Les varetes perdudes

 

 

Hi havia una vegada dues fades que es deien Anna i Juliana i un mag que es deia Jem que vivien en una
caseta en mig del bosc. Un bon dia la Juliana i l’Anna van rentar les seves varetes i les van deixar a la
finestra perquè s’eixuguessin i desprès van anar a dinar.
Quan estaven dinat el Jem va veure com un esquirol s’emportava les varetes de les fades i va cridar:
– Anna i Juliana un esquirol s’emporta les vostres varetes!!!!!!!!!!
Tots el van seguir fins que van arribar al castell.
Tots van pujar les escales del castell i es van trobar la bruixa amb les varetes a la ma que els hi va dir:
Si em construïu una barca per travessar el llac hus tornaré les dues varetes si no m’he la feu no hus tornaré les varetes.
En Jem i les dues fades van tornar a la seva casa al bosc.
I es van preguntar:
– Com construirem una barca???
I en aquell moment l’Anna va dir:
– Ja ho se!!! Podem fer aparèixer una Barca de paper i així la bruixa quant hi pugi es desfarà la barca
I així ho van fer.
L’endemà van anar al castell de la Carmel·la i van fer aparèixer una barca ( de paper ) pintada de color marró.
La Carmel·la els hi va tornar les dues varetes i va pujar a la barca. La barca es va enfonsar i en Jem la Juliana i l’Anna es van posar a riure:
Jajajaja!!!!!!!!!!!Jejejejej!!!!!!Jojojojo!!!!!!!!!!!
Tots tres van decidir que a partir d’aquell moment que viurien en aquell castell.
Hi van fer reformes i es van quedar a viure allí.
Van estar molt contents perquè la bruixa ja no els molestaria mes i també perquè tenien una casa nova.
Fi
NIL ORRIT NABAU

La pastisseria

Un bon dia, un forner anomenat Manuel, i la seva dona anomenada Magda, es van llevar per obrir la pastisseria que tenien a Linyola. Com cada dia, van vendre moltes ensaïmades i barres de pa per moltes persones.
Al final del dia el forner i la seva dona van acabar molt cansats desprès de fer la feina de cada dia, i van anar a dormir  a casa seva. I com sempre el forner es va aixecar a la nit per fer les ensaïmades i el pa de cada dia, croissants, coques, bombons, pastissos…
L’endemà la Magda es va despertar va esmorzar i va anar a la pastisseria. Allà es va trobar el Manuel que encara no havia acabat de fer els pans, ensaïmades…I la Magda es va preocupar molt perquè si no havien acabat de fer els pans … no els podien vendre. Llavors ella va córrer ràpid a ajudar-lo perquè, així acabarien abans.
Però el temps anava passant i passant i ells no acabaven de fer mai el pa i al cap duna estona es donen conte de que els faltava farina???
I la Magda va anar corrents a cal flequer a buscar farina.
M’entres en Manuel  posava el pa al forn…I al cap de mitja ora va veure que la seva dona no arribava i es va preocupar molt i aleshores pensava:
-Si la Marta no torna no podrem vendre pa i no guanyarem diners. Pensava tot preocupat…
I en aquell mateix moment va arribar la Magda , i en Manuel va saltar d’alegria.
En arribar ella ja tenien el primer client i llavors van decidir de que en Manuel faria el pa i la Magda despatxaria.
I d’aquesta manera van poder despatxar i vendre pa.
I vet aquí un gos vet aquí un gat aquest conte ja sa acabat.
 
NIL ORRIT NABAU 

Embarbussaments

Com a ploure, prou que plou, Pau, però plou poc.

A mi si que re m’hi fa que faci sol.

Duc pa sec al sac, m’assec on sóc, i el suco amb suc.

Peret, treu-te el pot del pit, que put.

Senyor amo, l’una aca la he treta, l’atra aca la trac?
 

