El meu objecte significatiu és una bonica polsera de colors que em va regalar la meva cosina Diana que està a Romania i quasi mai la veig.
Aquesta polsera m’ha ajudat molt quan estava trista perquè sempre me la posava i em sentia millor!!!
Mai me la trec, és única, increïble i molt significativa!!!
No me treuria mai de la meva vida !
És la millor !
El meu objecte preferit és un elefant de peluix.
Me’l van regalar quan era petita. Me’l va regalar la meva mare quan vaig sortir de l’hospital.
És de color gris i rosa. És d’una mida bastant grossa.
Ara el tinc guardat a dalt de l’armari, però me’l estimo igualment.
És el meu peluix preferit i me’l estimo molt!!!!!!!
Alba.
El meu objecte preferit és un cavall de joguina. Des de que tenia cinc anys quan me’l van regalar els reis mags.
És de color marró amb una sella rosa i unes brides dorades i roses,és del baby born.
Aquest cavall és molt important per a mi. De petita hi jugava i ara el tinc amb un prestatge de l’habitació.
És el meu peluix preferit.
Laia
Quan era petit em van regalar un ós pelut. El primer cop que el vaig veure no em va agradar gens. Però cada dia la mare me’ l posava a dins del llit i em feia companyia. Fins que un dia em vaig quedar adormit amb l’ ós abraçat. I així cada dia fins als tres anys. Li van ficar un jersei amb el meu nom. També me l’ enduia dins del cotxet a passejar.
Mateu Cascalló Jové
Per a mi té un valor molt gran perquè hi he guardat totes les dents que m’han caigut. I hi continuaré guardant les que em cauran. I també perquè hi ha el llibre del”Ratoncito Pérez” d’Olga Lecaye. Hi ha el llibre perquè la caixa me la van comprar quan jo era petit i per això el tinc. No el vendria, ni donaria, ni deixaria per res del món.
Jofre Bosch
El meu osset SAM em porta molts bons records quen parlem d’ell, perquè va ser una de les primeres coses que vaig veure al néixer, segons m’han explicat.
El SAM és de color verd, és molt suau i tovet.
Quan era petita m’agradava dormir amb ell. Quan me n’anava al llit l’agafava i m’ajudava a dormir.
La meva mare, sempre quan feia el llitet el deixava allí, a la voreta de les pipes, perquè també m’agradaven molt.
Quan em van sortir les dents li mossegava el nas.
Ara que ja fa anys que no dormo amb ell, el tinc en un prestatge, junt amb molts altres ossets de peluix, perquè m’agraden molt.
El problema el tenia la mare quan l’havia de rentar, perquè havia d’estar eixut per a la nit perquè sinó jo no volia dormir amb cap altre osset.
ME L’ESTIMO MOLT!!!!!!!!!!
Il·lustració: Werner Heymann.
Traductor: Lluís Miralles.
LLoc de publicació: Barcelona.
LLengua: Catalana.
Any de publicació: 2009
Editorial: Cruïlla
Gènere literari: Novel·la.
Breu resum del llibre:
En Pau, en Luc i la Virgi són detectius en busca de casos sense resoldre anomenats “la penya dels tigres”. I gràcies a en Pau ara estan en un cas de uns malvats que segresten animals i fan proves quimiques amb ells.
Evidentment aixó es ilegal i la penya dels tigres es deixa la pell intentant resoldre aquest cas tan difícil.
El seu descobriment té éxit, però per això tenen que arisgar les seves vides i atravessar portes secretes, per sort amb molt coratge, valentia i intel·ligència tot surt a la llum.
Opinió personal: M’ha agradat molt el llibre per tot el que explica i les aventures són molt interessants, en definitiva jo el qualifico amb un 10.
El meu objecte especial
El meu objecte especial són les meves sabates de quan jo tenia dos mesos. Per a mi són especials perquè primer les va portar el meu germà i després van passar a ser meves.
Imagino els pares a la botiga buscant unes sabates boniques i molt petitones. Abans eren a la fàbrica, amb tot de màquines fent-les. Potser les va fer a mà un sabater, perquè són molt petites. Després les van posar en una capsa ,i ves a saber de quin país són perquè tenim coses que estan fetes de ben lluny.
Jo les guardaré per molts anys perquè són un record de quan era petit. Sempre les miro i penso:
què petit que era!
