Vincent Van Gogh

Nom: Vincent Van Gogh. 

Autors: Carme Martín i Rebeca Luciani. 

Editorial: Parramón.

Col·lecció: Guardonada.

Resum: Aquet llibre parla de la vida de Van Gogh.

Vincent Van Gogh  va néixer el 30 de març de 1853 en un petit poble de la regió holandesa de Brabant, anomenada Groot Zundert.

De petit ja era un nen amb molta intel·ligència però no li agradava cap assignatura en concret.

El seu pare era sacerdot i molt estricte i no el va ajudar gaire amb la seva carrera de pintor. En canvi la seva mare era al revés. El va ensenyar a estimar la natura i les obres d’art i sempre el va recolzar amb les seves idees.

El seu primer contacte amb l’art va ser als setze anys en una de les galeries més importants de tota Europa.

Quan va necessitar més inspiració se’n va anar a París on va conèixer Monet, Renoir, Seurat,….

Segons el seu estat d’ànim pintava els quadres d’una manera o altra: si estava trist tot ho pintava més o menys amb colors foscos: blaus, negres, grisos… i si estava content amb colors càlids: vermells, taronges, grocs,….

Ell es pensava que amb l’art milloraria el món i la gent no el va entendre, el tractaven de boig.

Van Gogh va tenir dos amors que no van anar massa bé i això el va afectar molt al seu estat d’ànim.

De fet va patir unes quantes crisis nervioses. I finalment va morir per un tret a l’estomac al juliol del 1890.

Van Gogh va tindre un germà que el va recolzar per tot: per diners, ànims, amistat, que no és rendís mai, en les seves obres, que ell continués sent d’aquella manera,…

Molts fets i aspectes de la seva vida i obra, van ser coneguts per les cartes que s’anaven escrivint entre ell i el seu germà.

En la seva curta vida només va vendre un sol quadre. En canvi avui és un pintor reconegut per tot el món.

 

Opinió: Aquest llibre està molt bé. Però l’únic que no m’ha agradat, ha estat que a ell el van tractar de boig i de mala persona però en el fons va ser artista perquè es pensava que canviaria la manera de ser del món.

 

Jordi Lechosa Capell 

El plà de llengües pretèn que els joves perdin la por a l’angles

Els joves es pensen que les llengües estrangeres els poden dominar.

Ells tenen que parlar més en angles per perdre la por a no saber-ho. La generalitat va començar al 2005/06 per experimentar les llengües estrangeres. L’angles no és redueix a 2 o 3 hores a la setmana, sinó utilitzar la llengua amb normalitat.

Aquest curs, 800 centres d’educació suposa un augment d’un 60% al curs anterior. L’angles s’ha estudiat amb fluïdesa, per poguer-ho apendre-ho bé, i amb grup.

A les escoles i instituts en el plà de llengües estrangeres reben 2000€. A vegades l’angles no es pot estudiar bé. Els profesor d’angles fan el possible per que els seus alumnes puguin aprendre bé i proposem coses, com per exemple: socials amb angles.

Clàudia SM.

La feina i els diners

Brigitte Labbé i Machel Puech.

Editorial: Cruïlla.

Resum:

L’ésser humà ha anat fent canvis, no treballa nomes per alimentar-se i mantenir-se viu, sinó per transformar el món. Tots hem de treballar i diuen que és molt dur, però molt útil. No treballar ens pot posar malalts i també ens pot ofegar.

De vegades no cal treballar tant ofegat solsament, necessitem els diners per les coses més necessàries i prou.

La gent necessita que els altres treballin per intercanviar amb els altres el fruit del seu treball. Amb els diners, podem intercanviar coses sense problemes. Els diners són importants; perquè representen el treball de la gent, també ens dinen llibertat de “tenir”.

Opinió personal:

Aquest llibre no m’ha agradat gaire, perquè els diners en aquest món, no són el més important que hi ha. Crec que si ara treballem, quant serem grans, treballarem en el que més ens agradi i farem treballar la intel·ligencia.

Clàudia SM.

S’han descobert 300 planetes en altres sistemes en 13 anys.

