El dimecres dia 7 de març els nens i nenes de cicle superior vam anar a Olot.

El primer dia abans d’anar capa a la casa de colònies vam anar a Besalú a veure el pont i els banys Jueus, amb teoria també havíem d’haver anat a veure l’església però no vam poder perquè vam arribar tard. Desprès d’això vam anar a dinar amb un lloc prop del riu. Quan vam acabar de dinar vam estar-hi una estona jugant. Llavors vam anar cap a l’autocar i ens va du cap a la casa de colònies on ens allotjàvem. Un senyora ens va explicar on aniríem aquells dies, a quina hora faríem els àpats, a on els faríem i que no estàvem sols que hi havia d’altres nois i noies. Quan va acabar d’explicar això vam marxar cap a Olot vam fer una descoberta i vam poder comprar el que volguérem. Tots contents vam marxar cap a la casa de colònies per triar les habitacions i per poder-nos situa una mica més.

El dia s’agüen ens vam pegar una bona caminada per anar a veure el volca Croscat i el de santa Margarida. Al de santa Margarida va estar molt bé però em va fallar les pujades i les baixades que hi havia, (feien por i tot). Al Croscat no tan era més pujadeta i mes baixadeta però era una mica rar perquè li faltava un tros de “paret”. Vam anar a un restaurant que a mi particularment no em va agradar, de primer ous farcits, de segon pollastre amb patates fregides i de postres gelat de terrina. A la tarda vam a anar a la fageda d’en Jordà, era molt maco perquè hi havia un silenci absolut, tots els arbres et tapaven el sol i feia un airet molt bo.

El divendres va fer un dia horrible, va ploure!!! Però vam anar a un poble molt maco que ens va alegra una mica el dia. Era Santfollit de la Roca. En realitat era un poble normal i corrent l’únic que tenia era que les cases estaven a punt de caure per un penya-segat. Allà molts nens i nenes van comprar xoriç i galetes.

Aquesta excursió no la oblidaré mai va ser una experiència més i inoblidable.

Núria Grau

Hi havia una vegada un gat que tenía molta gana, era negre, marró i tenia tres germans: en Pic, en Poc i en Puc.
Es passejava per les teulades per caçar animals i els seus germans sempre el seguien. Un dia va trobar un mapa del tresor i no l’entenien. Van anar a buscar un expert pel llegir-lo i van anar a casa d’una vella i no li va donar la gana de llegir-lo. Es deia Maruja, perquè tampoc sabia llegir.  La lletra estava malament. Ho havia escrit en Lluc.  Els gats van esgarrapar a la vella. I van decidir anar a buscar una altra persona, l’Indiana Jones, que vivia en una casa misteriosa. Als gats els hi agradaven molt les seves pel·licules, perquè sabien llegir mapes.
Es van posar dins d’una pel·lícula que tractava de trobar el tresor i els gats van viure l’experiència però van tenir un problema. Com sortir de la pel·lícula ? Estaven atrapats. Es van reunir per idear un pla.
Van pensar i pensar, van xerrar i xerrar però estaven colapsats i al final van decidir pujar en un elefant que el van trobar al mig de la selva.
Aquest elefant quan caminava se li sentia sorolls dins la panxa. Van baixar de l’elefant i li van donar un laxant d’elefants i va fer una gran cagada però no va sortir el tresor però a la fi va fer un pet que va esquerdar la pantalla i van sortir els gats i el tresor darrere. El tresor era una làmpara màgica que feia menjar precuinat.
I conte contat encara no s’ha acabat.

Els alumnes de 5è.

Una iniciativa dels mossos alerta dels menors dels perills d’internet

 A casa de les persones amb internet…

Internet es molt perillòs.

No estem segurs amb un antivirus!

les webs extranyes poden tenir “espies”

Si tenim webcam quan anem a dormir l’hi hem de ficar el tap i girar-la

En Pau i la Laia, van aixecar-se com cada dia, i la sorpresa va ser gran, gairebé ja no plovia!!! Tot estava HUMIT i MOLL de tants dies de pluja.
Semblava que clarejava el sol i un arc de Sant Martí sorgia d’entre els núvols GRISOS.
Però van veure que no era un arc de Sant Martí normal sinó que era un arc de Sant Martí LLARGARUT i amb uns colors BLANCS i AGRISATS. El seu aspecte era FRED i GÈLID.
Van quedar-se tristos i ensopits en veure aquella cosa tan estranya.
Van trucar als VELLS follets del temps perquè solucionessin el problema.
I així ho van fer.
Van pintar-lo d’uns colors CLARS i PURS i van aconseguir l’arc de Sant Martí més FANTÀSTIC, FABULÓS i CAPTIVANT que en Pau i la Laia havien vist mai.

Carla Daviu Rosell

Aigua de juny primerenca, molts mals arrenca.
Al juny la falç al puny.
Bon sol pel primer de juny, any de llegum.
De prop o de lluny, Corpus pel juny.
Del juny enllà, el dia es comença a escurçar.
Dels vents del juny, el de Sant Bernabé, és l’únic que va bé.
El blat primerenc o tardà, pel juny s’ha de segar.
El juny és blader i el setembre raïmer.
El juny la madura i el juliol porta la fruita.
El mes de juny, cada mosca com el puny.
El sol de juny estalvia la llum.
Fins el deu de juny, no et llevis la roba ni et descordis el puny.
Juny brillant, any abundant.
Les cireretes, d’una a una pel maig, i pel juny, a grapats.

Entre el 10 i el 14 d’abril, un miler de joves Europeus es concentraven al cap de concentració nazi (Alemanya). Entre ells alguns alumnes de l’IES Númancia de Santa Coloma de Gramanet.
L’OBJECTIU era promoure la cultura de la PAU, la convivència i la solidaritat.
Van veure on vivien, on dormient i on morien milers de persones.
De set anys de funicionament del camp d’Alemanya un total de 250.000 persones van ser-hi deportades, de les quals en van morir unes 56.000.
Als seus 90 anys, el senyor José Maria Villegas, un dels republicans espanyols deportats a Buchenwald, ha tornat a trepitjar el camp per primer cop. Ha volgut tornar-hi per compartir amb els joves la seva experiència.
Dos trens van sortir de Brusel·les i Moscou per apropar als participants a fer el mateix recorregut que van fer els deportats a finals dels anys 30 i principis dels 40.

Carla

fancygens.com Gerard Soldevila Pelegrí

Get Your Animation Gerard Soldevila