La situació en aquests moments és crítica a la central de Fukushima I, situada a 270 quilòmetres de Tòquio, la més afectada pel terratrèmol i el posterior tusnami de divendres passat al Japó. Al reactor 1, el més antic construït el 1971, hi va haver dissabte una explosió que va destruir la coberta del reactor, tot i que l’estructura que el protegeix no va rebre danys, segons les autoritats.

Al reactor 3, l’explosió d’aquest dilluns, que ha causat onze ferits, han derruït també l’edifici que el conté, però la protecció de formigó també es mantindria sense danys aparents.

EL més preocupant ara és el reactor 2, que segons ha confirmat la direcció de la central, s’ha quedat sense refrigerant. A hores d’ara hi ha el perill d’una explosió similar als dos primers. En les últimes hores ha estat ruixat constantment amb aigua de mar i àcid bòric, una tècnica fins ara mai utilitzada. Finalment, el reactor 4, el més nou, tot i tenir 23 anys, estava apagat abans del terratrèmol.

També s’han detectat problemes de refrigeració, que demà podrien ser resolts, a la central atòmica de Tokai i nivells anormals de radiació a la planta d’Onagawa.

Aquests fets han obligat a desplaçar centenars de milers de persones i han estès la por per tot el país. De totes maneres, l’Agència de Seguretat Nuclear japonesa insisteix que, tot i la gravetat, que no amaga, un altre Txernòbil no és possible, perquè hi ha més protecció.

Mentrestant, l’altra gran preocupació al Japó és rescatar-ne els possibles supervivents. La xifra de morts s’ha multiplicat després que s’han trobat 2.000 cadàvers més a la costa japonesa de Miyagi. Un balanç encara provisional fa una estimació de més de 10.000 morts i prop de 600.000 desplaçats.

Dels tres incidents nuclears més greus coneguts fins ara, aquest és el primer provocat per un desastre natural, no per un error tècnic o humà. Però tot i així posa de manifest que els sistemes no han funcionat adequadament. Els circuits de refrigeració -que ara es fabriquen amb més autonomia- no han respost davant de la parada del reactor. L’important del cas no està només en el fet que ha desencadenat la fuita radioactiva, que ja veiem on és i com es pot resoldre. El més inquietant és que la indústria nuclear aprèn nous mecanismes de seguretat dels accidents.

El que queda ,ara, d’aquest problema nuclear, sempre que no tingui conseqüències en vides humanes, és que hi ha raons de pes per tenir molta cura amb aquest tipus d’energia.