Al 1995 es va anunciar la ditecció del primer planeta que orbitava al voltant d’una estrella molt diferent al sol que es deia 51 pegasi se’n han descobert 310 es dels 39 han entrat al catàleg aquest mateix any.

Les investigacions han demostrat que pot haver planetes que no pertañin al sistema solar

Els dos ultims planetes descoberts se’la aquedat l’equip mercedes López Morales per investigarlos.

Una canària investigadora que treballa a carnige institution de Washington.

Cap dels planetes descoberts son rócosos, si no són gegants i gasosos.

Si pel telescopi miran cap al sol i veguessem júpiter hauriem de descartar l’existéncia de companys més petits.

S’hi hi ha planetes grans com júpiter no garanteix que n’hi hagi de més petits.

Salvador Ribas investigador de la universitat de barcelona(ub).Cientific del parc astrnòmoc del Montsec.

El problema que tenim per detectar planetes es per la llum de l’estrella de la qual orbitem.

Els planetes extrasolars no es veuen s’hen té per coneixament per metòde indirecte.

Zapatero Osorio diu:

-Que es possiblement un terç dels sistemes planetaris tenen més d’un planeta

Teresa de Calcuta

Nom:Teresa de Calacuta

Autora: Carme Gil i Mercè Galí

Editorial: Norma

Col·leció: Parramón

Resum: Teresa Calcuta

Nascuda a Skopje ( Albània) , la mare Teresa de Calacuta va desenvolupar bona part de la seva obra a l’Ïndia, assistint els pobres i els malalts d’aquest superpoblat país.Malgrat el seu aspecte insignificant, aquesta dona ve encarnar alguns dels valors més alts que dignifiquen l’ésser humà:Compassió, generositat, solodaritat, respecte per les creences dels altres, alegria i esperança·, i tot això per sobre de les seves profundes creences religioses personals, que li van

porpocionar la fe i el vigor.

Opinió:

M’agradat molt perquè crec que va ser una dona responsable, generosa i amable

Charles Chaplin

Nom: Charles Chaplin

Autor: Luis Luque

Editorial: Em dic…

Col·lecció: Parramón

Resum: Charles Chaplin com us penseu que era quant era petit, ric o pobre? Segur que més de vosaltres us deveu pensar que era ric. Doncs no, era pobre. Charles, quant era molt petit la seva mare va agafar un atac de bogeria, i a ell el van tindre de portar ha un orfandat. Quant la mare va estava més bé, ell va sortir de l’orfanat, tenia un germanastre més gran, que es deia Sydney, que el va tenir la seva mare amb un home ric que era lord milionari, aquest home la va abandonar. La mare va tenir de fer créixer als dos fills ella sola. En Syndey va anar a Africa i quant va tornar, la mare estava al sanatori i el pare feia poc temps que havia mort. Quant va tenir 12 anys va fer un obra, més tard li van donar de fer més papers Va anar als Estat Units. Allà va fer moltes pel·lícules. El seu germanastre va morir el 1965 a Niça, a França. Es va casar i va tenir filles, una d’elles, la Geraldine, va esdevenir un famosa actriu. El 25 de desembre del 1977, a Vevey, Suïssa, a l’edat de vuitanta-vuit anys, del somni de cada nit va passar al somni etern que és la mort. Però Charlot viu i viurà eternament en la historia del cinema i l’art.

Opinió: M’ha agradat perquè crec hem de ser curiosos amb el que va passar temps enrere, i saber més coses de la humanitat.

El periódico dels estudiants

Els estudiants que vulguin obtindre un títol de qualsevol carrera, a partir del curs 2009-2010 durant els quatre anys d’universitat hauran d’estudiar fins a tenir el nivell adequat d’anglès.

Aquesta iniciativa europea, vol aconseguir que quan acabis la universitat tinguis un nivell elevat d’anglès. Això et facilitarà poder viatjar a un país estranger dominant la llengua, buscar informació i entendre-la sense problemes i trobar feina més fàcilment.

Normalment en cursos anteriors, els que arribaven a la universitat, tenien un nivell baix d’anglès, però al final el Consell d’Universitats ha decidit que si vols fer una carrera hauràs d’aprendre anglès correctament, tant si vols com si no ho vols.

