Segurament molts cops tots ens hem preguntat quin és l’origen d’aquest dolç tan famós. Doncs, en un moment, us ho expliquem.

La mona de Pasqua és un dolç esponjós que sol menjar-se acompanyat de xocolata, ou dur i llonganissa seca. És una tradició que simbolitza que la Quaresma i les seves abstinències s’han acabat.

Al Principat de Catalunya és tradició que el padrí o l’avi regalin la mona al seu fillol i néts el Diumenge de Pasqua o Pasqua Florida, en principi després de missa, tot i que actualment no sempre es va a la missa. El Dilluns de Pasqua era tradició que es reunissin dues o tres famílies o un grup d’amics i que anessin a menjar a algun indret la mona plegats, en un àpat en el qual no hi mancava el conill a la brasa, la paella i, sobretot, el vi.

Gairebé a tot el Principat i al País Valencià és tradicional que el padrí o l’avi obsequiïn el fillol amb la mona, en la qual sempre hi ha l’ou. Al segle XVIII ja era l’obsequi clàssic del padrí als seus fillols, i el nombre d’ous que tenia la mona corresponia amb l’edat del nen fins que arribava a 12 anys. En aquest moment, potser com a punt final d’aquests obsequis, el nombre d’ous era de tretze. El pastís que els acompanyava era una confecció senzilla de rebosteria, coneguda com coca de Pasqua, i podia agafar diverses formes d’animals o d’objectes, com passava a l’Estat francès amb els “pains d’épice”.

La tradició de la mona de Pasqua s’aparella amb la dels flequers-pastissers, els quals fan autèntiques filigranes arquitectòniques amb la xocolata, i és des de mitjan del segle XIX que les mones perden llur senzillesa inicial i la seva presentació es fa més complicada, ja que s’ha d’enriquir amb ornaments de sucre caramel·litzat, ametlles ensucrades, confitures, crocant, anissos platejats i, naturalment, els ous de Pasqua pintats; tot això coronat per figures de porcellana, fusta, cartó o tela.