Poema: ¡A disfrutar!

Escalar,

Caminar,

Cansarse,

Divertirse.

Subir,

Bajar,

Una montaña

Descubrir.

En la nieve,

Jugar,

Y en el campo

Descansar.

Esquiar,

Deslizarse,

Hacer cuña para frenar

Ven a la nieve

a disfrutar.

                  Neus, Irene y Montse C.

                                

Conte Inacabat

Hi havia una vegada un pastor que tenia moltes cabres. El pastor vivia en una masia d’Olot.                          Un dia de primavera va treure el ramat a pasturar.

El pastor en veure que s’havia deixat el bastó, va anar corrent a buscar- lo , però no el  va trobar enlloc. Així, que va dicidir fer-ne un de nou.

Després d’una estona, quan va tornar amb el ramat, va veure que hi havia un llop.

El pastor,mort de por,es va desmaiar . I quan es va despertar…

RECOMANO

 Recomano el llibre un doble cas per a tu i la penya dels tigres, El cavaller fantasma.

Es tracta d’un home virtual que surt de l’ordenador i és fa realitat.

És amb català tè 176 pàgines. És un llibre molt divertit i conte molt de misteri.

Carlos Fernández Batalla.

Excursió dels nens i nenes de primer i de segon

El divendres dia 28 vam anar d’excursió a Cal Petit, a fer tallers sobre el circ. Vam arribar i vam esmorzar. Ens van ensenyar el lloc i vam començar a fer tallers; un imant per la nevera de forma de pallasso. Quan vam acabar fèiem jocs i exercicis d’equilibri. Quan vam acabar ens van deixar jugar i vam anar a dinar. Acabats els jocs d’equilibri ens vam maquillar de pallassos. Vam trobar un tresor que eren nassos de pallasso, vam berenar i vam marxar amb autocar i van posar la pel·lícula del Garfiel 1. Havia nens que estaven cansats i n’hi havia que no.

 

Create Your Glitter Text

CONTE INACABAT

Hi havia una vegada un pastor que tenia moltes cabres.

El pastor vivia en una masia d’Olot.                          

Un dia de primavera va treure el ramat a pasturar.

El pastor en veure que s’havia deixat el bastó. . . Guai!

Alumnes de 5è.

EL LLEOCADIRA

Ja fa moooolt de temps a la selva hi vivien tota espècia d’animals: lleons, tigres, zebres, girafes… Però en aquella selva hi vivia un… LLEOCADIRA. Ell tenia el cap de lleó i el cos i les potes de cadira. Tenia uns quants problemes com: quan dormia havia de dormir plantat i si queia l’endemà no es podia aixecar, li costava molt. Aquest animal era diferent dels altres i clar com tots els animals havia d’anar a l’escola, aquell dia era el primer dia que anava a l’escola. Tots els animals se’n reien d’ell. Fins que un bon dia quan ja era gran va decidir anar a voltar el món a veure si així trobava un remei. Va anar a Polònia però tothom que el veia s’espantava. Va anar a Xina però s’amagaven d’ell i al carrer no hi havia ningú només ell de tanta por que tenien els xinesos. Va anar a Romania però també s’amagaven d’ell. Va anar Espanya però ningú no li feia cas. Va anar al zoo i tots els animals s’espantaven. Va anar a Paris, a Anglaterra i a molts llocs més però a tot arreu l’ignoraven. Finalment va anar a Catalunya a les ciutats però tampoc no li feien cas, es va aturar a les afores d’un poble, i… un nen se li va acostar!!! I el nen i el Lleocadira s’entenien. El nen li va arreglar el cos, li va fer més redó i li va ficar més fusta. Finalment ja podia dormir ajegut perqué l’endema s’alçaria perfectament. El lleocadira li va donar les gràcies i va tornar a la selva i tots es van quedar d’una peça.

Fi

LLeó cadira

Hi havia una vegada, un lleó que es deia Pere i vivia a la selva de l’Amazona. Però tenia un defecte: no s’acceptava tal com era, tot i que sabia posar-se d’una manera que semblava una cadira.