Actualment les universitats, estan començant a preparar assignatures en anglès en els dos darrers cursos de carreres per complir l’obligació de la Conselleria d’Innovació, Universitats i Empreses que demana que els estudiants tinguin un nivell d’anglès equivalent al First Certificate.

Jordi Lechosa Capell.

Riure i plorar

Nom: Riure i plorar

Autors: Brigitte Labbé i Michel Puech

Editorial: Cruïlla

Col·lecció: Pensa-hi

Resum:

Aquest llibre parla de la llibertat de poder riure i plorar.

El cos humà és sensible a les altes temperatures, al fred, al picant, a  l’amarg, al dur, al tou… Però no solament a tot això sinó que també ho és a les persones.

Per l’ aspecte que fan, podem decidir si aquella persona pot ser bona o dolenta.

Nosaltres sempre quan veiem una persona que ens fa mala espina normalment ens allunyem d’ella. A vegades tenim raó però de vegades no. Aquesta sensació ens fa tenir por i fins i tot ens pot fer caure alguna llàgrima.

A les persones moltes vegades ens prohibeixen coses com riure, plorar, cridar,… però nosaltres quan ho necessitem fem servir una acció d’aquestes. El cos ho fa automàticament.

El cos no és que ho faci amb mala intenció sinó que és la seva manera d’expressar-se.

No perquè t’aguantis la plorera ets més fort que d’altres sinó que és al revés. La persona que riu quan no pot més o plora perquè està molt aixafada és la més sàvia. Perquè quan tens alguna cosa que t’amoïna, has de compartir-la. La gent si no li expliques el que et passa, ells no saben de què plores, sempre es pregunten perquè plores.

Jo crec que a la vida per viure-la bé s’ha de ser feliç. Riure quan vols i plorar quan ho necessites. Ja n’hi ha prou de parlar de crisi perquè damunt de tot el que importa és que estiguem bé. Sempre es diu que tot el món està molt malament, però si hi donem alegria i ganes de fer bé les coses tot això desapareixerà. Poc a poc ho anirem superant.

 

Opinió: Aquest llibre m’ha agradat perquè t’ajuda a veure que el món sense alegria no és res.

 

Jordi Lechosa Capell 

Ser i aparentar

Nom: Ser i aparentar

Autors: Brigitte Labbé i Michel Puech

Editorial: Cruïlla

Col·lecció: Pensa-hi

Resum: Aquest llibre parla de que no és el mateix ser que aparentar.

Hi havia una vegada una nena que anava pel desert i ja feia molta estona que havia deixat el campament. Portava una cantimplora però amb la calor se li havia assecat. Llavors ella va veure unes cinc palmeres i es va pensar que hi havia un oasi però en la realitat estava tot pelat. Va córrer cap a l’oasi (segons ella creia) i s’hi va tirar. Van passar dos segons i resulta que es va amorrar contra el terra. En la realitat l’oasi no hi és però quan tens molta set veus imatges imaginàries.

Les aparences enganyen i el que nosaltres creiem, normalment és molt diferent del que realment és. Les aparences falses amb el pas del temps van desapareixent, cosa que les aparences certes no s’esborren mai.

No ens hem de fiar de tothom. Només que tingui un bon aspecte no vol dir que sigui una bona persona.

Potser un dia pel carrer ens trobem un home o una dona que ens ofereix un caramel i com que va ben vestit o vestida li acceptem la oferta. En canvi si ens el donés un pobre potser no l’acceptaríem. El fet d’anar ben vestit, no vol dir que no ens vulgui enganyar.

A vegades, hem d’aparentar ser més amables, educats, generosos… segons en la situació que ens trobem, però això no vol dir que no sigui veritat sinó que ens esforcem i potser descobrim que una part de nosaltres també és així. D’aquesta manera ens anem coneixent a nosaltres mateixos cada vegada millor.

 

Opinió: Aquest llibre m’ha agradat perquè m’ha fet pensar sobre que mai t’has de fiar de les aparences perquè a vegades tenen raó però la majoria de les vegades no.

