La setmana passada vam escoltar el “Septimino”, de L. V. Beethoven.

Ludwig van Beethoven (Bonn, Alemanya, 16 de desembre de 1770 – Viena, Àustria, 26 de març de 1827) fou un compositor, director d’orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical es va estendre, cronològicament, des del Classicisme fins a començaments del Romanticisme musical.
Considerat l’últim gran representant del classicisme vienès (després de Christoph Willibald Gluck, Joseph Haydn i Wolfgang Amadeus Mozart), Beethoven va aconseguir fer transcendir la música del Romanticisme, motivant-ne la influència en una diversitat d’obres musicals al llarg del segle XIX. El seu art es va expressar en nombrosos gèneres i tot i que les simfonies van ser la font principal de la seva popularitat internacional, el seu impacte va resultar ser sobretot significatiu a les obres per a piano i música de cambra.
La seva producció inclou els gèneres pianístics (32 sonates per a piano), de cambra (16 quartets de corda, 7 trios, 10 sonates per a violí i piano), vocal (lieder i una òpera: Fidelio), concertant (5 concerts per a piano i orquestra, un per a violí i orquestra) i orquestral (9 simfonies, obertures, etc.).
La música del quart moviment de la novena simfonia, està basada en l’Oda a l’Alegria de Friedrich von Schiller i va ser elegida Himne de la Unió Europea.
L’obra que hem escoltat, dedicada a l’emperatriu Maria Teresa, està escrita per a tres instruments de vent (clarinet, fagot, trompa) i quatre de corda (violí, viola, violoncel i contrabaix). És molt coneguda per molts per ser la música del començament de sèries com “Érase una vez el hombre”.