Ell quan era un cadell, no sabia que tenia aquest do però a mesura que es va anar fent gran ho aniria descobrint.

En Pere quan anava a caçar no li agradava gaire l’esport i no corria gaire i els altres animals se’n reien d’ell.

Ell va tindre una infància molt dura i un dia va estar-ne tip i va pujar a la muntanya a entrenar-se per millorar tot el que pogués per caçar.

Un dia quan es va despertar a dalt de la muntanya, es va veure com en forma de cadira!

I ell va pensar: Si m’entreno a semblar una cadira potser podria ser l’animal amb més traça d’aquest territori.

En  Pere que tenia molta voluntat es va quedar quaranta dies a la muntanya i quan va baixar sabia ser igual que una cadira. Com que feia dies que no menjava, va decidir provar la tècnica que havia estat entrenant.

Es va posar en la forma de sempre i va esperar fins que va passar una gasela i… li va saltar al damunt i la va caçar!!!!! I així va anar caçant antílops, zebres… fins que n’hi va estar tip.

 Estava orgullós de com caçava i com seia. Fins i tot li va vindre al cap una dita que diu:

Qui riu últim riu millor!!!! Gràcies a la forma que podia agafar s’havia convertit en l’animal més hàbil d’aquell lloc.

Jordi Lechosa Capell

Refranys,dites i frases fetes

REFRANYS

Per nadal cada ovella al seu corral.

Festa de foc, no la vegis mai de proa.

Abans de dir que sí, pregunta-ho al coixí.

Una flor no fa estiu, ni dues, primavera.

Abril ploraner, maig rialler.

DITES

Qui menja spoes, se les pensa totes.

Qui no corre vola.

Qui la fa, la paga.

Si vas a Balaguer esmorza primer.

La camamilla de Linyola cura tota sola.

FRASES FETES

Estar com peix a l’aigua.

Matar el cuc.

Fer cara de pomes agres.

Tenir la paella pel manec.

Tallar el bacallá.

                                                            JOEL COCA.

BOJAN!¡!¡

Bojan Krkic Pérez  

 

DATOS PERSONALES
Nombre: Bojan Krkic Pérez
Posición: davanter
Lugar de nacimiento: Linyola (Lleida)
Fecha: 28-08-1990
Altura: 170 cm
Peso: 65 kg
Edad: 17 años

Bojan Krkic debuto en el primer equipo del FC Barcelona con sólo 16 años, durante la temporada 2006/07, después de jugar, en un mismo año, en el juvenil azulgrana y en el Barça B.

Nacido en Linyola el 28 de agosto de 1990, Bojan Krkic es un jugador con un futuro muy prometedor. En tan solo una temporada, de la 2006-07 a la 2007-08, el delantero pasó del Juvenil A al primer equipo del Barça, disputando entre medio la segunda mitad de
la Liga con el Barça B en
la Segunda División B.

En el plano futbolístico Bojan es delantero, un auténtico depredador de área, es un jugador excelente en la definición que ha batido todos los records de goles anotados en las categorías inferiores del Barça. Marca cientos de goles por temporadas, tiene una media de más de 3 goles por partido en todos los equipos de las diferentes categorías por las que ha pasado. Ha anotado más de 800 goles a lo largo de su corta carrera.

Antes, Bojan pasó por diferentes categorías inferiores del Barça. Su ingreso en el club se produjo durante la temporada 1999-00, cuando se incorporó al Benjamín A. A partir de aquí, fue subiendo todas las categorías: Alevín B (2000-01), Alevín A (2001-02), Infantil B (2002-03), Infantil A (2003-04), Cadete B (2004-05) y la temporada 2005-06 jugó en el Cadete A, a pesar de que finalizó aquel curso con el Juvenil A, con quién iniciaría la temporada 2006-07, año en el que se incorporó definitivamente al Barça B.

Durante este periodo con el equipo filial, el jugador destacó por su capacidad goleadora, anotando 10 goles en media temporada y convirtiéndose así en el máximo realizador del equipo que dirigía Quique Costas.

