Nil Orrit Nabau
El que no m’agrada del Mundial de motos és que és un món masclista
La Jesy Campos és mecànica de motos i li agrada molt. Va estudiar a les IES Ribot i Serra de Sabadell, i es va matricular a l’escola Monlau de Barcelona.
Va anar al mundial de motos, va començar l’any 2004 amb un equip que buscava gent poc experimentada. Ara està en un altre equip. La Jesy va tenir moltes desventatges al ser una noia, perquè amb un equip que s’ha canviat el logotip, i ara té que començar de nou perquè no tenen confiança en ella i això li fa molta ràbia.
Maria Fernández Armario
Consiste en eliminar a todos los niños de Inglaterra.
El Ratonizador de Acción Retardada es un líquido verde, que con una sola gota en cada caramelo o bombón será suficiente para que haga efecto.
Cuando un niño se coma este bombón, al cabo de unas horas i solo en veintiséis segundos, se convertira en un ratón.
Carla
Lluna
La lluna és blanca,
blanca com la neu,
tot ho abarca
però res no és seu.
La lluna és misteriosa,
perquè només es veu de nit
surt tota gelosa
i tu la mires embadalit.
Fosca és la nit
i la lluna l’il·lumina
amb un resplendor infinit
mentre pel cel camina.
La lluna és blanca,
blanca com la neu,
tot ho abarca
però res no és seu
Àngels Badia Niubò
A Catalunya, malgastem molta aigua, l’aigua nomès s’hauria d’utilitzar amb coses important i nesessaries per poder viure.
Si malgastem l’aigua, hi haura molta sequera, a Catalunya, i la gent, no podràviure, per falta d’aigua. S’ha d’estalviar l’aigua, per evitar la sequera.
A Catalunya, la gent en malgasta molta, per als mals usos.
Les coses més utils per a la llar són: la rentadora, la dutxa i els estris de la cuina. Cal tenir un diposit petit, no és nessessari un de gran.
Si l’aigua, cada vegada, se li apuja més el preu, la gent, no en malgastarà tanta.
Clàudia S.M
Un cotxe de marca BMW s’estavella amb un contenidor.
El cotxe tot fet mal be,el tira al xatarra.
El dia 15 de febrer de 2008,un cotxe de marca BMW s’empotra en un contenidor.Era a les 7:30 de la tarda i estava fosc, no hi havia llum,per aquest motiu el cotxe es va emportar un contenidor.La persona que el conduïa era de Polònia.El contenidor era de paper i també va quedar fet malbé. El noi que es va xocar amb el contenidor va sortir ben parat perquè no es va fer res.El cotxe era de color blanc.El noi aquell anava damunt de la velocitat màxima que es podia anar per aquell carrer.
El noi ja era major de edat, tenia 19 o 20 anys aproximadament.
Aixo es un fet passat aqui a Linyola!!
Espero que us hagi agradat!!
Mohcine 6è Curs
Una vegada hi havia quatre nens molt amics,cada dia anaven junts.Un es deia Joan,l’altre es deia Marc i els altres dos Roger i David.Tenien 12 anys i el més petit d’ells era en Marc.Vivien en un poble que es deia Vilagrassa,era un poblet petit.Un dia d’estiu el Joan els va cridar a tots,els va dir si podiem anar a la platja.Els nens no s’ho van pensar dos vegades,van anar corrent a dir-ho als seus pares.
Al cap d’una estona els nens es van tornar a trobar a la plaça,els pares els deixaven a tots menys el mes petit,en Marc.Els altres nens van decidir anar a queixar-se als seus pares de perque no el deixava anar a la platja.En Joan va dir:-Senyor,siusplau,podria deixar en Marc anar uns quants dies de vacances?El seu pare s’ho pensava…I va dir:-Us deixaré anar-hi però si hi ha algun problema us la carregueu vosaltres.Els nens es van alegrar molt,no havien anat a la platja feia dos anys.Aleshores,els pares els hi van dir que quedarien el dissabte a les 6 del matí.Era divendres i faltava un dia per marxar els nens van anar a dormir a les 9:30,Els pares a les 10:30.
Al matí tots estaven preparats a la plaça,el pare d’en Joan es el que tenia el cotxe mes gran i el que podia agafar tot l’equipament.Els nens van pujar als cotxes i van tardar 1 hora i tres quarts per arribar.A les 8 van anar a un hotel,molt aprop d’allà.Els nens miraven la platja per la finestra molt contents miran els vaixells.L’endema van anar a la platja a banyar-se , l’aigua estava molt freda i ningu estava atrebit a tirar-se.Finalment,van anar entran poc a poc i es van acostuma a l’aigua.Es van quedar tota una setmana allà jugant tranquils i s’ho van passar molt bé.I conte contat, ja s’ha acabat.
FI
MOHCINE 6È CURS
Cada dia més o menys es fan 100.000 blocs.
Fins fa poc temps, les persones adoraven els diaris, però ara ha canviat. Ara és l’ordinador.
Quan entres a internet és tot un món: Hi ha blocs, vídeos, jocs… és impressionant!! Normalment tot això, més aviat ho creen els joves que no pas els adults. És un medi de comunicació grandíssim.
Ara en un bloc, pots posar el que et passi pel cap. És una manera de comunicar-te tu i el mestre, tu i els amics…
Ho torno a repetir: Internet és fabulós.
Jordi Lechosa Capell
En aquest paisatge, hi ha moltes roques i muntanyes a la part de dalt.
És molt verd i sembla que ha de ploure.
Aquí hi ha molta molsa que et serviria per fer un pessebre fabulós.
El que més m’impressiona és la cascada amb aigua clara que baixa des de dalt. És meravellosa. Dóna molta vida.
Aquesta imatge m’ha cridat l’atenció perquè tot és verd i em fa pensar que si no contaminéssim tant potser tindríem el món ple d’aquest verd.
Jordi Lechosa Capell
Aquest conte era al llibre de castellà, és molt bonic. Es amb castellà, pero molt bonic. Va de un nen, que te una germana que té el sindrome de “down” i…. Ja no hos explico més. Si esteu interesats per veure com continue la histora llegiuvos aquest conte.
He leído casi todo sobre piratas, indios, exploradores árticos y vampiros.
Si me lo propusiera podría escribir un libro emocionante contando cosas que no me ocurrieron jamás.
Podría llenar tres o cuatro libretas con las aventuras de una noche en un castillo tétrico, puertas chirriantes, gemidos lastimeros, apariciones y todo eso.
Estoy seguro de poder quitarle el sueño a cualquiera contándole una historia así, o emocionarlo con las aventuras de un héroe que me invente, un arquero, un detective, un domador de elefantes o un pescador de caña, en el malecón, un día que el róbalo entre bien al cebo fresco.
Papá dice que lo que estoy escribiendo es una crónica y que le gusta mucho.
Ya me ha dibujado el retrato de familia, el día que conoció a mamá y a Pablo dibujando un tiburón.
Ahora le he pedido que me dibuje a Nuria sentada debajo del cerezo.
Quiero ser cronista. Es una forma de ser escritor que me parece bien.
Para ser cronista hay que escribir sobre cosas que uno ha visto y decir la verdad.
Como entrenamiento, y mientras no pueda hacer la crónica de una guerra entre hombres de buena voluntad, o la del hundimiento de un barco enorme, o sobre la emigración de los grandes patos hacia el Sur, escribiré la crónica de mi familia, quiénes somos y qué hacemos.
Papá me hace los dibujos y los voy pegando en las libretas.
Cuando termine pondré todas las libretas dentro de unas bonitas tapas rojas y ese va a ser mi regalo de cumpleaños para mamá.
En la segunda libreta, en el capítulo cuarto, debo escribir lo que estoy viendo ahora, una nube enorme, negra, en forma de queso, a Golo que picotea un hormiguero y a mi hermana Nuria que está debajo del cerezo que hay en el patio.
Mi hermana Nuria acaba de cumplir diez años.
Ayer papá me la dibujó bajita y graciosa, con todas sus pecas y los ojos grandes y tristes.
Mi hermana Nuria puede parecer un poco rara.
Ahora está en el patio, debajo del cerezo. Como a lo mejor llueve se ha llevado el paraguas de papá.
Le gusta estar sola y hablar con personas que se imagina.
A veces canta una canción de cuna para un niño que cree tener en los brazos.
Eso es todo lo que canta. No sabe más. Lo repite y lo repite con mucha ternura.
