Aquesta setmana estem escoltant el tema “On the sunny side of the street” (de 1930), amb lletra de Dorothy Fields y música de Jimmy McHugh.
Aquest tema ha estat versionat per molts músics. La versió que estem escoltant està interpretada per Ella Fitzgerald (Newport News, Virgínia, 25 d’abril de 1917 – Beverly Hills, 15 de juny de 1996), també coneguda com Lady Ella o The First Lady of Song (La primera dama de la cançó) És una cantant estatunidenca de jazz que fou descoberta l’any 1934, pel percussionista Chick Webb. No obstant la condició bàsica de jazzista, el repertori musical d’Ella Fitzgerald és amplíssim i inclou swing, blues, bossa nova, samba, gospel, calipso, cançons nadalenques, pop…
Juntament amb Billie Holiday i Sarah Vaughan, està considerada com la cantant més important i influent de la història del jazz (i, en general, de la cançó melòdica popular).
Estava dotada d’una gran veu, amb una clara i precisa vocalització, i la seva capacitat d’improvisació.
En els anys cinquanta va marcar tendència amb la seva concepció de la cançó melòdica, en paral·lel a l’obra de Frank Sinatra, amb les seves versions dels temes dels grans compositors de la cançó popular nord-americana (els songbooks de Duke Ellington, Cole Porter, Johnny Mercer, etc.).

Dimecres passat vam acabar el segon trimestre del Taller “Les famílies canten”, adreçat a les famílies d’Educació Infantil.
Amb onze famílies inscrites, pares, mares, nens i nenes, juntament amb l’especialista de música, hem cantat, hem tocat instruments i ens hem mogut amb diferents cançons.
Tornarem la segona setmana del tercer trimestre!
En tornar de vacances us informarem de com podeu inscriure-us.

Aquesta darrera setmana hem escoltat el tema “Tren transsiberià”, del grup Els Amics de les Arts.
Els Amics de les Arts és un grup de música en català format a Barcelona l’any 2005, caracteritzat per les seves cançons de folk-pop amb melodies senzilles, pinzellades d’electrònica, jocs de paraules i ironia.
Aquest tema pertany a l’àlbum “Roulotte polar”, publicat l’any 2006.

Aquesta setmana hem escoltat el tema “O Fortuna”, de la cantata escènica “Carmina Burana”, de Carl Orff.
Carl Orff és un compositor alemany que pot ser emmarcat dins del neoclassicisme musical. És també pedagog, creador d’un sistema molt ampli en educació musical. Orff basa el seu mètode en la relació entre “paraula, música i moviment”, i considera la teoria com la conseqüència lògica de l’experiència pràctica i sensorial.

En aquesta obra, Carl Orff va prendre els textos de “Carmina burana” (col·lecció de cants dels segles XII i XIII) per compondre una cantata escènica amb el mateix nom el 1937, el fragment més conegut de la qual és “O Fortuna”.
La versió d’Orff forma part d’una trilogia juntament amb “Catulli Carmina” i “Trionfo di Afrodita”. A la cantata, a més de l’orquestra i cors, intervenen solistes (soprano, tenor, baix), i hi destaca l’abundant i esplèndida percussió.
De la col·lecció completa dels Carmina burana, Orff en va escollir 25 cançons i les va ordenar de manera que poguessin representar-se en un escenari. Pel que fa a la música, es va emmotllar a la senzillesa dels textos. Aproximadament la meitat de les peces són cançons la melodia de les quals es repeteix a cada estrofa gairebé sense variants i de vegades es limita a realitzar simples escales majors o menors.
El ritme és l’encarregat de donar varietat al conjunt, i així s’evita qualsevol monotonia. Aquesta riquesa rítmica és, potser, la característica més important dels Carmina burana d’Orff.
Malgrat la modernitat que hi ha en algunes de les seves tècniques de composició, Orff és capaç de capturar, en la trilogia, l’esperit de l’Edat Mitjana amb ritmes enganxosos i tonalitats fàcils.

Aquesta setmana hem estat escoltant el tema “Lass O’Bon Accord”, de Alexander Brothers, un duo de germans que versionen temes del folklore d’Escòcia.
Aquest tema pertany al disc “Scotland the Brave”.