Archive for 23 de juny de 2011

La Revetlla de Sant Joan, també anomenada popularment com la Nit del Foc o la Nit de les Bruixes, o Nit del Ros, és una celebració que es realitza arreu dels Països Catalans i més enllà, durant la nit entre el 23 i 24 de juny, una de les més curtes de l’any degut a la proximitat del solstici d’estiu.

No és gens clar l’origen d’aquesta celebració. Hi ha qui hi veu un origen pagà anterior en el cristianisme. Una mena de reviviscència de les festes per al solstici d’estiu. En canvi, n’hi ha que li veuen un origen burleta i alegre en el fet que és la nit més distant a la de Nadal i per tant hauria de ser la més maleïda i estimada pel diable.

La nit de Sant Joan sempre s’ha relacionat amb tradicions ambientades entorn del foc. Tant és així que sovint se l’anomena la Nit del Foc. És creença comuna que les flames allunyen i espanten els éssers imaginaris que només campen durant aquesta nit o que si també vaguen durant la resta de l’any, en aquest dia ho fan més intensament i en més nombre.

Les fogueres per Sant Joan, no sols s’han estès i arrelat arreu dels territoris de parla catalana, sinó que també n’hi ha molta tradició a molts llocs. Malgrat tot, no sembla que provingui d’una tradició molt antiga i podria tenir pocs segles.

Es fan fogueres comunals, familiars i individuals. Segons la tradició de cada localitat se’n munten moltes de diferents o només se’n fan en una plaça o carrer en concret. És normal que per a aquest esdeveniment s’acumuli objectes d’inservibles de fusta durant tot l’any. Hi ha qui creu que les fogueres tenen la virtut de netejar el cel de les nuvolades malignes d’aquelles capaces de dur calamarsa, de manera que cal encendre-les un cop l’any perquè no pedregui i faci mal temps.

Com a continuació d’una iniciativa encetada el 1955 per l’excursionista nordcatalà Francesc Pujades, des de l’any 1966, gent del mónexcursionista i catalanista baixen l’anomenada Flama del Canigó des del cim d’aquesta muntanya i la porten en relleus arreu de les terres de parla catalana per encendre les fogueres de la nit.

La Flama surt del cim del Canigó la matinada del 23 de juny i comença a escampar-se per tots els Països Catalans a través de centres de repartiment i cadenes de relleu, de manera que es calcula que aquella nit s’encenen unes 30.000 fogueres amb el foc que prové del cim del Canigó.

En aquesta nit, per sopar, és habitual de fer reunions familiars o bé d’anar a alguna festa popular amb taules preparades a la vora d’una foguera. Llavors es menja tota mena de coques. A Catalunya i al País Valencià, la més habitual és la coca de Sant Joan de pa de pessic i fruita confitada, però també se’n fan de recapte, de llardons, pinyons i de moltes altres menes. Antigament, les coques per aquesta diada eren rodones amb un trau al mig, la qual cosa es podria relacionar amb alguna mena d’antic ritus solar. Avui en dia, la talla estàndard sol ser canònica, o sigui que fa el doble de llarg que d’ample.