Cada divendres a la tarda, els nens i nenes de l’escola, per cicles, tallen una cama a la vella Quaresma. Mireu, mireu….

La quaresma és el període de quaranta dies d’abans de Pasqua per a preparar-se per a la Setmana Santa. Comença el dimecres de Cendra i acaba el Diumenge de Rams.

La Vella Quaresma és la representació de la Quarema. Adopta la forma d’una vella arrugada i xaruga, amb set cames que va perdent d’una en una a mesura que van passant les setmana de Quaresma.

Va vestida com una pagesa mallorquina(coneguda com a Jaia Corema) o una vella catalana, amb riques robes de seda. A les mans duu o bé dos bacallans, o bé un bacallà i una graella.

Era l’encarregada de procurar que els infants mengessin peix per Quaresma. Se’ls deia: “Si menges carn, sa Jaia Serrada vindrà i se t’endurà”. Com veieu, rep molts de noms.

Durant els dies de Carnaval el rei carnestoltes i la vella Quaresma mantenen una lluita. La vella Quaresma acaba guanyant, i s’abandonen les lleis del rei Carnestoltes: els banquets, la festa boja i el desordre donen pas al dejuni, a l’ordre i a la calma.

Segons la tradició, els menjars abundants es canvien per un règim de sopes amb oli, verdura i aigua. Nomes els diumenges es podia menjar peix. Per això, la vella Quaresma porta sempre un tros de bacallà.

Mataró va ser la primera vila catalana que va incorporar al seu calendari festiu un serra-cames popular, una celebració consistent en anar arrencant, setmana a setmana, una cama a la Vella Quaresma que s’exhibeix a mode de calendari en un indret públic.

La seqüència de la festa comença el mateix Dimecres de Cendra, quan, una vegada acabat l’Enterrament d’en Pellofa, (nom que rep el rei del Carnestoltes a Mataró), que escenifica la fi de les festes de Carnaval, es presenta en societat la imatge de la Vella Quaresma.

La imatge de fusta és acompanyada en comitiva i amb música de banda per diferents carrers de Mataró fins a la Plaça de la Peixateria. Arribats allà, la imatge és penjada en un dels edificis d’aquesta plaça (el que era abans la Peixateria de Mataró).

A partir d’aleshores, cada diumenge, des del primer diumenge de Quaresma fins al darrer, molts mataronins i mataronines es concentren a la Plaça de la Peixateria per serrar una de les cames de la imatge de la Vella Quaresma. Allà, a la una en punt del migdia, dues persones pujades a una escala amputen amb una serra una de les cames. En primer lloc es demana als assistens que cantin la tonada tradicional de la festa: «Serra la vella, un plat d’escudella, serra la velló, un plat d’escudelló». Aleshores algú demana “Que ja està?” i els dos voluntaris responen amb un rodolí del tipus “No mestressa, porteu pa que la serra no vol serrar”. El rodolí s’improvitza en funció dels menjars que la gent porta de casa seva (fuet, maduixes, vi, etc). Una vegada s’aconsegueix talla la cama, es llancen tres coets voladors i s’acaba l’acte.

La Confraria de les Set Setmanes també s’encarrega d’imprimir i repartir unes fotocòpies amb la imatge de la vella Quaresma de l’any en curs, segons la versió de l’artista escollit, que inclou també el programa amb dels dies que es tallaran les cames. Aquestes fotocòpies es reparteixen per les escoles i també el dia que es penja la Vella a la Plaça Peixateries com cada vegada que se li talla un peu.

(Text extret de:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Vella_Quaresma

http://ca.wikipedia.org/wiki/Quaresma

http://www.festes.org/articles.php?id=795