El año 2007 es el de su explosión. Disputó el Campeonato de Europa Sub-17 con la selección española, con la que se proclamó campeón y donde hizo el gol decisivo en la final contra Inglaterra (1-0). En éste 2007, Bojan también hizo su debut con el primer equipo azulgrana: fue el 24 de abril, en un amistoso disputado en Egipto contra el Al-Ahly. Bojan hizo el segundo gol del Barça.

El 5 de junio del 2007, con sólo 16 años, jugó su primer partido con la selección Sub-21 española.

Bojan comenzó la pretemporada 2007-08 ya con el primer equipo. El delantero catalán, sin embargo, no pudo hacer la gira asiática con sus compañeros ya que fue convocado para el Mundial sub-17 de Corea del Sur. En este campeonato Bojan hizo 5 goles, fue el gran artífice para que la selección española acabase como subcampeona, y recibió el premio de tercer mejor jugador del torneo.

Nuevamente en Barcelona, el ‘27′ azulgrana comenzó a tener minutos con los de Rijkaard tanto en
la Liga como en
la Liga de Campeones. De esta manera pudo establecer diferentes récords, como el de debutante más joven en
la Liga de Campeones con la camiseta del Barça, y el de goleador más precoz del Barça en
la Liga. El primero lo estableció el 19 de septiembre del 2007, contra el Olympique de Lyon, cuando tenía 17 años y 22 días; el segundo llegó contra el Villarreal, el 20 de octubre del mismo año, cuando marcó con 17 años, 1 mes y 22 días.

PERFIL

Bojan es un jugador veloz y muy hábil en el regate. A pesar de su juventud, es un delantero acostumbrado a enfrentarse a defensas rivales más experimentados y fuertes físicamente que él. La punta de velocidad y la capacidad de definir con el pie son dos de sus principales virtudes. Pero, por encima del resto de rasgos, destaca su instinto goleador dentro del área, donde se le puede considerar un auténtico ‘killer’.

PALMARÉS

Selección española
2007 Campeonato de Europa Sub-17
2007 Subcampeon del mundo sub-17 ARNAU TASSIES PONS

El lleó-cadira

Hi havia un a vegada un lleó que el seu cos tenia forma de cadira.
I una vegada tota la seva colla, volien anar a menjar la Mona a casa d’uns amics, però no sabien com anar-hi.
Al lleó també li feia una mica de por anar a menjar-se la Mona amb aquella forma que tenia ell, però el que mes li preocupava era com hi anirien a menjar la Mona.
Vet qui que un matí es van repartir la feina, un anava a comprar, l’altre es preocupava de transport, un altre de parar taula…
I al lleó li va tocar preocupar-se del transport i no sabia com fer-ho.
A la nit mentre somiava se li va acudir que com que ell tenia forma de cadira podria transportar-los a tots. I així o va fer.
El dia de la Mona es va presentar sense res i els altres de la colla li van preguntar com carai anirien a la Mona.
El lleó els hi va dir que pugessin al damunt seu, que ell faria de taxi.
Tots van pujar-hi i el lleó els va portat a tots fins a casa dels amics.
I un membre de la colla li va dir:
– Escolta noi, podries fer de taxista no¿?
El lleó va anar a menjar-se la Mona i després va decidir que es dedicaria a fer de taxista.

 

Fi
NIL ORRIT NABAU

Refranys, dites i frases fetes

REFRANYS:
– D’abrils i de senyors, n’hi ha pocs que no siguin traïdors.
– La camamilla de Linyola cura tota sola.
– Mare si em doneu marit no me’l doneu de Linyola que em faria escombrar l’era i anar al defora.
– Abans de parlar, pensar.
– L’ovella que passa el març passa tot l’any.
DITES:
La guineu quan no les pot agafar diu que són verdes.
– Si trona per l’abril, be bon estiu.
– A Bellcaire són gent d’aire, a Bellmunt són gent de bé, a Linyola fan tabola i a Castellserà també.
– Aigua de març pluja als sembrats.
– Com la llaurada de març, cap altra mai no en faràs .
FRASES FETES:
– Pixar fora de test.
– Ser més tort que la carretera de Linyola.
– A Mollerussa a cavall d’una puça.
– Fer xup xup a la cassola.
– Mes llarg que un dia sense pa.
NIL ORRIT NABAU

