Una gallina xica, pica, camatorta i ballarica va tenir sis polls xics, pics, camatorts i ballarics. Si la gallina no hagués sigut xica, pica, camatorta i ballarica, els sis polls no haguessin sigut xics, pics, i ballarics.
Quan m’ajupia codonys collia
Quan m’aixecava, codonys agafava
De genollons, collia, collia
De genollons, collia, codonys.
Embarbussaments
El cel està ennuvolat,
Qui el desennuvolarà?
Els desennovulador que
el desennnovuli,
bon desennovulador serà.
Una gallina xica, tica, mica,
camacurta i ballarica,
va tenir sis fills xics, tics,
mics, camacurts i ballarics;
si la gallina no hagués estat
xica, tica, mica, camacurta i
ballarica, els sis fills no
hauiren estat xics, tics, mics,
camacacurts i ballarics.
Acudits
-Jaimito, quan fa 2 per 2?
-Empat.
-I quan fa 2 per 1?
-Oferta.
-Jaimito, que et passa?
-Què no se escriure el número 33,
senyoreta.
-Es molt fàcil, primer un 3 i després
un altre 3.
-Si senyoreta, però no se quin dels
dos 3 s’escriu primer.
El programa “NO EM RATLLIS!” DE TV3 emet el seu 20È programa el proper dimecres, dia 12 DE MARÇ, després del TeleNotícies Vespre.
El programa que s’emetrà és el que tracta sobre “NADONS” i el convidat és BERTIN OSBORNE.
“NADONS” és un dels temes que van gravar al nostre centre. Ja ho sabeu, sortiran nens i nenes de l’escola!!
Podeu veure el programa No em ratllis! del 5 de març a:
Una vegada un noi anomenat Bojan li agradava molt el futbol, sense voler va fer un gran xut a la finestra i va fer una gran trencadissa i terrabastall tan impressionant que ho va sentir tot el poble, van quedar astorats.
El terrabastall tenia un so agut i els va hipnotitzats a tots.
El home de la finestra que tenia cara ferrenya i veu aspra tota l’estona parpellejava els ulls. El va escridassar molt severament.
El Bojan era un nen entremaliat i va fugir esporuguit.
Carlos Fernández Batalla.
Hi havia una vegada uns nens que van sortir per la nit, anaven amb bici, en un camp de moto cross.
Donaven voltes al circuit, i un dels amics va trobar una pedra, una mica grossa, i la va tirar a fora del circuit per no ensopegar, amb tanta mala sort que va tocar el vidre d’una de les botigues. Tot es va il·luminar i els nens van esparpellar. Va haver una trencadissa i un terrabastall molt fort.
El propietari de la botiga va sortir a escridassar-los amb cara ferrenya, to sever, veu aspra, i va començar a renyar-los.
Els nens desencongits i esbalaïts van trobar tots de esquerdills, pel terra i van demanar perdó però no els va servir de res. Ell continuava escridassant-los.
Al cap d’una estona l’home que era un hipnotitzador els va hipnotitzar.
Els nens estaven esporuguits per l’home i volien marxar. Després els va dir que ho tindrien que pagar, però ells pensaven que quan marxarien ja no els tornaria a veure.
Van marxar i l’home que era més llest que ells els va dir que si no el pagaven els hi diria als seus pares.
Els nens estaven atònits, no sabien que fer i van anant tirant per la voravia.
UN RATOLÍ A CASA!!
Una vegada hi havia dos germans, en Jan i la Martina.
Vivien amb la seva família, en una casa molt gran, als afores del poble.
Un dia, la Martina, estava jugant a la seva habitació i de cop i volta, va obrir l’armari i es va trobar amb un ratolí.
El TERRABASTALL va ser gran. La Martina va començar a correr entremig de les joguines i TRENCADISSA va, TRENCADISSA bé.
La seva mare, sense saber el del ratolí, va començar a ESCRIDASSAR-LA SEVERAMENT.
