El dibuix
Aquell dia a la classe de dibuix havíem de fer el nostre autoretrat. Vaig tenir un cop d’inspiració i em vaig fer uns ulls de serp, unes orelles de gos, una boca de gallina i un coll que semblava un gat. El cap era com de balena i finalment em vaig fer un nas com la ceba.
Els cabells semblaven de macarrons. Les celles eren com sabates i les pestanyes de color taronja.
Veritat que em va quedar bé??
Completat per Maria Fernández Armario
Abril abrilet va matar sa mare de fred.
Abril, abrilet: al migdia calor i al vespre fred.
Abril finit, el camp florit.
Abril i senyors, tots traïdors.
Crema més el sol d’abril, que el de tot l’estiu.
D’abrils i de sogres poques de bones.
Gelada abrilera, fam al darrera.
L’ abril diu al maig jo no he pogut tu plou a raig.
L’ abril fa el pecat i el març és l’acusat.
La lluna d’abril, malures mil.
La rosa d’abril és la flor més gentil.
Neu a l’abril, pedregada a l’estiu.
Per l’abril cada ocell canta en son niu.
Setmana Santa en abril, any gentil.
Si no vols menjar sopes tot l’ estiu, sembra pèsols per l’abril.
Carla
Hi havia una vegada, un castell dalt d’una muntanya. Allí hi vivien uns nens, en Jan i la Jana, que tenien 7 anys.
Un dia, mentre estaven a punt d’anar a l’escola, es van tancar totes les portes, i els dos nens no podien sortir del castell. Estaven molt espantats perquè ningú no els podria salvar.
De cop i volta, per una finestra trencada, va entrar una bruixa molt i molt lletja que es deia Miralda, i que els va dir que si no s’escapaven moririen.
Però per darrere de la bruixa Miralda, va entrar una altra bruixa, però aquella era molt bonica i es deia Lara. Va paralitzar a la bruixa Miralda, i va aprofitar per salvar al Jan i a la Jana.
Va pujar-los al damunt de la seva escombra i van marxar lluny enllà.
I… els contes expliquen que la bruixa Lara i els dos nens no van tornar mai més, i que la bruixa Miralda encara està paralitzada al castell.
Carla
Un dia de setembre, al C/ Igor 36, va caure una teula al cap d’un nen.
Havent passat l’accident, van acostar-se una colla de veïnes que ho comentaven.
La Maria Teresa una d’elles digué:
-Ja m’ho pensava que passaria això!
-No m’extranya. Respongué una altra.
-Aquesta casa ja és molt vella i mig enderrocada.
-No sé com no ha passat a algú altre més aviat. Afirmava la Pepeta.
El nen, tot i l’alçada d la casa se’n va sortir prou bé. Solament va haver de posar-li 4 punts al front.
Les veïnes van continuar comentant la història.
-Iai!! Pobret. Se’n podia anar a l’altre barri!! Digué la Ramona.
-Ja tens raó, ja, gairebé no ho explica. Afirmà la Maria Teresa.
La veïna més obtimista les va tallar diguent:
-Ja està bé, aqui no ha passat res!!
Carla
Hi havia una vegada un pastor que tenia moltes cabres. El pastor vivia en una masia d’Olot. Un dia de primavera va treure el ramat a pasturar.
El pastor en veure que s’havia deixat el bastó, va anar corrent a buscar- lo , però no el va trobar enlloc. Així, que va dicidir fer-ne un de nou.
Després d’una estona, quan va tornar amb el ramat, va veure que hi havia un llop.
El pastor,mort de por,es va desmaiar . I quan es va despertar…
Hi havia una vegada, un lleó que es deia Pere i vivia a la selva de l’Amazona. Però tenia un defecte: no s’acceptava tal com era, tot i que sabia posar-se d’una manera que semblava una cadira.
Ell quan era un cadell, no sabia que tenia aquest do però a mesura que es va anar fent gran ho aniria descobrint.
En Pere quan anava a caçar no li agradava gaire l’esport i no corria gaire i els altres animals se’n reien d’ell.
Ell va tindre una infància molt dura i un dia va estar-ne tip i va pujar a la muntanya a entrenar-se per millorar tot el que pogués per caçar.
Un dia quan es va despertar a dalt de la muntanya, es va veure com en forma de cadira!
I ell va pensar: Si m’entreno a semblar una cadira potser podria ser l’animal amb més traça d’aquest territori.
En Pere que tenia molta voluntat es va quedar quaranta dies a la muntanya i quan va baixar sabia ser igual que una cadira. Com que feia dies que no menjava, va decidir provar la tècnica que havia estat entrenant.
Es va posar en la forma de sempre i va esperar fins que va passar una gasela i… li va saltar al damunt i la va caçar!!!!! I així va anar caçant antílops, zebres… fins que n’hi va estar tip.
Estava orgullós de com caçava i com seia. Fins i tot li va vindre al cap una dita que diu:
Qui riu últim riu millor!!!! Gràcies a la forma que podia agafar s’havia convertit en l’animal més hàbil d’aquell lloc.
Jordi Lechosa Capell
REFRANYS
Per nadal cada ovella al seu corral.
Festa de foc, no la vegis mai de proa.
Abans de dir que sí, pregunta-ho al coixí.
Una flor no fa estiu, ni dues, primavera.
Abril ploraner, maig rialler.
DITES
Qui menja spoes, se les pensa totes.
Qui no corre vola.
Qui la fa, la paga.
Si vas a Balaguer esmorza primer.
La camamilla de Linyola cura tota sola.
FRASES FETES
Estar com peix a l’aigua.
Matar el cuc.
Fer cara de pomes agres.
Tenir la paella pel manec.
Tallar el bacallá.
JOEL COCA.
Fi NIL ORRIT NABAU