Jordi Lechosa Capell 

LA FINA I ELS DINERS

Nom: La feina i els diners

Autor: Brigitte Labbé i Michel Puech

Editorial: Cruïlla

Col·lecció: Pensa-hi

RESUM:

Són 19 històries que parlen sobre els diners.
Una parla de la gent rica que no s’aconforma
amb el diners que té i com més en té, més en volt.
Una altra parla de la gent pobra que necessita diners, almenys, per poder
alimentar-se, comprar roba i tenir diners suficients per poder viure.
D’altres històries parlen de que abans la gent treballava
per tenir un sostre on poder arrecerar-se del mal temps,
i la gent d’avui dia treballen per, també tenir una casa i una família però, alhora per capricis gens importants.
N’hi ha d’altres que parlen que treballar és dur però si no no es guanyarien diners.

OPINIÓ:

No m’ha agradat gaire perquè tot gira entorn dels diners.
També crec que és molt realista ja que en la vida real és així.
Alguna de les històries és divertida i a la vegada còmica.

Carla Daviu Rosell

DITES DEL MES D’OCTUBRE

A l’octubre, la llana creix i el fred neix.
De l’abril al setembre navega sense témer; de l’octubre al març no vagis per mar.
De l’aigua d’octubre i del sol de maig, en neix el blat.
De l’octubre al gener, la llagosta no val res.
El bolet i el moixernó, de l’octubre és el millor.
El vent d’octubre els ocells porta, de la Cerdanya o de Mallorca.
L’octubre mullat, assolellat i fred fa sortir el bolet.
L’octubre vinater, pare del bon graner.
L’octubre, vanitós, set llunes cobreix l’envejós.
Octubre finit, la fruita ha podrit.
Octubre finit, raïm recollit.
Per l’octubre és bo el podar; però, l’alzina, no l’has de tocar.
Per l’octubre, cauen cabells i castanyes, i creixen banyes.
Per l’octubre, del foc, ni massa lluny ni massa a prop.
Per l’octubre, els mals maten els malalts.
Per l’octubre, moltes històries i males memòries.
Quan l’octubre és a la fi, de Tots els Sants és el matí.
Quan l’octubre és a la fi, fes l’oli per amanir.
Quan l’octubre és arribat, a mar a caçar i a terra a pescar.
Quan l’octubre és arribat, llaura la terra i llaura la mar.
Quan octubre és finit, mort la mosca i el mosquit.
Si l’albada és bruta per Sant Miquel, tot l’octubre és brut el cel.
Trons d’octubre, any de diluvi.

Carla Daviu Rosell

Recomano aquest llibre…

Nom: La natura i la contaminació

Autor: Brigitte Labbé i Michel Puech

Editorial: Cruïlla

Col·lecció: Pensa-hi

Resum: Aquest llibre parla de la contaminació.

Fa uns quants anys, un vaixell petroler va deixar anar molt de petroli a Galícia. Amb alguns els hi va fer malbé les vacances i tots estaven enfurismats, però el que no van pensar és que una mà de peixos es van morir. Moltes gavines van morir a causa del petroli. Sempre pensem amb la nostra pròpia persona i jo crec que hauríem de pensar amb que passaria si no hi hagués plantes, animals… Encara que ens semblin inofensius, sense ells no podríem viure. Llavors diríem… si ho haguéssim cuidat una mica més bé potser no haguessin mort!

Un altre exemple, uns ocells estan tranquils en un arbre i resulta que nosaltres els humans hi posem una barbacoa amb carn molt bona i… quina delícia! però el que no veiem és que dos pobres ocells que no en tenen la culpa estan respirant gasos tòxics i poden morir.

I el cas de la central nuclear de Txernòbil? Va ser un autèntic desastre per al nostre planeta.

Jo crec que hauríem de ser una mica més respectuosos i responsables amb la natura i ella al final encara que no ho notem ens ho agrairà.   

 

Opinió: Aquest llibre m’ha agradat perquè me’l vaig llegir a tercer i ara que faig sisè l’he entès més. Ha estat bé perquè m’ha fet visualitzar una mica el futur, menjar amb píndoles, aigua artificial….

Hem de fer el que puguem perquè la terra sigui un planeta net i ric en deixalles naturals.

 

Jordi Lechosa Capell

Recomano aquest llibre…

Nom: Déu i els Déus.