Una gallina xica, pica, camatorta i ballarica va tenir sis polls xics, pics, camatorts i ballarics. Si la gallina no hagués sigut xica, pica, camatorta i ballarica, els sis polls no haguessin sigut xics, pics, i ballarics.

Diu qui, diu jo, diu si, diu tu, diu qui, diu jo, diu no, diu Ah!
A les sis tinc set el càntir és buit és nou i encara es deu.

Quan m’ajupia codonys collia
Quan m’aixecava, codonys agafava
De genollons, collia, collia
De genollons, collia, codonys.
 

 

acudits i embarbussaments

acudit.

Un senyor truca a una adivina

i la adivina li diu per el telefon:

-qui es?

-Ostres quina M d’adivina.

Acudit

Hi havia un nenmolt tonto, tonto i molt tonto

que tenia la il·lusió de pujar a l’ AVE i va pujar sobre una gallina.

Acudit

hi havia tres amics un es deia TONTO un es deia NADIE i l’altre NINGUNO

un dia el NADIE va caure a pou i el NINGUNO l’intentava ajudar mentres el TONTO corria fins a la comisaria i lidiu al policia NADIE a caido al pozo y NINGUNO le esta ayudando.

-El policia pensant que aquest estava sonat li respon:

-Usted es tonto?

-Sí mucho gusto

EMBARBUSSAMENTS I ACUDITS

EMBARBUSSAMENTS
A mi si que re m'hi fa que faci sol.
Tinc tanta sang que a les cinc tinc son.
ACUDITS
  Un borratxo li diu a l'altre:  - No beguis més que t'estàs tornant borrós.
 Una mare va amb la seva filla a la consulta del metge de capçalera i li diu: 

-La nena em té preocupada, doctor. Com pot veure, no para mai de somriure. 

 El doctor examina la nena i al cap d'uns moments recomana a la mare: 

-Escolti, senyora, i si provés d'afluixar-li les cues? 

Núria Grau

Les dos amigues

Hi havia una vegada una nena que es deia Clara i vivia en un poblet que es deia Linyola, Tenia 10 anys sempre anava amb un jersei taronja, uns pantalons bloaus i unes sabates blanques. Tenia un gos a casa que es deia lucas . I la millor amiga de la Clara era l’Emi sempre bestia amb uns pantalons negres, un jersi blanc i unes sabates negres. Un dia en lucas va comencar  a cirre com un boij i l’EMi i la Clara el seguien, de sopte una llum magica les va emboltrar i va apareixer un mac que els i va dir :

-El vostre gos hos a portat al lloc de la magia i ara tindru poders magics.

 l’Emi i la Clara van anar a explicar el que els i havia passat les mares no s’ho van creure i les nenes els i van feru una demostracio salvant a una persona. I l’Emi i la Clara van salvar a molta gent i van ser molt felices.

Maria Perera Valles

ei ei! tinc una super notícia!

                                           

 

                         

                 

                  

 

   

   

        

 

 

 

Gerard Soldevila Pelegrí (consell aixo nomes es pot veure si tens el real Player!)

TRES NOIS QUE JUGUEN A LA NBA Carlos, Paula i Sergi!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Una vegada tres nois anomenats Paula, Carlos i Sergi els agradava molt el bàsquet i  s’entrenaven 3 hores diàries.

Un dia la Carla, la Núria, la Laura i la Maria van passar per davant seu i les van desafiar. En el moment en que jugavem , va passar Kobe Bryant i va veure com jugavem.

La Paula va fer : 14 triples 3 esmaixades i 5 asistències, el Carlos : 9 esmaixades, 12 triples i 9 tirs lliures i el Sergi :10 triples 5 asistències 20 tirs i 2 esmaixades. Van  guanyar 146-29, el Kobe Bryant va quedar sorprès i ens va fitxar a la NBA al equip els “LAKERS”.

En Jordi era un gran amic i no es va perdre cap partit.

Vam jugar un  partit contra los RAPTORS i vam quedar com  unes estrelles!!!!!!!!!!!.

Sergi, Paula i Carlos.