Hi havia una vegada tres nens que es deien Jordi, Lluc i Sergi i volien ser detectius. Van decidir fer una penya , el Carlos, un altre amic, ho va trobar interessant i s’hi va afegir.
Un bon dia, van sentir una notícia que van atracar el Banc Central de Catalunya.
Ells quatre, van decidir descobrir el lladre. I van decidir anar-hi.
A la nit, van descobrir un passadís secret i van veure el mateix home que havien vist a la tele, el que havia robat el banc. Van decidir actuar i perseguir-lo.
Aquell home va arribar a una fàbrica i va entrar. Els quatre nens van fer el mateix.
A dins, hi van trobar unes manilles i, van decidir enmanillar l’home.
Hi ho van aconseguir !!!
El van lliurar a la policia i, els amics van estar satisfets perquè van ajudar a resoldre un cas
Jordi Lechosa Capell i Lluc Martí Not.
Març aquí, cada somera amb son pollí
Març i abril, cada gota en val mil
Març marcer, cada ovella amb son corder
Març marçot mata la vella i la jove si pot
Març ventós i Abril plujós, fan el Maig florit i formós
Març ventós, abril plujós i maig humit, fan el pagès ric
Març ventós, graner polsós
Març ventós, pel pagès és profitós, i pel mariner, desastrós
Març, marcedor, que de nit fa fred i de dia calor
Març, marçol, tant te temo a tu com al caragol
Març, marçot, mata la bruixa i el bruixot
Carla
Una gallina xica, pica, camatorta i ballarica va tenir sis polls xics, pics, camatorts i ballarics. Si la gallina no hagués sigut xica, pica, camatorta i ballarica, els sis polls no haguessin sigut xics, pics, i ballarics.
Quan m’ajupia codonys collia
Quan m’aixecava, codonys agafava
De genollons, collia, collia
De genollons, collia, codonys.
Embarbussaments
El cel està ennuvolat,
Qui el desennuvolarà?
Els desennovulador que
el desennnovuli,
bon desennovulador serà.
Una gallina xica, tica, mica,
camacurta i ballarica,
va tenir sis fills xics, tics,
mics, camacurts i ballarics;
si la gallina no hagués estat
xica, tica, mica, camacurta i
ballarica, els sis fills no
hauiren estat xics, tics, mics,
camacacurts i ballarics.
Acudits
-Jaimito, quan fa 2 per 2?
-Empat.
-I quan fa 2 per 1?
-Oferta.
-Jaimito, que et passa?
-Què no se escriure el número 33,
senyoreta.
-Es molt fàcil, primer un 3 i després
un altre 3.
-Si senyoreta, però no se quin dels
dos 3 s’escriu primer.
Hi havia una vegada tres nens, que es deien Jordi, Sergi i Carlos i que vivien en una costa de les Illes Balears. En aquell lloc hi havia un volcà que feia molts anys que no entrava en erupció.
Un bon dia, van sentir un gran terrabastall i una trencadissa impressionant de vidres i ells tres van anar a veure com el volcà erosionava i van avisar al poble que vivien perquè es posessin a cobert.
Quan ja havia acabat l’erosió, van anar a una part des d’on es veia tot el poble i van trobar moltes petjades. Ells tres van pensar:
-I si les seguim? I com que els agradaven molt els misteris les van seguir.
Quan ja no hi havia més petjades van mirar a l’horitzó i van veure el mar. Allí hi havia una barca i van veure com unes boies que marcaven el pas de la barca. Els tres nens, com que no sabien què fer van pujar-hi i van seguir les boies. Quan es van acabar totoes les boies van anar a parar a una illa desconeguda. Van entrar dins, i van veure dos homes corpulents amb unes cares ferrenyes que anaven cap a ells. Els tres nens estaven esporuguits.
Aquells homes, els van atrapar menys al Sergi que es va escapar cames ajudeu-me.
El Sergi va anar a veure l’illa desconeguda i va trobar en una muntanya artefactes de foc, petards i pols explosiva en una part camuflada. Ell quan va veure tot això, va exclamar:
-Ja ho se com ha passat l’erupció d’avui!! Han fet explotar totes aquestes coses hi han provocat una erupció artificial!!
Al Jordi i en Carlos, els van portar en una sala fosca i petita. Ells estaven esbalaïts.
En Carlos sempre portava una motxilla i normalment hi havia una llanterna i un mapa. Es va treure la llanterna de la motxilla i en Jordi va cridar:
Sé una manera de sortir d’aquí!
Resulta, que hi havia un passadís secret que comunicava aquell lloc espantós amb la sortida.
A fora, hi havia uns estris, una lupa, una bola i una llum que en Carlos va agafar i va fer un objecte per hipnotitzar la gent i que ho va provar amb ell mateix. Funcionava perquè casi es va adormir ell mateix.
Allí hi havia els dos homes i el Carlos els hi va posar davant dels ulls allò que havia construït, els va hipnotitzar i també es van adormir.
En Jordi com que va trobar dos cordes els van lligar ben fort i quan es van despertar, ja havien marxat. De lluny es va sentir que un dels homes escridassava molt fort a l’altre.
En Jordi i en Carlos van anar cap a la platja i en Sergi ja hi era i es van trobar. Van estar molt orgullosos de tornar a ser junts.
En Sergi els hi va explicar tot el que havia descobert, i ells van pujar a la barca i van anar a explicar-ho tot a la policia i els i van dir que només pujaven aquella muntanya, que després agafessin la barca i travessessin el mar i allí hi havia dos homes lligats i que aquells eren els que havien fet l’erupció d’aquell matí.
Quan els van detindre, van sortir a la televisió i deia que eren uns delinqüents perillosos i que volien fer marxar la gent de les Illes Balears perquè a sota de la terra hi havia or.
Resolt el cas ja van tornar a fer vida normal.
Jordi Lechosa Capell
Aquest es un poema que vaig fer quan feia tercer de primaria.
El caragol avorrit
El caragol avorrit
sempre es cansa abans de pujar al llit;
I quan arriba la nit
diu: ai Déu meu! quin neguit;
L’esquirol i l’eriço
li diuen: per què no proves de cantar una cançó;
Però ell te por a l’alçada
i necessita una abraçada;
Li demana ajuda al calamar,
li diu que se’n vagi a dormir al mar;
El caragol s’ha quedat entristit
i s’ha trobat un mosquit;
El mosquit molt marxós
li fa una abraçada al cos.
El caragol, per fi, quan arriba la nit
aconsegueix anar al llit
i es queda tot feliç adormit.
Maria Fernández Armario
