El padre de Bruno, el señor Jenkins es gordo y lleva un bigote muy grande. Su carácter es excesivamente estricto, grita mucho y se enfada muy pronto. Le gusta estar sentado mientras esta leyendo el diario.
La madre de Bruno, la señora Jenkins es gorda y muy presumida con el pelo corto y muy bien peinado. Es muy fina y se asusta fácilmente de un ratón, todo el día está mandando. Le gusta estar sentada mientras hace punto. Los dos se entienden muy bien es decir, hacen buena pareja.
Els peixos voladors fan salts impressionants.
Fins a quina altura es pot propulsar un peix volador sobre l’aigua.
Pista: El peix volador fa servir la cua com a motor. D’aquesta manera es propulsa fora de l’aigua a una velocitat de gairebé 60 km per hora.Una desena part d’aquest valor en metres és l’altura a la qual arriba.
El diumenge feia un dia esplèndit, tenia pensat anar amb una amiga a fer una ruta més o menys de 20 quilometres en bicicleta. Vaig sortir a les 10 , i a les 11 vam parar a fer un cafè ben ensucrat per agafar energia i tornar tranquil·lament.
La meva amiga va pagar el cafès del matí i ,vam quedar que al vespre pagaria jo la beguda.
QUIN ENSURT !!! a l’hora de pagar, m’havia deixat els diners a la butxaca de la camiseta.
Sort que la meva amiga en portava !, però també em va dir :
Ets molt llesta tu, ja faràs bossa així !!!
Rosita
Un dia vaig anar a jugar i, el meu pare hem va donar 5 euros . Déspres vaig anar a comprar alguna cosa, i em vaig adonar que no tenia els 5 euros . Vaig tornar a casa a buscarlos pero no hi eren. Vaig sortir una alltra vegada a jugar i vaig veure que els tenia a la butxaca de la jaqueta i vaig anar a comprar el que vaig voler. Quin descuit !!!
Sebas
Un dia hem van donar15 euros i els vaig deixar a la butxaca . vaig anar a comprar xuxes pero em vaig adonar que no tenia els diners. Me’ls havia deixat a la butxaca del darrera. Vaig tornar a casa i els meus pares em van dir que m’havia deixat 2 euros a sobre la taula. Jo , sense dir res, me’ls vaig quedar, llavors en tenia 17 i vaig comprar un munt de xuxes.
Mohamed Ali Naji
Un dia a la butxaca ,em vaig guardar un bitllet , cinc monedes de deu cèntims, el pen, caniques i més coses, quan vaig arribar a casa em vaig treue els pantalons. Vaig mirar una butxaca i l’altra i no hi havia res .
Tinc la butxaca foradada ! Vaig posar la ma fins al fons i hi vaig trobar de tot. Quina sorpresa !!!
Feia dies que la debia tenir foradada.
Isaac
El dibuix
Aquell dia a la classe de dibuix havíem de fer el nostre autoretrat. Vaig tenir un cop d’inspiració i em vaig fer uns ulls de serp, unes orelles de gos, una boca de gallina i un coll que semblava un gat. El cap era com de balena i finalment em vaig fer un nas com la ceba.
Els cabells semblaven de macarrons. Les celles eren com sabates i les pestanyes de color taronja.
Veritat que em va quedar bé??
Completat per Maria Fernández Armario
Abril abrilet va matar sa mare de fred.
Abril, abrilet: al migdia calor i al vespre fred.
Abril finit, el camp florit.
Abril i senyors, tots traïdors.
Crema més el sol d’abril, que el de tot l’estiu.
D’abrils i de sogres poques de bones.
Gelada abrilera, fam al darrera.
L’ abril diu al maig jo no he pogut tu plou a raig.
L’ abril fa el pecat i el març és l’acusat.
La lluna d’abril, malures mil.
La rosa d’abril és la flor més gentil.
Neu a l’abril, pedregada a l’estiu.
Per l’abril cada ocell canta en son niu.
Setmana Santa en abril, any gentil.
Si no vols menjar sopes tot l’ estiu, sembra pèsols per l’abril.
Carla
Hi havia una vegada, un castell dalt d’una muntanya. Allí hi vivien uns nens, en Jan i la Jana, que tenien 7 anys.
Un dia, mentre estaven a punt d’anar a l’escola, es van tancar totes les portes, i els dos nens no podien sortir del castell. Estaven molt espantats perquè ningú no els podria salvar.
De cop i volta, per una finestra trencada, va entrar una bruixa molt i molt lletja que es deia Miralda, i que els va dir que si no s’escapaven moririen.
Però per darrere de la bruixa Miralda, va entrar una altra bruixa, però aquella era molt bonica i es deia Lara. Va paralitzar a la bruixa Miralda, i va aprofitar per salvar al Jan i a la Jana.
Va pujar-los al damunt de la seva escombra i van marxar lluny enllà.
I… els contes expliquen que la bruixa Lara i els dos nens no van tornar mai més, i que la bruixa Miralda encara està paralitzada al castell.
Carla
Un dia de setembre, al C/ Igor 36, va caure una teula al cap d’un nen.
Havent passat l’accident, van acostar-se una colla de veïnes que ho comentaven.
La Maria Teresa una d’elles digué:
-Ja m’ho pensava que passaria això!
-No m’extranya. Respongué una altra.
-Aquesta casa ja és molt vella i mig enderrocada.
-No sé com no ha passat a algú altre més aviat. Afirmava la Pepeta.
El nen, tot i l’alçada d la casa se’n va sortir prou bé. Solament va haver de posar-li 4 punts al front.
Les veïnes van continuar comentant la història.
-Iai!! Pobret. Se’n podia anar a l’altre barri!! Digué la Ramona.
-Ja tens raó, ja, gairebé no ho explica. Afirmà la Maria Teresa.
La veïna més obtimista les va tallar diguent:
-Ja està bé, aqui no ha passat res!!
Carla
