Cap`a l’escola
impactada, impacienta
la ment en blanc.
Tarda tranquila
relaxada ment
estudiant i escrivint.
Haikús
Respon
Arxiu de la categoria: Llengua catalana
Teresa de Calcuta
Nom:Teresa de Calacuta
Autora: Carme Gil i Mercè Galí
Editorial: Norma
Col·leció: Parramón
Resum: Teresa Calcuta
Nascuda a Skopje ( Albània) , la mare Teresa de Calacuta va desenvolupar bona part de la seva obra a l’Ïndia, assistint els pobres i els malalts d’aquest superpoblat país.Malgrat el seu aspecte insignificant, aquesta dona ve encarnar alguns dels valors més alts que dignifiquen l’ésser humà:Compassió, generositat, solodaritat, respecte per les creences dels altres, alegria i esperança·, i tot això per sobre de les seves profundes creences religioses personals, que li van
porpocionar la fe i el vigor.
Opinió:
M’agradat molt perquè crec que va ser una dona responsable, generosa i amable
El periódico dels estudiants
Els estudiants que vulguin obtindre un títol de qualsevol carrera, a partir del curs 2009-2010 durant els quatre anys d’universitat hauran d’estudiar fins a tenir el nivell adequat d’anglès.
Aquesta iniciativa europea, vol aconseguir que quan acabis la universitat tinguis un nivell elevat d’anglès. Això et facilitarà poder viatjar a un país estranger dominant la llengua, buscar informació i entendre-la sense problemes i trobar feina més fàcilment.
Normalment en cursos anteriors, els que arribaven a la universitat, tenien un nivell baix d’anglès, però al final el Consell d’Universitats ha decidit que si vols fer una carrera hauràs d’aprendre anglès correctament, tant si vols com si no ho vols.
Actualment les universitats, estan començant a preparar assignatures en anglès en els dos darrers cursos de carreres per complir l’obligació de la Conselleria d’Innovació, Universitats i Empreses que demana que els estudiants tinguin un nivell d’anglès equivalent al First Certificate.
Jordi Lechosa Capell.
Riure i plorar
Nom: Riure i plorar
Autors: Brigitte Labbé i Michel Puech
Editorial: Cruïlla
Col·lecció: Pensa-hi
Resum:
Aquest llibre parla de la llibertat de poder riure i plorar.
El cos humà és sensible a les altes temperatures, al fred, al picant, a l’amarg, al dur, al tou… Però no solament a tot això sinó que també ho és a les persones.
Per l’ aspecte que fan, podem decidir si aquella persona pot ser bona o dolenta.
Nosaltres sempre quan veiem una persona que ens fa mala espina normalment ens allunyem d’ella. A vegades tenim raó però de vegades no. Aquesta sensació ens fa tenir por i fins i tot ens pot fer caure alguna llàgrima.
A les persones moltes vegades ens prohibeixen coses com riure, plorar, cridar,… però nosaltres quan ho necessitem fem servir una acció d’aquestes. El cos ho fa automàticament.
El cos no és que ho faci amb mala intenció sinó que és la seva manera d’expressar-se.
No perquè t’aguantis la plorera ets més fort que d’altres sinó que és al revés. La persona que riu quan no pot més o plora perquè està molt aixafada és la més sàvia. Perquè quan tens alguna cosa que t’amoïna, has de compartir-la. La gent si no li expliques el que et passa, ells no saben de què plores, sempre es pregunten perquè plores.
Jo crec que a la vida per viure-la bé s’ha de ser feliç. Riure quan vols i plorar quan ho necessites. Ja n’hi ha prou de parlar de crisi perquè damunt de tot el que importa és que estiguem bé. Sempre es diu que tot el món està molt malament, però si hi donem alegria i ganes de fer bé les coses tot això desapareixerà. Poc a poc ho anirem superant.
Opinió: Aquest llibre m’ha agradat perquè t’ajuda a veure que el món sense alegria no és res.
Jordi Lechosa Capell
LA FINA I ELS DINERS
Nom: La feina i els diners
Autor: Brigitte Labbé i Michel Puech
Editorial: Cruïlla
Col·lecció: Pensa-hi
RESUM:
Són 19 històries que parlen sobre els diners.
Una parla de la gent rica que no s’aconforma
amb el diners que té i com més en té, més en volt.
