Aquesta darrera setmana hem escoltat el tema “Tren transsiberià”, del grup Els Amics de les Arts.
Els Amics de les Arts és un grup de música en català format a Barcelona l’any 2005, caracteritzat per les seves cançons de folk-pop amb melodies senzilles, pinzellades d’electrònica, jocs de paraules i ironia.
Aquest tema pertany a l’àlbum “Roulotte polar”, publicat l’any 2006.
Aquesta setmana hem escoltat el tema “O Fortuna”, de la cantata escènica “Carmina Burana”, de Carl Orff.
Carl Orff és un compositor alemany que pot ser emmarcat dins del neoclassicisme musical. És també pedagog, creador d’un sistema molt ampli en educació musical. Orff basa el seu mètode en la relació entre “paraula, música i moviment”, i considera la teoria com la conseqüència lògica de l’experiència pràctica i sensorial.
En aquesta obra, Carl Orff va prendre els textos de “Carmina burana” (col·lecció de cants dels segles XII i XIII) per compondre una cantata escènica amb el mateix nom el 1937, el fragment més conegut de la qual és “O Fortuna”.
La versió d’Orff forma part d’una trilogia juntament amb “Catulli Carmina” i “Trionfo di Afrodita”. A la cantata, a més de l’orquestra i cors, intervenen solistes (soprano, tenor, baix), i hi destaca l’abundant i esplèndida percussió.
De la col·lecció completa dels Carmina burana, Orff en va escollir 25 cançons i les va ordenar de manera que poguessin representar-se en un escenari. Pel que fa a la música, es va emmotllar a la senzillesa dels textos. Aproximadament la meitat de les peces són cançons la melodia de les quals es repeteix a cada estrofa gairebé sense variants i de vegades es limita a realitzar simples escales majors o menors.
El ritme és l’encarregat de donar varietat al conjunt, i així s’evita qualsevol monotonia. Aquesta riquesa rítmica és, potser, la característica més important dels Carmina burana d’Orff.
Malgrat la modernitat que hi ha en algunes de les seves tècniques de composició, Orff és capaç de capturar, en la trilogia, l’esperit de l’Edat Mitjana amb ritmes enganxosos i tonalitats fàcils.
Aquesta setmana hem estat escoltant el tema “All blues”, de Miles Davis.
Miles Dewey Davis III (26 de maig de 1926 – 28 de setembre de 1991) va ser un dels músics més influents i innovadors del segle XX. Trompetista, compositor i líder de banda, Davis va ser a primera línia de gairebé totes les evolucions que va fer el jazz després de la II Guerra Mundial.
“All blues” pertany a l’àlbum “Kind of Blue”, que ha estat citat per molts crítics com l’àlbum més venut de Miles Davis, i també com l’enregistrament de jazz més venut de tots els temps. També ha estat considerat per molts crítics com el millor àlbum de jazz de tots els temps i l’obra mestra de Davis, i ha estat classificat en els primers llocs de les llistes de “millor àlbum” de gèneres dispars.
La influència de l’àlbum en la música, incloent-hi el jazz, el rock i la música clàssica, ha portat els escriptors de música a reconèixer-lo com un dels àlbums més influents de tot el temps.
Aquesta setmana estem escoltant “Higher ground”, un tema d’Stevie Wonder. Aquest tema va aparèixer per primera vegada a l’àlbum “Innervisions” (1973). Ha estat versionat nombroses vegades per diferents artistes.
Stevie Wonder (Saginaw, Michigan, 13 de maig del 1950), és un cantant, compositor, productor discogràfic, músic i activista social americà.
Cec des de la infància, és un dels més reeixits i reconeguts artistes de la Motown, amb més de 100 milions d’unitats venudes. Ha gravat discos que van ser aclamats per la crítica, també ha escrit i produït per a altres artistes. Toca uns quants instruments com la bateria, el baix, les congues i, més notablement, el piano i l’harmònica. Els crítics diuen que l’alta qualitat de les seves composicions deixa veure el seu geni musical.
Aquesta setmana hem estat escoltant el tema “Aquarium”, que pertany al “Carnaval dels animals”, del compositor francès del Romanticisme Camille Saint Saëns (1.835-1.921).
La primera aparició pública d’aquest compositor esdevingué a l’edat de cinc anys, quan va acompanyar al piano una sonata per a violí de Beethoven. Va ser considerat un infant prodigi en música i en altres àmbits (a l’edat de tres anys ja sabia llegir i escriure).
El Carnaval dels animals, una obra que l’autor anomenà Gran Fantasia Zoològica per a dos pianos i orquestra, és un seguit de catorze fragments musicals que poden ser considerats com una faula musical; molts d’aquests fragments són un retrat humorístic de les composicions d’alguns compositors amics seus. La intenció de Saint-Saëns era compondre una obra per divertir-se i divertir els seus amics durant els dies de carnaval de l’any 1886. No va permetre mai que s’interpretés en públic mentre ell va viure. La primera audició pública tingué lloc un any després de la mort del compositor, l’any 1922.
Aquesta setmana, a proposta de la família de l’Eva de 3r, hem estat escoltant el tema “Niño salvaje”, del grup Putumayo.
És un grup de música llatinoamericana fundat el 1985 amb l’objectiu d’eternitzar melodies del seu entorn a través del so màgic produït per instruments autòctons.
Bêtmayoy (pronunciat: Butmayoy) vol dir “lloc on es beu aigua”. D’aquesta paraula neix el nom “Putumayo”.
I aquesta setmana, jazz un altre cop!
Estem escoltant el tema “Take five”, creat per Paul Desmond i interpretat per The Dave Brucket Quartet a l’àlbum “Time out” (1959).
És un dels discos més coneguts del grup, degut al seu distintiu i contagiós saxo i a que fa servir un compàs poc habitual, el de 5/4 (d’aquí ve el nom del tema).
Paul Desmond, també component del Dave Brucket Quartet, va ser un saxofonista estadounidenc de jazz, una figura representativa del corrent principal del jazz i del “cool”.
http://www.youtube.com/watch?v=faJE92phKzI
Dimarts els Taurons vam tornar a fer psicomotricitat al gimnàs. Vam fer una sessió lliure amb material tou.
Vam començar amb una benvinguda/escalfament, vam jugar amb el material que hi havia preparat i escampat per la sala i en acabar, vam recollir-lo entre tots.
Per finalitzar la sessió, vam fer un massatge amb una cançó de Dàmaris Gelabert.
Aquesta setmana tornem al rock amb Bruce Springsteen, músic estadounidenc conegut com “the Boss”. És considerat un dels artistes més carismàtics del món del rock per la intensitat dels seus enregistraments i concerts amb la E Street Band. Ha estat considerat al costat de la E Street Band com la millor banda en directe de tots els temps.
Estem escoltant el tema “Born in the U.S.A”, que pertany a l’àlbum que porta el mateix nom. Aquest àlbum (de l’any 1984) el va convertir en una estrella internacional i en un ídol de la cultura popular dels Estats Units.
Aquí teniu un directe del tema: