Per a mi té un valor molt gran perquè hi he guardat totes les dents que m’han caigut. I hi continuaré guardant les que em cauran. I també perquè hi ha el llibre del”Ratoncito Pérez” d’Olga Lecaye. Hi ha el llibre perquè la caixa me la van comprar quan jo era petit i per això el tinc. No el vendria, ni donaria, ni deixaria per res del món.
Jofre Bosch
El meu osset SAM em porta molts bons records quen parlem d’ell, perquè va ser una de les primeres coses que vaig veure al néixer, segons m’han explicat.
El SAM és de color verd, és molt suau i tovet.
Quan era petita m’agradava dormir amb ell. Quan me n’anava al llit l’agafava i m’ajudava a dormir.
La meva mare, sempre quan feia el llitet el deixava allí, a la voreta de les pipes, perquè també m’agradaven molt.
Quan em van sortir les dents li mossegava el nas.
Ara que ja fa anys que no dormo amb ell, el tinc en un prestatge, junt amb molts altres ossets de peluix, perquè m’agraden molt.
El problema el tenia la mare quan l’havia de rentar, perquè havia d’estar eixut per a la nit perquè sinó jo no volia dormir amb cap altre osset.
ME L’ESTIMO MOLT!!!!!!!!!!
Il·lustració: Werner Heymann.
Traductor: Lluís Miralles.
LLoc de publicació: Barcelona.
LLengua: Catalana.
Any de publicació: 2009
Editorial: Cruïlla
Gènere literari: Novel·la.
Breu resum del llibre:
En Pau, en Luc i la Virgi són detectius en busca de casos sense resoldre anomenats “la penya dels tigres”. I gràcies a en Pau ara estan en un cas de uns malvats que segresten animals i fan proves quimiques amb ells.
Evidentment aixó es ilegal i la penya dels tigres es deixa la pell intentant resoldre aquest cas tan difícil.
El seu descobriment té éxit, però per això tenen que arisgar les seves vides i atravessar portes secretes, per sort amb molt coratge, valentia i intel·ligència tot surt a la llum.
Opinió personal: M’ha agradat molt el llibre per tot el que explica i les aventures són molt interessants, en definitiva jo el qualifico amb un 10.
El meu objecte especial
El meu objecte especial són les meves sabates de quan jo tenia dos mesos. Per a mi són especials perquè primer les va portar el meu germà i després van passar a ser meves.
Imagino els pares a la botiga buscant unes sabates boniques i molt petitones. Abans eren a la fàbrica, amb tot de màquines fent-les. Potser les va fer a mà un sabater, perquè són molt petites. Després les van posar en una capsa ,i ves a saber de quin país són perquè tenim coses que estan fetes de ben lluny.
Jo les guardaré per molts anys perquè són un record de quan era petit. Sempre les miro i penso:
què petit que era!
La mare, un dia se’n va anar a la botiga de la meva tieta, va veure l’osset de peluix i en veure’l, de seguida va decidir comprar-lo. Quan va arribar a casa va ensenyar-me’l i em va preguntar si m’agradava i li vaig contesta que molt. Aquest osset es diu Albert. És un objecte que em van regalar, quan em van operar. L’Albert em va fer companyia durant l’operació i les infermeres que em van preparar per operar-me, van deixar que me l’emportés a la sala d’operacions. I, a més a més, li van ficar una tireta!. Des de llavors no em puc separar d’ell.
Sempre que me’n vaig a dormir me l’emporto. L’Albert i jo hem viscut moltes experiències junts. Des del dia que em van regalar l’Albert som inseparables. Per la gent és solament un osset de peluix, un “porc” de peluix. Però pera mi no és un peluix qualsevol , és el meu osset, el meu “porquet” : l’Albert. Quant estic contenta el faig ballar, i quant estic trista em consola.
El nom d’Albert li vaig ficar quan era petita. Perquè a la meva família hi ha molts Alberts. El meu germà, el meu pare, el meu cosí i el meu padrí. M’agrada molt aquest nom.
Aquest objecte va arribar a les meves mans quan jo tenia dos anys i mig, i la meva germana quinze dies; el meu tiet i la meva tieta de Roda de Barà (Tarragona) arribaven amb el tren a l’estació de les Borges Blanques. I aleshores quan van baixar del tren portaven a les mans el Tobi, el meu osset de peluix. I ens vam tornar inseparables. A la meva germana Sara li van regalar un gatet de peluix que es diu Glinglin.
El Tobi és tou i molt suau, és de color mel; té els ulls igual que els meus, de color marró, té les orelles caigudes que quan saltes amb ell li volen, el seu nas és punxegut i negre com el carbó, té una cueta petiteta i els seus braços i cames són curtets.
Aquest objecte per a mi és molt important perquè el meu tiet es va morir ja fa uns quants anys, i cada vegada que l’abraço recordo el meu tiet fent-me bromes i fent-me riure. També és molt especial per a mi perquè em porta bona sort, i sempre me l’emportava a tot arreu on anava, per exemple: De vacances, d’excursió…
 |
| De Què llegeixes sisè 2 |
Titol: Junie B.Jones ‘Cap de menjador’
Autora: Barbara Park
Il·lustració:Denise Brunkus
Traductor/ra: Màriam Serra
LLoc de publicació: Barcelona
LLengua: Catalana
Any de publicació: 2012
Pàgines: 96
Editorial: Brúixola
Gènere literari: Novel.la
Petit resum del llibre:
Junie B.Jones Cap de menjador .
Perquè es diu cap de menjador, doncs mira la Junie ja fa primària i es queda al menjador; allà pots triar si endur-te el menjar de casa o comprarte’l al menjador. La Junie sempre el porta de casa però un dia tots els nens i nenes anaven al menjador i ella se sentia sola perquè era l’única, però no ben bé era l’única sinó un nen que era al.lèrgic a moltes coses.
Quan els seus amics arriben veu aquelles galetes ensucrades tan i tan bones i li pregunta al seu amic si n’hi deixa un tros i la Junie se’n recorda de quan era petita que ella era la que els repartia les galetes ensucrades.
Al final, se’n va a la cuina i li pregunta a la cap si tambè pot anar a ajudar a fer menjar i li dona uns papers i els seus pares a la nit els omplen.
Al matí a les 11h el professor li diu que ha d’ anar al menjador i ella contenta i va però quan es allà i reparteix el menjar els de la seva escola no tenen ganes de menjar perquè el menjar fa fàstic! Aleshores ella està trista però al final la monitora la diu que continui fent d’ ajudant de menjador que per a ella és cap de menjador.
Opinió personal: Aquest llibre el recomano a tothom que els hi agradi passar una bona estona i a part d’ això voldria donar les gràcies a la traductora Màriam Serra perquè m’ha tornat a inspirar per seguir llegint aquests llibres amb els que pots passar una estona divertida amb la que mai t’avorriràs!
 |
| De Què llegeixes sisè 2 |
Títol: Fiz
Autor/a : KIKO DA SILVA
Traductor/a: Silvia Pérez Tato
Lloc de publicació:Pontevedra
Editorial:Banda
Any:2005
RESUM:
Fiz és un nen molt estrany.
Li agrada molt trepitjar les caques dels gossos .També li agrada menjar-se els seus mocs.
Diu que els mocs no es fiquen al mocador , no. Ell se’ls menja , els fa servir de pegament , de pintura per a quadres , per agafar les coses que són a la prestageria alta o per dissfresar-se de Hulk.
És una mica lleig, té el cabell marró amb tres pèls , té una camisa de color blau i les sabates vermelles i blanques.
Hi ha una nena que va per ell es diu Puri , és lletja i té dents llargues.
Jo el recomano perquè és divertit i fastigós.
 |
| De Qué lees – sisè |
Autor: Juan Muñoz Martín
Ilustrador: Antonio Tella
Lugar publicación: Madrid
Editorial: El Barco de Vapor
Año: 2011
Género literario: Novela
Breve descripción del libro:
Esta historia ocurrió en un convento de frailes muy antiguo situado cerca de Salamanca, había veinte frailes. En este antiguo convento situado cerquita de Salamanca, Cabeza rapada, Barba muy blanca y Hábito remendado caminaban en fila por los inmensos claustros. La inmensa irrupción de Fray el Perico y su Borrico trastornaron a los frailes del convento y la vida tranquila del convento.
Fray Perico era muy despistado, siempre lo hacía todo mal, pero él lo hacía siempre con buena intención.
Razones para su recomendación (agradecimientos):
Este libro creo que ha estado bien. Explica toda la vida de los frailes, sobretodo la vida de Fray Perico. Este libro se merece un ocho sobre todo por los detalles.
Autor/A: Geonimo Stilton
Il-lustrador/il-lustradora: Larry Keys i Ratterto Rattonchi
Lloc publicacio: Itàlia
Editorial: Planeta
Gènere literari: Aventures
BREU DESCRIPCIÓ: Geronimo Stilton se’n va a les pistes del Ieti per anar a buscar el doctor Volt. Però el que passa és que el Ieti el veu i se’n va cap allí. Geronimo se’n va corren però el Ieti feia una passa i era com 50 passes d’en Geronimo. Llavors l’atrapa i el Geronimo aconsegueix escapar de les mans del Ieti i troba al professor Volt.
RECOMANACIONS: El recomano perquè hi ha molta fantasia i és molt divertit. Al Geronimo li passa un munt de coses i aconsegueix escapar de tot arreu. És un gran llibre, molt divertit, entretenidor i amb moltes aventures.
ISAAC TORRES