Quan a classe ens van explicar que tindriem que fer un minut Lumière, que tindriem que anar pensant un tema a desenvolupar, ens van vindre a la ment moltes idees, però moltes d’ellesestaven repetides per altre gent i d’altres que no es podien realitzar per el tipus de grabació que representa grabar com els germans Lumière.
De els diferents temas sorggits, com el mercat ( tot el montatge que fan el divendres per obrir i montar les paradetes, les estructures metàl·liques i la gent després del proccès de montatge, comprant tot tipus de productes que es poden trobar en el mercat de Bellvitge), també sobre la cantina del nostre institut, buida en hores de classe i grabar l’instant precís de quan tots els devoradors d’entrepans i patates fregides, entran al bar en busca de la seva dossi de marranades.
Finalment, se’ns va ocórrer la idea de que la nostra grabació tingués a veure amb la creació d’un minut Lumière. Com es d’esperar, a nosaltres mateixes no ens podiem grabar, però si a algun company, en el nostre cas companyes.La idea és la següent: Grabar a les nostres companyes, mentres preparen la càmara, l’enquadrament,etc.. i intentar arribar en la nostra grabació a l’inici del seu minut Lumière, després de veure tot el treball que comporta.
El nostre final acabarà, just quan elles donguin l’ordre de grabar i fer cinc cèntims del que serà el seu minut Lumière.
Karla i Georgina