En Jan, HIPNOTITZAT i ATÒNIT, al mig del passadís, va veure com el ratolí, ASTORAT, corria escales avall.
El seu pare ESPORUGUIT a la sala de baix no entenia el que passava.
El ratolí va desapareixer tal i com va apareixer.
I…Ratolí va, ratolí bé, que aquest conte va acabar bé.
Carla
Hi havia una vegada tres nens, que es deien Jordi, Sergi i Carlos i que vivien en una costa de les Illes Balears. En aquell lloc hi havia un volcà que feia molts anys que no entrava en erupció.
Un bon dia, van sentir un gran terrabastall i una trencadissa impressionant de vidres i ells tres van anar a veure com el volcà erosionava i van avisar al poble que vivien perquè es posessin a cobert.
Quan ja havia acabat l’erosió, van anar a una part des d’on es veia tot el poble i van trobar moltes petjades. Ells tres van pensar:
-I si les seguim? I com que els agradaven molt els misteris les van seguir.
Quan ja no hi havia més petjades van mirar a l’horitzó i van veure el mar. Allí hi havia una barca i van veure com unes boies que marcaven el pas de la barca. Els tres nens, com que no sabien què fer van pujar-hi i van seguir les boies. Quan es van acabar totoes les boies van anar a parar a una illa desconeguda. Van entrar dins, i van veure dos homes corpulents amb unes cares ferrenyes que anaven cap a ells. Els tres nens estaven esporuguits.
Aquells homes, els van atrapar menys al Sergi que es va escapar cames ajudeu-me.
El Sergi va anar a veure l’illa desconeguda i va trobar en una muntanya artefactes de foc, petards i pols explosiva en una part camuflada. Ell quan va veure tot això, va exclamar:
-Ja ho se com ha passat l’erupció d’avui!! Han fet explotar totes aquestes coses hi han provocat una erupció artificial!!
Al Jordi i en Carlos, els van portar en una sala fosca i petita. Ells estaven esbalaïts.
En Carlos sempre portava una motxilla i normalment hi havia una llanterna i un mapa. Es va treure la llanterna de la motxilla i en Jordi va cridar:
Sé una manera de sortir d’aquí!
Resulta, que hi havia un passadís secret que comunicava aquell lloc espantós amb la sortida.
A fora, hi havia uns estris, una lupa, una bola i una llum que en Carlos va agafar i va fer un objecte per hipnotitzar la gent i que ho va provar amb ell mateix. Funcionava perquè casi es va adormir ell mateix.
Allí hi havia els dos homes i el Carlos els hi va posar davant dels ulls allò que havia construït, els va hipnotitzar i també es van adormir.
En Jordi com que va trobar dos cordes els van lligar ben fort i quan es van despertar, ja havien marxat. De lluny es va sentir que un dels homes escridassava molt fort a l’altre.
En Jordi i en Carlos van anar cap a la platja i en Sergi ja hi era i es van trobar. Van estar molt orgullosos de tornar a ser junts.
En Sergi els hi va explicar tot el que havia descobert, i ells van pujar a la barca i van anar a explicar-ho tot a la policia i els i van dir que només pujaven aquella muntanya, que després agafessin la barca i travessessin el mar i allí hi havia dos homes lligats i que aquells eren els que havien fet l’erupció d’aquell matí.
Quan els van detindre, van sortir a la televisió i deia que eren uns delinqüents perillosos i que volien fer marxar la gent de les Illes Balears perquè a sota de la terra hi havia or.
Resolt el cas ja van tornar a fer vida normal.
Jordi Lechosa Capell
Dia a dia anem lluitant per la nostra terra lliure.
De mica en mica s’ompla la pica
Dos no es barallen si un no vol
Març ventós, abril plujós.
La lluna vella de març no marxa sense glaç.
Març, marçot, mata la vella i la jove si pot.
Ivan. R.C.
La dona serà realment igual a l’home el dia en què es designi una dona incompetent per a un lloc important.
“Si les dones són millors que els homes, no ho sé. Sí que sé que pitjors, sens dubte, no ho són.
.
