Resum:

Charles Chaplin va néixer el 16 d’abril de 1889 a Londres, considerada la capital del món. Va ser actor de cine. Feia cine mut, i quan es veien les escenes, tocava un grup de música amb directe a la vora per animar les pel·lícules. De petit era pobre i vivia junt amb la seva mare  Hannah i el seu pare Charles Chaplin, també vivia amb el seu germanastre Sydney. El seu pare es va separar de la Hannah i ella es va tornar boja. La van posar al manicomi i a Charles i a Sidney a l’orfenat. Al cap d’uns anys van treure la mare del manicomi i els nens de l’orfenat. Un dia Charles va fer riure a unes persones i li van tirar monedes.

Aquell va ser el seu principi, i només tenia cinc anys. El van contractar en moltes companyies fins que es va fer ric. Feia moltes pel·lícules per any. A la gent li agradaven molt les seves pel·lícules, però hi havia gent que el criticaven. El 1952 el van expulsar dels Estats Units, i se’n va anar a Suïssa. Allí va morir el 25 de desembre de 1977.

Opinió:

M’ha agradat molt aquest llibre perquè he après moltes coses sobre la vida de Charles Chaplin. Jo no en sabia gran cosa però després de llegir-me aquest llibre, ja sé moltes coses sobre ell.

    Àlex Fernández Batalla

Resum: Cada dia fem servir la paraula i el silenci quan ens volem relaxar. Necessitem temps per parlar i temps per descansar i no fer servir la paraula. A vegades, la paraula és una arma per defensar-se, per exemple quan ets petit i no pots parlar perquè sols saps dir: “jiuhdbcksbd”, ningú entén el que estàs demanant. El silenci és important per escoltar i pensar , no sempre hem d’estar parlant!

Opinió: El llibre no és que sigui molt engrescat i divertit, però és veritat que hem d’estar més calmats i és una de les coses que jo precisament no faig! M’agrada molt parlar, explicar les coses, no m’agrada estar tranquil·la ni callada!

Helena Llordés Coca

ANNA FRANK

RESUM:   El llibre d’Anna Frank tracta de la seva vida tan lletja que va tenir. Va néixer a la Segona Guerra Mundial. L’Anna de petita va tenir una amiga anomenada Hanneli. Elles dos van passar per molts moments difícils. L’Anna va tenir una germaneta, el seu nom era Margot. Un bon dia al seu pare li van enviar una carta horrorosa. Aquella carta volia dir que havia d’ anar a parlar amb l’Adolf Hitler. L’Anna i la seva família van haver de marxar del lloc on vivien. Se’n va anar a la casa del darrera. Allà era on tenia l’oficina el seu pare i els seus companys. A la casa havien de parlar molt fluix, no els podia sentir ningú. Ella no li agradava gents està amagada de Hitler. No podia sortir al carrer, ni passejar pel parc, ni parlar amb les amigues, ni anar al cinema…      L’Anna a la casa del darrera va escriure el diari tan famós que tothom coneix.

OPINIÓ PERSONAL: Aquest llibre m’ha agradat molt. Perquè no sabia res de l’Anneliesse Marie Frank ( Anna Frank ). Jo no sabia que havia viscut a la Segona Guerra Mundial, ni com era la seva vida…       Jo recomanaria el llibre perquè és super bonic i et fa pensar com vivien abans, com vestien…

Mar Eroles Balagueró

                    Ser i aparentar (pensa-hi)

 Resum: Ser i aparentar és completament diferent. Ser és realment com ets. En canvi aparentar és el que tu vols ser. Hi ha persones que volen aparentar el que no són. Tothom alguna vegada ha volgut aparentar el que no és per exemple: t’has volgut vestir d’una manera diferent a la de sempre sols per aparentar als altres que ets modern quan amb veritat t’agrada anar vestit d’una altra manera.

Opinió: A mi aquest llibre m’ha semblat força bé m’ha fet pensar amb coses que jo mai hagués pensat, a vegades jo també he volgut aparentar el que no sóc per impressionar a la gent.                

                                                                                                                                                                      Júlia Bonjorn Boreu

Títol= Ser i Aparentar

Escriptor=Enric Tudó i Rialp

Col·lecció=Pensa-hi

Editorial= Editorial cruïlla

Resum= Aquest llibre tracta de dos temes diferents. El primer tema tracta de ‘’ser ’’, o sigui

que existim, que ens podem tocar perquè som aquí, perquè pensem i perquè tenim sensacions.

El segon tema tracta de ‘’ aparentar ‘’. A vegades fem veure coses que no són realitat,

això vol dir que volem aparentar una altra realitat i això pot arribar a ser perillós perquè pots

creure les teves pròpies mentides.

Opinió= Aquest ha sigut el llibre que menys m’ha agradat, perquè ha sigut molt difícil d’entendre

i també de resumir. El recomanaria a la gent més gran que tingui bastant coneixement o maduresa

per aquesta lectura.

Per Eric Soler

Resum:

Aquest llibre parla de Cristóbal Colón. Parla de les aventures que ha tingut. Diu que quan ell va néixer ja van començar a explorar algunes de les illes com les Azores i les Canàries, però els barcos encara preferien quedar-se bastant al costat de la terra. Però ell ja s’anava allunyant més que els altres.

També diu que el seu passat i on va néixer i tot això no ho sap ningú i ell diu:

– Espero que aquests secrets mai es descobreixin.

Ell volia anar a les Índies, però de camí es va trobar Amèrica, com ell deia:

– Vaig trobar un món!!

Diu que va tindre moltes aventures, perquè va passar l’oceà Atlàntic, com deien ells “el mar tenebrós” .

Al final quan va dir que va trobar Amèrica es va convertir en un gran home.

Opinió personal:

La meva opinió és que aquest home va començar des de molt jove, amb només vint-i-cinc anys!! (al·lucinant, per a mi, bastant jove).

Ell era un jove amb ganes d’aprendre. I crec que va ser molt valent.

Andrea Chavarria Camacho 🙂

Resum: Va néixer a Pisa Itàlia al 1564, i el van distingir com a físic, matemàtic,astrònom i filòsof. Va donar lloc a notables avenços en les arts, les ciències i la filosofia. La Història el va reconèixer com el pare de la ciència moderna. Ell va demostrar que tots els planetes giraven al voltant del sol. Va inventar el teledoscopi i al mirar va descobrir moltes coses de l’univers. Els catòlics estaven enfadats amb ell. El van condemnar uns anys. Va morir el 8 de gener a Arcetri, als 77 anys.

Opinió personal: El llibre explica molt bé, però hi ha moltes paraules científiques. El recomano a tothom. El Galileu va ser molt important, i el van reconèixer com el pare de la ciència moderna al 1992.

Emília Cascalló Jové

Resum: El llibre tracta de l’existència del politeisme. Hi havia països, com Egipte o l’antiga Grècia i Roma, que tenien més d’un Déu. Ara això es considera un mite. Nosaltres creiem en un Déu cristià, els musulmans en Alà i els jueus en Jehovà. En temps passats es creia en diversos déus: el déu del sol, del vent o de l’amor… La gent no sabia explicar el perquè de les coses per això ho atribuïen tot als déus.
Depenent de la cultura i la religió la manera de pensar era diferent. Tot i així tothom es preocupava pels mateixos temes: la vida i la mort.
Els sacerdots a la terra fan la funció de missatgers. Han de transmetre bondat.
La creença és creure en algú que no està present. Aquesta pot arribar a ser perillosa ja que es creen fanàtics que lluiten per la seva fe. Cadascú defensa el seu Déu.

Opinió personal: A mi, personalment, m’ha agradat molt perquè és interessant conèixer altres creences i és cert que cada cultura defensa el que creu.

Núria Llanses