Archive for abril, 2011

Tornada a classe

1



Després d’aquest breu parèntesis en el que esperem que hagueu descansat i divertit molt, demà dimecres 27 estarem tots els/les vostres mestres al peu del canó per donar-vos el bon dia i tornarem a la rutina de cada dia.
Ja queda molt poc per acabar el curs i ara heu de fer un gran esforç per tal d’acabar-lo de la millor manera possible.
Fins demà!!!

Memòria d’un accident nuclear

0

Avui fa 25 anys que hi va haver, fins fa poc, l’accident nuclear més important de la història de la humanitat. Interessant és, doncs, recordar què va passar quna encara tenim tant recent el que ha passat al Japó. Potser és el moment de replantejar-nos el tipus d’energia que volem i veure en les energies alternatives el futur de la humanitat.

L’accident de Txernòbil (Txornòbyl) fou un accident nuclear, considerat el més greu de la història, ocorregut a la Central Nuclear de Txernòbil a Ucraïna (llavors a la Unió Soviètica) el dissabte 26 d’abril de 1986. És el primer accident nuclear que ha obtingut un set (nivell més alt) a l’Escala internacional d’accidents nuclears, només assolit per aquest i, en 2011, al de Fukushima. Aquell dia, en un augment sobtat de potència al reactor número 4 de la central, es va produir l’explosió de l’hidrogen acumulat dins del nucli pel sobreescalfament, durant una prova en la qual se simulava un tall de subministrament elèctric.
Va haver un incendi que va durar deu dies. Més de 800.000 “liquidadors” es van dedicar a “liquidar” la catàstrofe, acabant malalts o morts la majoria d’ells. Més de 130.000 persones van ser evaquades de la zona, tot i que n’hi ha algunes, la majoria gent gran, que ha decidit continuar a viure al seu poble de tota la vida malgrat la contaminació radioactiva. Hom estima que l’esperança de vida a Ucraïna, que era de setanta-nou anys als darrers anys de la Unió Soviètica, quan va ocorrer l’acident, seria de cinquanta-cinc anys en 2020 a causa dels seus efectes.
A causa de la manca d’un edifici de contenció a la central nuclear, es dispersà un plomall de pluja radioactiva a diverses zones de la Unió Soviètica i el continent europeu, el 60% de la qual sobre Bielorússia. El 40% del total del territori europeu es va contaminar amb el combustible que es va dispersar a l’atmosfera. Grans àrees d’Ucraïna, Bielorússia i Rússia en resultaren greument contaminades, el que provocà l’evacuació i reassentament d’unes 300.000 persones que vivien a menys de trenta quilòmetres de la central.
Actualment la zona està pràcticament despoblada i coberta per una gruixuda capa de pols amb un alt contingut en americi i altres nucleids altament radioactius. Un grup de tècnics i enginyers hi treballen encara, malgrat els greus efectes que saben que infligeixen a la seva salut, per a controlar la zona i intentar preservar els europeus de noves onades de contaminació, fuites i nous accidents. Immediatament després de l’accident el reactor es va cobrir amb un sarcòfag de formigó, vint-i-cinc anys després es va començar a construir un segon confinament, d’acer, per sobre d’aquest. La zona restarà altament contaminada i considerada inhabitable durant quaranta-mil anys.

Les conseqüències d’aquest accident han estat immenses: El 2005, l’OIEA va elaborar l’últim informe que detalla el nombre de morts directament causats per l’accident en 59 persones, d’ells 48 treballadors de la central. Els casos de càncer de tiroide comptabilitzats han estat més de 4.000. S’estima que 600.000 persones van ser afectades per la radiació, de les quals almenys 3.500 moriran com a conseqüència de la mateixa, entre ells la majoria dels 2.500 treballadors i militars que van construir el primer sarcòfag de ciment. egons un tècnic del centre científic del govern ucraïnès, a Ucraïna es registren casos de càncer de tiroide, leucèmies i mutacions genètiques que no apareixen en les estadístiques de l’OMS, i que eren pràcticament desconegudes fa vint anys.

Recordatori exàmens

1

Us recordo que el proper divendres 29 d’abril els alumnes de 4rt i CS teniu l’examen del tema 9 de Medi.

26 d’abril

0

Països Catalans

1987 – Lleida: 8.000 persones aconsegueixen un rècord Guinness en ballar una sardana de 5 km de longitud.

Món

1621 – Madrid (Espanya): se signa el Tractat de Madrid.
1986- Txernòbil- Accident Nuclear

Anem a menjar la mona!

4

Segurament molts cops tots ens hem preguntat quin és l’origen d’aquest dolç tan famós. Doncs, en un moment, us ho expliquem.

La mona de Pasqua és un dolç esponjós que sol menjar-se acompanyat de xocolata, ou dur i llonganissa seca. És una tradició que simbolitza que la Quaresma i les seves abstinències s’han acabat.