Les varetes perdudes

 

 

Hi havia una vegada dues fades que es deien Anna i Juliana i un mag que es deia Jem que vivien en una
caseta en mig del bosc. Un bon dia la Juliana i l’Anna van rentar les seves varetes i les van deixar a la
finestra perquè s’eixuguessin i desprès van anar a dinar.
Quan estaven dinat el Jem va veure com un esquirol s’emportava les varetes de les fades i va cridar:
– Anna i Juliana un esquirol s’emporta les vostres varetes!!!!!!!!!!
Tots el van seguir fins que van arribar al castell.
Tots van pujar les escales del castell i es van trobar la bruixa amb les varetes a la ma que els hi va dir:
Si em construïu una barca per travessar el llac hus tornaré les dues varetes si no m’he la feu no hus tornaré les varetes.
En Jem i les dues fades van tornar a la seva casa al bosc.
I es van preguntar:
– Com construirem una barca???
I en aquell moment l’Anna va dir:
– Ja ho se!!! Podem fer aparèixer una Barca de paper i així la bruixa quant hi pugi es desfarà la barca
I així ho van fer.
L’endemà van anar al castell de la Carmel·la i van fer aparèixer una barca ( de paper ) pintada de color marró.
La Carmel·la els hi va tornar les dues varetes i va pujar a la barca. La barca es va enfonsar i en Jem la Juliana i l’Anna es van posar a riure:
Jajajaja!!!!!!!!!!!Jejejejej!!!!!!Jojojojo!!!!!!!!!!!
Tots tres van decidir que a partir d’aquell moment que viurien en aquell castell.
Hi van fer reformes i es van quedar a viure allí.
Van estar molt contents perquè la bruixa ja no els molestaria mes i també perquè tenien una casa nova.
Fi
NIL ORRIT NABAU

La pastisseria

Un bon dia, un forner anomenat Manuel, i la seva dona anomenada Magda, es van llevar per obrir la pastisseria que tenien a Linyola. Com cada dia, van vendre moltes ensaïmades i barres de pa per moltes persones.
Al final del dia el forner i la seva dona van acabar molt cansats desprès de fer la feina de cada dia, i van anar a dormir  a casa seva. I com sempre el forner es va aixecar a la nit per fer les ensaïmades i el pa de cada dia, croissants, coques, bombons, pastissos…
L’endemà la Magda es va despertar va esmorzar i va anar a la pastisseria. Allà es va trobar el Manuel que encara no havia acabat de fer els pans, ensaïmades…I la Magda es va preocupar molt perquè si no havien acabat de fer els pans … no els podien vendre. Llavors ella va córrer ràpid a ajudar-lo perquè, així acabarien abans.
Però el temps anava passant i passant i ells no acabaven de fer mai el pa i al cap duna estona es donen conte de que els faltava farina???
I la Magda va anar corrents a cal flequer a buscar farina.
M’entres en Manuel  posava el pa al forn…I al cap de mitja ora va veure que la seva dona no arribava i es va preocupar molt i aleshores pensava:
-Si la Marta no torna no podrem vendre pa i no guanyarem diners. Pensava tot preocupat…
I en aquell mateix moment va arribar la Magda , i en Manuel va saltar d’alegria.
En arribar ella ja tenien el primer client i llavors van decidir de que en Manuel faria el pa i la Magda despatxaria.
I d’aquesta manera van poder despatxar i vendre pa.
I vet aquí un gos vet aquí un gat aquest conte ja sa acabat.
 
NIL ORRIT NABAU 

embarbussament

Setze jutges d’un jutjat
mengen fetge d’un penjat
si el penjat es despengés
es menjaria els setze fetges
dels setze jutges
que l’han jutjat.

