IES Bellvitge

Bones…segurament sóc l’últim em presentar-me en aquest treball, prò el problema no era el temps de dedicació sinó com treballar amb el tema de carrers, potser no he estat inspirat després de tantes i d’intentar-ho en diversos punts de bcn, però per fi avui crec que m’he vist més a gust amb la meva càmera “sencilla i simple” per bcn.

La veritat es que n’he fet centenar de fotografies i no se quines són les adequades per enviarte, així que aquí tens les que més m’agraden a mi…

Amb aquest seguit de fotografies vaig intentar plasmar el pas del temps a través de tres generacions de dones de la meva família:la meva cusina petita, la meva tieta i la meva àvia. He intentat una seqüència simètrica (mig rostre, mans, peus, mans, mig rostre) que doni una idea de cicle, com la vida. El pas del temps és suggerit per la llum, de blanca a vermella (filtre).

He tingut un problema a l’hora d’introduir les fotografies, queden massa grans. Si pots diga’m com les puc reduir.

Desprès de seleccionar 4 espais diferents per la zona comercial de Barcelona vaig veure les fotografies escollides i vaig decidir crear un carrer a partir de diferents parts de les fotografies escollides, en el muntatge he modificat les corbes de color y l’angle de les imatges per fer les coincidir.

I la composició:

He intentat fer l’efecte de moviment de les persones per mostrar  l’enrenou que hi havia en els carrers.

La mirada del temps

havia pensat en fer la fotografía d’una avia( amb la llum adekuada, k entri per la finestra, pero més haviat fosca) i k la avia estigui agafant a una nina. es una manera de explikar varies coses.. una, la maternitat (de kuan ets madura) , per la postura en la k estarà (simulant k està agafant un nen) un altre per la contraposició del fet k estigui amb una nina(objecte infantil) i ella estigui al “final” de la seva vida.

tamb havia pensat en fer un avi mirant cap a terra i un nen o jove mirant cap a dalt però m’han dit que està molt explotat… per tant re…

b…ja vorem aveure k surt

Aquestes són les millors fotografies que he pogut fer,a Sitges.La major part són paronamiques.

.

Vull representar en les fotos, el procès del canv d’un nadò abans de neixer, fins que arriba a l’adolescència. Per exemple: tinc pensat fer entre 4 i 5 fotos a una dona embarassada de costat perque es vegi la seva panxa, després un nadò, un nen de 7 a 8 anys, una noia de 12 a 14 anys i per ultim una naio de entre 16 a 18 anys.

ja posaré les fotos.

He escollit aquest títol (raconets plens d’història) ja que crec que dóna referència a les meves imatges.

Antigüedades.

La primera composició són carrers antics i a més a més ens mostra un cartell en castellà que reflexa una etapa d’història per Barcelona.

Sensació de soletat.

Plaça Sant Felip Neri.

La segona composició és l’entrada a la plaça “Sant Felip Neri”. Hi han dos teories sobre els forats i la demacració que presenten les seves parets, una d’elles és que va caure una bomba a una casa del costat i va deixar tot el rastre de la metralla al colpejar contra elles, i l’altre és l’afusellament durant la guerra civil, ja que és el lloc perfecte, amagat de tothom, per cometre aquesta barbàrie.

Potser tancant els ulls encara podriem escoltar les veus i els crits que ha viscut aquesta plaça.

Marieta.