Setembre (poema de Miquel Martí i Pol)
Respon
Arxiu de la categoria: poemes
Poema: ¡A disfrutar!
LINYOLA
El meu poble és Linyola
el seu nom ve de llí,
que era una planta
conreada molt aquí.
L’escola es diu Sitjar
recordant les sitges
on es guardava el gra
i avui encara sen fa.
La plaça Planell
es molt gran perquè
abans era un estany,
ara i juguen els nens.
I per Sant Joan
la foguera hi fem,
moltes piules
i petards tirem.
Amb la llum de la lluna
caminem i passegem
i a la Font Vella
arribem i sopem.
Arnau Fontanet Palou
Poema!
LA LLUNA
Lluna tan riallera i clara
la més bonica i eixerida de la nit.
Cada dia desitjo tocar-te,
però quan hi arribo ja ha passat la nit.
De seguida es fa de dia,
de tu no he pogut gaudir.
Jo de nit dormo,
tu de dia no ets aquí.
Torna la nit
des del balcó et miro,
els ulls vermells se’m posen
en veure’t tant lluny de mi.
M’alegraria que de dia vinguessis,
per poder-te contemplar,
jugaríem a fet i a amagar
i de nit totes dues a dormir.
Jo sé què et passa, lluna estimada,
el meu cor es va enamorar de tu,
tu ets al cel i jo a la terra
tan sols ens podrem veurem i sentir.
Lidia Puigredón
La NIT
Nit fosca
Amb calma
Nit negra,
Sense esperança.
Estrelles brillant,
Lluna plena,
Joves parlant
Gent fent gresca.
No hi ha estrelles,
Ni lluna brillant
La gent a casa,
Està esperant.
La gent impacient,
A casa dient:
No podem marxar,
No sabem on anar.
El dia següent,
La gent mira la nit,
no veuen res de res
I se’n tornen al llit.
Ho volen averiguar, No saben on anar No saben que fer, Ho van a mirar al carrer. Criden al sol, el seu amic, Diuen si el podena ajudar I els i diu- que ho intentarà- Va veure la lluna La seva amiga, Pregunta que passa Però no respon massa. Ell diu que s’animi, Ella no li fa cas No saben que fer, fins que es van enamorant. Estan contents, s’abracen com amics, La lluna riu, ja torna a sortir. La gent surt, Ho agraeixen, Al sol content i la lluna rient. Nit fosca Amb calama, nit negra, sense esperança. Gonçal 6è
Ho volen averiguar, No saben on anar No saben que fer, Ho van a mirar al carrer. Criden al sol, el seu amic, Diuen si el podena ajudar I els i diu- que ho intentarà- Va veure la lluna La seva amiga, Pregunta que passa Però no respon massa. Ell diu que s’animi, Ella no li fa cas No saben que fer, fins que es van enamorant. Estan contents, s’abracen com amics, La lluna riu, ja torna a sortir. La gent surt, Ho agraeixen, Al sol content i la lluna rient. Nit fosca Amb calama, nit negra, sense esperança. Gonçal 6è