Setze jutges d’un jutjat
mengen fetge d’un heretge,
setze jutges d’un jutjat
mengen fetge d’un penjat
que encara penja.

M’han dit que tu has dit un dit que jo no he dit;
el dit que tu has dit, jo no l’he dit, perquè si jo hagués dit que tu l’has dit,
fóra ben dit per haver-lo jo dit.

Plou poc, però quan plou plou prou.

El cel està endormiscat.
Qui el desendormiscarà?
El desendormiscador que el desendormisqui
bon desendormiscador serà.

Codonys collia
la tia Maria de genollons,
collia codonys de genollons.

En Pere i en Pau pintors,
premiat per Portugal,
pinta pots i potinguetes
per posar pebre picant

Paula,
para la taula,
para-la bé que el pare ja ve.

Una polla xica, pica, pellarica, camatorta i becarica
va tenir sis polls xics, pics, pellarics, camatorts i becarics.
Si la polla no hagués sigut xica, pica, pellarica, camatorta i becarica,
els sis polls no haguessin sigut xics, pics, pellarics, camatorts i becarics. En Pere i en Pau pintors, premiats per portugal,
pinten pots i potinguetes per posar pebre picant

Setze jutges d’un jutjat
mengen fetge d’un penjat
si el penjat es despengés
es menjaria els setze fetges
dels setze jutges
que l’han jutjat.

Setze jutges d’un jutjat
mengen fetge d’un heretge,
setze jutges d’un jutjat
mengen fetge d’un penjat
que encara penja.

M’han dit que tu has dit un dit que jo no he dit;
el dit que tu has dit, jo no l’he dit, perquè si jo hagués dit que tu l’has dit,
fóra ben dit per haver-lo jo dit.

Plou poc, però quan plou plou prou.

El cel està endormiscat.
Qui el desendormiscarà?
El desendormiscador que el desendormisqui
bon desendormiscador serà.

Codonys collia
la tia Maria de genollons,
collia codonys de genollons.

En Pere i en Pau pintors,
premiat per Portugal,
pinta pots i potinguetes
per posar pebre picant

Paula,
para la taula,
para-la bé que el pare ja ve.

Una polla xica, pica, pellarica, camatorta i becarica
va tenir sis polls xics, pics, pellarics, camatorts i becarics.
Si la polla no hagués sigut xica, pica, pellarica, camatorta i becarica,
els sis polls no haguessin sigut xics, pics, pellarics, camatorts i becarics.

laura monyarch tapies

Embarbussaments

Com a ploure, prou que plou, Pau, però plou poc.

A mi si que re m’hi fa que faci sol.

Duc pa sec al sac, m’assec on sóc, i el suco amb suc.

Peret, treu-te el pot del pit, que put.

Senyor amo, l’una aca la he treta, l’atra aca la trac?
 

Una gallina xica, pica, camatorta i ballarica va tenir sis polls xics, pics, camatorts i ballarics. Si la gallina no hagués sigut xica, pica, camatorta i ballarica, els sis polls no haguessin sigut xics, pics, i ballarics.

Diu qui, diu jo, diu si, diu tu, diu qui, diu jo, diu no, diu Ah!
A les sis tinc set el càntir és buit és nou i encara es deu.

Quan m’ajupia codonys collia
Quan m’aixecava, codonys agafava
De genollons, collia, collia
De genollons, collia, codonys.
 

 

acudits i embarbussaments

acudit.

Un senyor truca a una adivina

i la adivina li diu per el telefon:

-qui es?

-Ostres quina M d’adivina.

Acudit

Hi havia un nenmolt tonto, tonto i molt tonto

que tenia la il·lusió de pujar a l’ AVE i va pujar sobre una gallina.

Acudit

hi havia tres amics un es deia TONTO un es deia NADIE i l’altre NINGUNO

un dia el NADIE va caure a pou i el NINGUNO l’intentava ajudar mentres el TONTO corria fins a la comisaria i lidiu al policia NADIE a caido al pozo y NINGUNO le esta ayudando.

-El policia pensant que aquest estava sonat li respon:

-Usted es tonto?

-Sí mucho gusto