Autors: Brigitte Labbé i Michel Puech

Editorial: Cruïlla

Col·lecció: Pensa-hi

Resum:

Aquest llibre parla dels Déus.

En general aquest llibre ens diu que tots som lliures de pensar el que

volguem, i no cal forçar a tothom que s’apunti a aquella religió.

Cadascú és lliure de pensar el que vulgui i amb qui vulgui.

Hi ha cultures que tenen un sol Déu i n’hi ha que no els podries comptar. Però per aquesta raó no cal criticar. Per exemple, els catòlics tenen un sol Déu i potser que algunes altres religions n’hi tenen més d’un, i per això no cal estranyar-se perquè potser ells també creuen que aquella religió també és estranya.

Aquest llibre el missatge que vol expressar és que ens convida a respectar, a tolerar i a apreciar la llibertat d’escollir entre creure en un, més d’un o cap Déu. I per aquesta raó les persones no han d’estar barallades perquè un hi cregui o no i no cal caure en fanatismes. El que compta és que tothom siguem iguals, amb religió o sense.

 

Opinió: Aquest llibre m’ha agradat perquè m’ha fet reflexionar sobre aquest tema i apreciar altres cultures.

 

Jordi Lechosa Capell

HAIKÚS

L’escola ha arribat,

sisena hora ens ha tocat

Qui l’haurà inventat?

__________________

Pau, felicitat, amistat,

paraules amb significat

fan el món més trempat.

__________________

L’amistat de veritat

es descobreix

si tens algú al teu costat.

__________________

Les estrelles brillants

dibuixen al cel

el meu estel.

__________________

Jordi Lechosa Capell

El coratge i la por

Autor/a: Brigitte Labbé i michel Puech.

Editorial: Cruïlla.

Resum:

La por ens afecta molt. El que es desconegut, ens pot arribar a fer por. La por a vegades salva.

La gent valenta te por: té que ser conscient de les dificultats i els perills que ha de vèncer. Els humans hem de ser forts i amb coratge, per que si no la por ens pot afectar molt. La por ens la creem nosaltres mateixos, per què pensem en coses que no existeixen. A vegades les persones ens deixem portar per ella, però si seguim així podem acabar perden el seny. I no ens funcionarà bé el cervell.

La ignorangia alimenta a la por. La por dels altres en fa perdre la confiança en nosaltres mateixos. Tenir coratge es actuar de bona manera. Fent exercicis de coratge, descobrirem que podem controlar la nostra por.

Opinió personal:

Aquest llibre m’ha agradat molt, perquè es molt important tenir coratge i també que ens hem de treure la por dell cap.

Clàudia SM.

Haikús

 

Encara dibuixen

paraules? 

Si em pessigues

 

potser m’ho creuré.

 

 

Que de nits

 

encara guixen

 

i no és per guanyar-se la vida?

 

 

Que per la tarda

 

encara somien

 

i no és per combatre la son?

 

 

Que de matins

 

encara s’alcen

 

i no és per rematar els mots

 

que ens queden al diccionari?

 

 

Que encara hi ha gent que escriu poesia?

 

Que encara n’hi ha més com tu

 

que fins i tot la llegeixen?

 

 

Deixa-ho. Va.

 

No cal que em pessiguis.

 

Si has fet moure una muntanya

 

jo et compraré un quilo de fe.

 

senyoreta aixó esta dedicat per tu!

mandreja l’arbre

l’herba creix silenciosa

em trec els mitjons

senyalo amb el dit

el sol cau aviat

el llençol de la onada

glaça la sorra

 

m’espolso la son

des que escombro la platja 

espio els estels

és quan tanco els ulls

que m’enlairo sense ales

si els obro no et veig

el vent m’atrapa

arreplego una ploma

i començo a volar

llegeix el futur

perquè al fons de la tassa

mai queda cafè

una taca en el llibre

sé que m’escolta

quan miro l’espill

plouen flors al darrera

em giro i somrius

sense tovalló

giro full a la vida

i em xarrupo els dits

reposa discret

el barret a l’andana

charlot marxà nu.

la web es aquesta: http://30haikus.wordpress.com/

http://30haikus.wordpress.com/category/poesia/page/3/

Arnau Tassies Pons

Recomano aquest llibre…

Recomano aquest llibre: Charlie y la fábrica de chocolate. És en castellà.