Aprendió a poner la mesa a la hora de comer. Coloca un plato y dice:
Y así hasta que llega al suyo. Entonces se ríe.
Yo le enseñé a amarrarse los zapatos. Me llevó mucho tiempo pero ahora lo hace ella sola bastante bien.
No vamos todos al mismo colegio. A ella la llevan a uno que está al otro lado del parque, cerca del puerto de pescadores.
Ella no estudia la tabla del siete, ni quién descubrió América o cómo el gusano se convierte en mariposa y que esto se llama metamorfosis.
A ella le enseñan a colocar lo redondo en lo redondo, lo cuadrado en lo cuadrado, a cantar y hacer palmas al mismo tiempo, a tocar las cosas y decir su nombre, tocar zapato y decir:
Tender la mano bajo la lluvia y decir:
Casi todos sus compañeros de colegio tienen la cara de los chinitos tristes. Ella también, pero no tanto.
Mamá, que fríe croquetas para la comida, la llama:
—Nuria, hija, ven a poner la mesa.
Cuando entiende, su sonrisa es muy alegre, sino, es triste y perpleja.
Golo, el pato, y ella, son amigos.
Cuando ella está triste viene Golo y le picotea la mano hasta hacerla reír.
Mi hermana Nuria lleva puesto un jersey que le tejió mi hermana Marta. Es bonito y llamativo. Son siete franjas de siete colores: azul, verde manzana, rojo fuerte, amarillo eléctrico, naranja, verde hoja y blanco.
—Así, cuando se pierda, no preguntaremos por una niña sino por un jersey rarísimo.
Mi hermana Nuria, al pie del cerezo, debajo del paraguas negro, contra el gris de la lluvia que ya se viene sobre la mar, parece un arco iris agazapado.
Fin
Neus Batista Boldú
Jo recomano la col·lecció de llibres pensa-hi.
Són llibres per joves, entre 10-12 anys.Els llibres parlen de moltes coses diferents:Deu i els deus,riure i plorar,la vida i la mort,la guerra i la pau,allò que sabem i allò que no sabem,la natura i la contaminació i molts mes llibres!!
Jo crec que estan molt be per la edat que tenim els de 10 a 12 anys.
Mohcine.
L’ESGLÉSIA ES TORNA A MANIFESTAR A FAVOR DE LA FAMÍLIA TRADICIONAL
Unes 5.000 persones, van participar el 27 de gener a Barcelona en un acte convocat per diverses entitats antiavortistes i el suport de la família tradicional, i van començar amb una missa oficiada pel cardenal arquebisbe de Barcelona Luis Martínez Sistash.
La mesura progressista aplicades pel Govern socialista, com la llei del matrimoni homoxexual, ha fet que la institució eclesiàstica surti al carrer.
E-Cristians va denunciar, que Espanya es l’únic lloc d’Occident on impera l’avortament lliure. El candidat (ERC), Joan Ridao, va considerar que els organitzadors van defensar un model de socialista ” de fa 30 i 40 anys” .
Gemma Martí Tlarn
Més de 70 milions de blocs omplen la xarxa de vivències.
Fa pocs anys hi havia persones que feien un diari, intim i secret. Avui en dia ens comuniquem, amb persones d’arreu del món per mitjà d’Internet.
Qui més qui menys compta amb un Fotolog, MySpace, Blogspot o Facebook, on explicar les seves vivències.
Blocosfera està formada per 70 milions de blocs, on es publiquen quasi un milió d’articles diaris: es comparteix experiències, fotografies, pel·lícules, llibres, vídeos i opinions de tot tipus.
La interactivitat és la clau de volta de la blocosfera. La Mireia, una blocaira de 15 anys, comenta que els blocs s’han convertit en eines imprescindibles de màrqueting personal, que els adolescents utilitzen per crear-se una imatge.
Carla
En aquesta imatge, hi ha un riu amb l’aigua clara i pedres de color de bronze. Els arbres verds i alts amb el so de les fulles que les mou el vent.
Una muntanya ampla i alta amb la punta blanca que sembla que toca el cel.
El cel un blau fluix i uns núvols de cotó fluix.
Aquesta imatge a mi m’agrada molt, hi ha molta natura, i a tu?
Gemma Martí Talarn
Hem de cuidar l’aigua i no mal gastar-la…
!!