Una altra parla de la gent pobra que necessita diners, almenys, per poder
alimentar-se, comprar roba i tenir diners suficients per poder viure.
D’altres històries parlen de que abans la gent treballava
per tenir un sostre on poder arrecerar-se del mal temps,
i la gent d’avui dia treballen per, també tenir una casa i una família però, alhora per capricis gens importants.
N’hi ha d’altres que parlen que treballar és dur però si no no es guanyarien diners.
OPINIÓ:
No m’ha agradat gaire perquè tot gira entorn dels diners.
També crec que és molt realista ja que en la vida real és així.
Alguna de les històries és divertida i a la vegada còmica.
Carla Daviu Rosell
DITES DEL MES D’OCTUBRE
A l’octubre, la llana creix i el fred neix.
De l’abril al setembre navega sense témer; de l’octubre al març no vagis per mar.
De l’aigua d’octubre i del sol de maig, en neix el blat.
De l’octubre al gener, la llagosta no val res.
El bolet i el moixernó, de l’octubre és el millor.
El vent d’octubre els ocells porta, de la Cerdanya o de Mallorca.
L’octubre mullat, assolellat i fred fa sortir el bolet.
L’octubre vinater, pare del bon graner.
L’octubre, vanitós, set llunes cobreix l’envejós.
Octubre finit, la fruita ha podrit.
Octubre finit, raïm recollit.
Per l’octubre és bo el podar; però, l’alzina, no l’has de tocar.
Per l’octubre, cauen cabells i castanyes, i creixen banyes.
Per l’octubre, del foc, ni massa lluny ni massa a prop.
Per l’octubre, els mals maten els malalts.
Per l’octubre, moltes històries i males memòries.
Quan l’octubre és a la fi, de Tots els Sants és el matí.
Quan l’octubre és a la fi, fes l’oli per amanir.
Quan l’octubre és arribat, a mar a caçar i a terra a pescar.
Quan l’octubre és arribat, llaura la terra i llaura la mar.
Quan octubre és finit, mort la mosca i el mosquit.
Si l’albada és bruta per Sant Miquel, tot l’octubre és brut el cel.
Trons d’octubre, any de diluvi.
Carla Daviu Rosell
Haikús
Haikús
Encara dibuixen
paraules?
Si em pessigues
potser m’ho creuré.
Que de nits
encara guixen
i no és per guanyar-se la vida?
Que per la tarda
encara somien
i no és per combatre la son?
Que de matins
encara s’alcen
i no és per rematar els mots
que ens queden al diccionari?
Que encara hi ha gent que escriu poesia?
Que encara n’hi ha més com tu
que fins i tot la llegeixen?
Deixa-ho. Va.
No cal que em pessiguis.
Si has fet moure una muntanya
jo et compraré un quilo de fe.
Recomano aquest llibre…
Recomano aquest llibre: Charlie y la fábrica de chocolate. És en castellà.
Aquest llibre el recomano perquè encara que sigui molt llarg esta bé. També els que siguin amants de les gominoles, els agradarà perquè parla tot el llibre de xocolata, xiclets,… Però quan el llegeixes t’entra ganes de menjar xocolata.
Si heu vist la pel·lícula, us estranyarà perquè es una mica diferent .
Aquest llibre va d’un nen que és molt pobre però al final la seva vida canvia perquè va a veure la fàbrica de xocolata més coneguda del món, que ha estat tancada durant molt de temps.
Si el llegiu descobrireu això, com s’acaba i… més.
Jordi Lechosa Capell
Dites i refranys del mes de Setembre
Al setembre, el vi està per vendre.
Al setembre, vi per beure.
Al setembre, no fa cap arruga el ventre.
Allò que l’agost madura, el setembre ho assegura.
Boira setembral, garbí i gregal, i si massa en fa, llebeig i mestral.
Bon temps pel setembre, millor pel desembre.
De l’abril al setembre navega sense témer; de l’octubre al març no vagis per mar.
Del setembre a la tardor, torna la calor.
El juny és blader i el setembre raïmer.
El setembre omple la caldera de bona fartanera.
Els bolets collits pel setembre al matí són frescals i al migdia els cucs se’ls mengen.
Valem més nuvolades d’agost que sol de setembre.
Carla Daviu Rosell