Films finals

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/zQ7vJVlgiys" width="425" height="350" wmode="transparent" /] 

Petita història d’un paper

Durada:  6 min. 16 seg

FILM FINAL. REFLEXIONS

Arribàrem al Film Final amb un story fet amb dibuixets d’un i altre, després de dues llargues sessions de planificació i com a resultat de moltes valoracions. Un story a manera de referència que aconseguírem simplificar mentre rodàvem, crec que en benefici de la història. 

No havia estat fàcil arribar a tancar la història. En principi, hi havia 4 esbossos de guió distints damunt la taula. Un tractava d’una violació, l’altre d’un homeless, el tercer d’una floristera enamorada i el darrer –el més estrany–­ d’un paper i els sentiments que de la seva lectura se’n desencadenaven.

Reflexionant a l’aula sobre quina era la història més atractiva per a rodar, sorprenentment, tothom considerà que sentia predilecció per la del paper. Les altres 3 eren històries amb molts components de preocupació immediata per part dels nostres joves guionistes, històries “sentides”, per dir-ho d’alguna manera. En canvi, la del paper era la més abstracte, diria, la més “buida”. Una història entorn d’un fet que no és res: un paper del quan no se’n sap mai el contingut. 

El rodatge, dos dies a ple sol, fou divertit i funcionà amb harmonia. S’hi detectaren interessos desigulas, com era d’esperar, i certes dificultats per a la puntualitat matinal. Res greu.

El pla de rodatge, que havia fet jo mateix i del qual tothom en tenia còpia, segmentava les seqüències en camps de llum i preferència d’actors (Gina, Alba i Laura). Mentre rodàvem, l’equip es va anar fent a la idea de saber en quin punt estàvem en cada moment. Una dificultat, inherent al cinema mateix, que no preveien i que tot el temps estava present. 

En el muntatge decidírem insertar la Pràctica Central com a part inamobible del Film Final.

El procés d’ajuntar les imatges va ser fluït i enriquidor. Ens n’adonàrem que la nostra pel·lícula requeria de les el·lipsis i els temps morts entre seqüències. Formava part del llenguatge d’una història entorn al no-res.

Miquel Àngel