Al Principat de Catalunya és tradició que el padrí o l’avi regalin la mona al seu fillol i néts el Diumenge de Pasqua o Pasqua Florida, en principi després de missa, tot i que actualment no sempre es va a la missa. El Dilluns de Pasqua era tradició que es reunissin dues o tres famílies o un grup d’amics i que anessin a menjar a algun indret la mona plegats, en un àpat en el qual no hi mancava el conill a la brasa, la paella i, sobretot, el vi.

Gairebé a tot el Principat i al País Valencià és tradicional que el padrí o l’avi obsequiïn el fillol amb la mona, en la qual sempre hi ha l’ou. Al segle XVIII ja era l’obsequi clàssic del padrí als seus fillols, i el nombre d’ous que tenia la mona corresponia amb l’edat del nen fins que arribava a 12 anys. En aquest moment, potser com a punt final d’aquests obsequis, el nombre d’ous era de tretze. El pastís que els acompanyava era una confecció senzilla de rebosteria, coneguda com coca de Pasqua, i podia agafar diverses formes d’animals o d’objectes, com passava a l’Estat francès amb els “pains d’épice”.

La tradició de la mona de Pasqua s’aparella amb la dels flequers-pastissers, els quals fan autèntiques filigranes arquitectòniques amb la xocolata, i és des de mitjan del segle XIX que les mones perden llur senzillesa inicial i la seva presentació es fa més complicada, ja que s’ha d’enriquir amb ornaments de sucre caramel·litzat, ametlles ensucrades, confitures, crocant, anissos platejats i, naturalment, els ous de Pasqua pintats; tot això coronat per figures de porcellana, fusta, cartó o tela.

25 d’abril. Dilluns de Pasqua

0

Països Catalans

1707 – Almansa (Albacete, Castella, Espanya): les tropes felipistes hi derroten les austracistes, cosa que comportarà que Castella ocupi el Regne de València per dret de conquesta (guerra de Successió).

Món

1953 – Nova York (EUA): James Dewey Watson i Crick donen a conèixer a la revista científica Nature l’estructura de l’ADN en doble hèlix que havien descobert.
1974 – Portugal: l’emissió de la cançó ‘Grandola Vila Morena’, dona el senyal per a l’aixecament militar, planificat per Otelo Saraiva de Carvalho, que posarà fi a la dictadura d’Antonio de Oliveira Salazar.
1977 – Espanya: el govern d’Adolfo Suárez aprova la legalització del Partit Comunista d’Espanya.

24 d’abril

0

Món

1547 – Batalla de Mühlberg: entre l’emperador Carles V i la Lliga Esmalcalda.
1898 – Espanya declara la guerra als Estats Units.
1915 – Genocidi Armeni: Turquia realitza el primer genocidi del segle XX morint 1.500.000 armenis.
1926 – Berlín (Alemanya): se signa el Tractat de Berlín entre Alemanya i la Unió Soviètica.
1990 – Cap Canaveral (Estats Units): Llançament a l’espai del telescopi espacial Hubble.
2003 – Es completa la seqüència del genoma humà.
2004 – Xipre: s’hi celebra el referèndum els resultats del qual comporten que l’1 de maig del 2004 només pugui entrar a la UE la part grega de l’illa.
2010 – Bruges (Bèlgica): demissió del bisbe del bisbat de Bruges, Roger Vangheluwe per a raons de pedofília

Juga amb la llegenda de Sant Jordi

0

Joc d’aventures per tots/es els/les que esteu disposats/des a passar una bona estona.

La llegenda de Sant Jordi

0

Si vols recordar la famosa llegenda d’aquest heroi i divertir-te una estona amb ell només cal que cliquis.

23 de abril: Dia Mundial del Llibre i dels Drets d’Autor (UNESCO)

0

El Dia Internacional del Llibre és una festivitat celebrada a nivell internacional amb l’objectiu de promoure la lectura, que té el seu orígen en la Diada de Sant Jordi celebrada a Catalunya, on ha estat tradicional des de l’època medieval per als homes per donar roses a les seves amants, i des de 1925 per a la dona a donar un llibre a canvi. A nivell internacional és promoguda per la UNESCO, qui la va promoure per primer cop el 1995.

El 7 d’octubre del 1926, Vicent Clavel Andrés, un editor i escriptor valencià establert a Barcelona, va proposar a la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona celebrar una festa en commemoració del naixement de Miguel de Cervantes (1547-1616).

El 6 de febrer d’aquell any, el govern espanyol presidit per Miguel Primo de Rivera va acceptar la proposta i el rei Alfons XIII va signar el Reial Decret que instituïa la Fiesta del Libro Español. Poc després, el 1930, es va traslladar la data al 23 d’abril, dia de l’enterrament de Cervantes.
Més tard, el 1995, la UNESCO instituïa el 23 d’abril com el Dia Mundial del Llibre i dels Drets d’Autor.

Cal recordar que un 23 d’abril també va morir Josep Pla (1897-1981), escriptor català, i el 23 d’abril de 1616 del calendari julià (3 de maig de 1616 del calendari gregorià) també va morir William Shakespeare (1564-1616), escriptor anglès.

Go to Top