorpren quan ell apareix i se li acosta per parlar.

Els colors en aquesta pel·lícula estan molt ben triats, es pot veure en el vestuari dels dos personatges, i en la casa que es veu de fons.

Obsessió (Vesconti)

Primer ens presenta a un home d’esquena, que sembla un senyor gran per la manera com camina i com va vestit. Entra a un local i s’acosta a la barra. Quan veu que no hi ha ningú, s’acosta a una porta on podem entreveure les cames d’una dona, i la seva veu de fons cantant. Veiem com l’home entra dins la sala, i acabem de veure be la dona. Ell parla, però no li veiem la cara. En canvi, si que veiem la de la dona, i és de sorpresa total. És llavors quan, per fi, podem veure la cara del protagonista: un home molt atractiu.

Després tenen una conversa, on veiem clarament l’atracció que hi ha entre els dos personatges.

Ningú no ho sap (Hirokazu Kore-eda)

Aquest fragment tracta sobre tres nens i la seva mare que van a viure a una casa nova. Primer, la mare i el nen més gran van a visitar als qui els lloguen i després, quan ja ho tenen tot al pis, enfoquen les maletes com si hi guardéssin quelcom important. La mare les tracta sense cura i, en canvi, el noi les acarícia i els hi parla. Quan les obren, podem veure que hi havia els dos nens que faltaven amagats.

Als primers dies de vida al pis hi ha la mare, però veiem com molts dies arriba beguda a casa o està dormint, i els nens s’han d’espavilar ells sols.

Més tard, la mare ja ha marxat i l’Akira (el germà més gran) s’ha de fer cura dels seus dos germans, ja que només ell pot sortir al carrer. Podem observar que és un noi molt madur, però que alhora no deixa de ser un nen i que vol fer el que tots els nens fan: anar amb els seus amics a l’escola (ho podem veure quan va a visitar el seu antic institut i parla amb els seus companys), jugar al carrer… però no pot fer-ho per raons evidents.

Quan descobreix que la seva mare ha refet la seva vida, no s’atrebeix a parlar amb ella i penja el telèfon. Tampoc demana ajuda a ningú per por que li prenguin els seus germans… tot plegat, massa pressió per a un noi de la seva edat.

– D’aquest fragment queden dues escenes per veure, més endavant editaré el comentari per poder acabar-lo.

Deixa una resposta