Els nens i nenes de segon (bé, tots no. N’hi ha que no han tingut temps.) ens hem après de memòria un poema de la lluna de la Joana Raspall. Mireu, mireu…

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/UcE5s3957Bc" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/CLJ12AU3f-4" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/3csf8ULSZQc" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

LA LLUNA, LA PRUNA
La lluna, la pruna
voleia pel cel;
abelles amigues
la pinten de mel.

La mosca s’hi enganxa
i es vol atipar.
La pobra lluneta
es posa a plorar.

Al mar ho pregunta:
“Amic, què faré?”
El mar li diu: “Baixa,
que jo la trauré.”

La lluna tan bruna
s’enfonsa en el mar…
La mosca enganxosa
ho paga ben car!

(Joana Raspall)