Projectes fotogràfics
Raconets plens d’història.He escollit aquest títol (raconets plens d’història) ja que crec que dóna referència a les meves imatges. Antigüedades.
La primera composició són carrers antics i a més a més ens mostra un cartell en castellà que reflexa una etapa d’història per Barcelona. Sensació de soletat. Plaça Sant Felip Neri.
La segona composició és l’entrada a la plaça “Sant Felip Neri”. Hi han dos teories sobre els forats i la demacració que presenten les seves parets, una d’elles és que va caure una bomba a una casa del costat i va deixar tot el rastre de la metralla al colpejar contra elles, i l’altre és l’afusellament durant la guerra civil, ja que és el lloc perfecte, amagat de tothom, per cometre aquesta barbàrie. Potser tancant els ulls encara podriem escoltar les veus i els crits que ha viscut aquesta plaça. Marieta. |
|
|
Generacions (Jonatan)La mirada del temps
|
|
|
|
Imatges de consumismeDesprès de seleccionar 4 espais diferents per la zona comercial de Barcelona vaig veure les fotografies escollides i vaig decidir crear un carrer a partir de diferents parts de les fotografies escollides, en el muntatge he modificat les corbes de color y l’angle de les imatges per fer les coincidir.
I la composició:
|
|
DISPARANT AL COR DEL TEMPS (generacions). Oriol Carreras MartíAmb aquest seguit de fotografies vaig intentar plasmar el pas del temps a través de tres generacions de dones de la meva família:la meva cusina petita, la meva tieta i la meva àvia. He intentat una seqüència simètrica (mig rostre, mans, peus, mans, mig rostre) que doni una idea de cicle, com la vida. El pas del temps és suggerit per la llum, de blanca a vermella (filtre). He tingut un problema a l’hora d’introduir les fotografies, queden massa grans. Si pots diga’m com les puc reduir.
|
|
Vista formiga…Bones…segurament sóc l’últim em presentar-me en aquest treball, però el problema no era el temps de dedicació sinó com treballar amb el tema de carrers, potser no he estat inspirat després de tantes i d’intentar-ho en diversos punts de bcn, però per fi avui crec que m’he vist més a gust amb la meva càmera “sencilla i simple” per bcn. La veritat es que n’he fet centenar de fotografies i no se quines són les adequades per enviarte, així que aquí tens les que més m’agraden a mi… Alí
|
|
Karla Martín |
|
CristinaVaig agafar al meu avi per desenvolupar la idea que volia, desde el punt de vista de que la gent gran també semblen pekes, per comprobar el que volia fer, que era crear aquesta gràcia i/o aquest "algo" que et provoquen les expresions del personatge (Pepe). Quan li vaig demanar permís per fer-li les fotos ell no s'hi va negar (xq els yayos són els yayos) però creia que no li havia molat gaire. Doncs m'entre li feia semblava un peke, de debó, s'ho va passar teta!!! Suposo que més que res vull simular un joc. |
|
Marta
|
|
Fotografies paronamiques de Sitges. Sarah
|
|
Laura
|
|
