La mare, un dia se’n va anar a la botiga de la meva tieta, va veure l’osset de peluix i en veure’l, de seguida va decidir comprar-lo. Quan va arribar a casa va ensenyar-me’l i em va preguntar si m’agradava i li vaig contesta que molt. Aquest osset es diu Albert. És un objecte que em van regalar, quan em van operar. L’Albert em va fer companyia durant l’operació i les infermeres que em van preparar per operar-me, van deixar que me l’emportés a la sala d’operacions. I, a més a més, li van ficar una tireta!. Des de llavors no em puc separar d’ell.
Sempre que me’n vaig a dormir me l’emporto. L’Albert i jo hem viscut moltes experiències junts. Des del dia que em van regalar l’Albert som inseparables. Per la gent és solament un osset de peluix, un “porc” de peluix. Però pera mi no és un peluix qualsevol , és el meu osset, el meu “porquet” : l’Albert. Quant estic contenta el faig ballar, i quant estic trista em consola.
El nom d’Albert li vaig ficar quan era petita. Perquè a la meva família hi ha molts Alberts. El meu germà, el meu pare, el meu cosí i el meu padrí. M’agrada molt aquest nom.
