Darrera L’oBJeCTiU !
Quan a classe ens van explicar que tindriem que fer un minut Lumière, que tindriem que anar pensant un tema a desenvolupar, ens van vindre a la ment moltes idees, però moltes d’ellesestaven repetides per altre gent i d’altres que no es podien realitzar per el tipus de grabació que representa grabar com els germans Lumière.
De els diferents temas sorggits, com el mercat ( tot el montatge que fan el divendres per obrir i montar les paradetes, les estructures metàl·liques i la gent després del proccès de montatge, comprant tot tipus de productes que es poden trobar en el mercat de Bellvitge), també sobre la cantina del nostre institut, buida en hores de classe i grabar l’instant precís de quan tots els devoradors d’entrepans i patates fregides, entran al bar en busca de la seva dossi de marranades.
Finalment, se’ns va ocórrer la idea de que la nostra grabació tingués a veure amb la creació d’un minut Lumière. Com es d’esperar, a nosaltres mateixes no ens podiem grabar, però si a algun company, en el nostre cas companyes.La idea és la següent: Grabar a les nostres companyes, mentres preparen la càmara, l’enquadrament,etc.. i intentar arribar en la nostra grabació a l’inici del seu minut Lumière, després de veure tot el treball que comporta.
El nostre final acabarà, just quan elles donguin l’ordre de grabar i fer cinc cèntims del que serà el seu minut Lumière.
Karla i Georgina
gener 17th, 2008 a les 12:56
És interessant la idea sobretot perquè el factor de l’atzar hi té un paper important. Diria que és arriscada. Pensau que teniu un minut, per tant gran preparació prèvia no es veurà, com a molt els nervis previs de l’altre equip abans de donar al REC, els darrers matisos en la seva feina.
Després cal que calculeu bé en quin moment donaran REC els altres, perquè si no el resultat serà ben insuls, serà només “gent preparant un pla”, sense res d’inici ni de final creant dinàmica narrativa.
L’altre qüestió que cal que us plantegeu abans de començar és: com sabrem que els altres han donat REC, veurem la llum de la seva càmera encesa? O, no ho sabrem de cap manera veient la vostra peça d’una manera autònoma i només ho sabrem si veiem les dues seguides? O, ho sabrem per l’actitud e la gent? Plantegeu-vos tot això, ja que té molt a veure amb l’enquadrament. Tractau de dir-me com voleu enquadrar els altres. De lluny? D’aprop? Com?