Aquest llibre el recomano perquè encara que sigui molt llarg esta bé. També els que siguin amants de les gominoles,  els  agradarà perquè parla tot el llibre de xocolata, xiclets,… Però quan el llegeixes t’entra ganes de menjar xocolata.

Si heu vist la pel·lícula, us estranyarà perquè es una mica diferent .

Aquest llibre va d’un nen que és molt pobre però al final la seva vida canvia perquè va a veure la fàbrica de xocolata més coneguda del món, que ha estat tancada durant molt de temps.

Si el llegiu descobrireu això, com s’acaba i… més.

 Jordi Lechosa Capell

Vacances d’estiu

A mig agost me’n vaig anar de vacances a Galícia.

Era un divendres al matí, em van fer aixecar a les set del matí i llavors ho vam agafar tot i vinga cap a Galícia. Com que havíem de parar cada tres o quatre hores, vam arribar a l’hotel a dos quarts de deu. Ens allotjàvem a Muros, a la Costa de la Mort (Rias Altas) .

Ho vam deixar tot a l’habitació i després vam anar a fer un passeig per estirar les cames i veure una mica la zona.

L’endemà, al matí vam agafar el cotxe i vam anar cap a Santiago. Primer vam anar cap a la catedral. Em va fer una mica d’impressió però de fora estava molt bruta. Vam entrar dins i de dins sí que era guapa, casi tot era d’or. També em va impressionar el botafumeiro que era molt gran. En una guia deia que per moure’l es necessitava quatre o cinc homes i que abans es feia servir l’encens perquè no es sentis la mala olor que feia la roba dels peregrins. Després com que hi havia una entrada per darrere, vam anar a tocar la petxina de Sant Jaume.

Demà al matí, vam anar cap a La Corunya i vam veure la Torre d’Hèrcules. Des d’allà dalt es veia tota Corunya.

Un altre dia vam anar fins al Cap de Finisterre des d’on es veien unes vistes molt maques.

Després vam anar cap a les Ries Baixes on vam veure Sanxenxo, O’Grove, L’illa de
la Toja, Pontevedra, Combarro (on hi havia molts “hórreos” que són com sitges per guardar blat, panís…), Baiona (que hi havia un castell immens), Tui (que hi havia una catedral preciosa), A Guarda (on vaig veure un poblat celta), Vigo (vam veure el barri de
la Piedra, on hi havia unes senyores obrint ostres i també en vam menjar.

De tornada vam anar a veure uns tiets que viuen a Pozondón (Terol) on vaig practicar molt el castellà.

Han estat unes vacances molt maques tant pels paisatges i rutes que hem fet com pel marisc que he menjat.   

Jordi Lechosa Capell 

Dites i refranys del mes de Setembre

Al setembre, el vi està per vendre.
Al setembre, vi per beure.
Al setembre, no fa cap arruga el ventre.
Allò que l’agost madura, el setembre ho assegura.
Boira setembral, garbí i gregal, i si massa en fa, llebeig i mestral.
Bon temps pel setembre, millor pel desembre.
De l’abril al setembre navega sense témer; de l’octubre al març no vagis per mar.
Del setembre a la tardor, torna la calor.
El juny és blader i el setembre raïmer.
El setembre omple la caldera de bona fartanera.
Els bolets collits pel setembre al matí són frescals i al migdia els cucs se’ls mengen.
Valem més nuvolades d’agost que sol de setembre.

Carla Daviu Rosell

Recomano aquest llibre…

Recomano aquest llibre: La Penya dels Tigres: El secret del gat de la sort / Un mamut dins del gel.
Aquest llibre m’ha agradat perquè és tot el llibre d’animals. El primer llibre parla que un gat entra a casa de La Penya dels Tigres i resulta que d’aquell gat en trauran molt de profit perquè hauran de trobar una pedra preciosa.
El segon llibre parla que la penya dels tigres se’n va a passar uns dies a la muntanya i dins d’una cova troben un mamut que diuen que és veritat però total només és una enganyifa. És intrigant i interessant com la majoria dels de la Penya dels Tigres.
 
Jordi Lechosa Capell