Autor/Autora: Bono Bidari
Traducció: Sílvia Bastos
Il·lustrador/ Il·lustradora: Ramon Cabrera, Daniel Cerdà, Jaume Copons i Òscar Julve.
Editorial: La Galera, 2012
Disseny de coberta: Xavier Peralta
Descripció del llibre:
El llibre narra sobre un nen anomenat “Elvis”. Aquest passejant pel carrer es troba un cartell anunciant un nou restaurant, un restaurant xinès anomenat “El furor del Drago”. L’Elvis i la seva colla ja tenen ganes de provar-lo però aquest no té diners aleshores li demana al Sr. Lugosi, un aficionat a la fotografia, que els hi pagui el menjar a ell i als seus amics. L’Elvis vol fer un repte juntament amb els seus amics i és col·locar la mà dins de la peixera que està plena de gambes. En ficar a dins la mà, l’Elvis, quasi inunda el local. Els amos enfadats decideixen que per pagar-ho tot haurà d’anar fregant plats.
En arribar a l’escola es troben a un nou nen anomenat Sunte Lee. Aquest nou nen causa grans problemes a en Langunilla, el fill del professor Pinkerton. En Sunte Lee atreu a totes les nenes perquè aquestes volen saber com, què, on i què feia aquest a la Xina i això a en Langunilla li causa enveja. Aleshores en Langunilla fa comprar al seu pare un piano blanc, de gran cua, per fer un “concert versió” amb dos dits, per atreure a les nenes i sobretot a una nena que aquesta és la que li agrada més a en Sunte Lee. A l’Elvis també li fa ràbia saber la veritat de la seva companya.
De cop i volta van desapareixent gossos. La gent sospita de la família d’en Sunte Lee. Tot seguit s’organitzen unes manifestacions organitzades pel professor Pinkerton contra els xinesos perquè diuen que els xinesos mengen carn de gos. La manifestació continua evolucionant i ara ningú es dirigeix al local: “El furor del Drago”. L’Evis pensa que en Sunte Lee i la seva família no han sigut els responsables del gran rebombori.
A casa d’el professor Pinkerton s’està fent el “concert versió” amb dos dits organitzat per en Langunilla. Tot d’una se sent sorolls en una porta del passadís, l’Elvis vol saber què hi ha en aquella habitació. Primer li pregunten a en Langunilla i aquest els hi diu que no poden entrar en aquella habitació perquè el seu pare no hi deixa entrar a ningú. Tot seguit a l’obrir l’habitació es veu la veritat de tot plegat.
Finalment, el poble demana explicacions, coherents, de tot aquell gran rebombori que es va ocasionar en el seu moment.
Raons de la recomanació:
El llibre ensenya que tothom pot ser el culpable de qualsevol problema; que no cal que sigui gent de fora. Algunes vegades la persona que menys t’esperes és la qui la fa. Per això abans de jutjar algú cal tenir bones fonts d’informació i preguntar si cal abans de fer un fals testimoni i culpar innocents.
He de dir que és un llibre molt divertit, que hi ha molt d’humor i que les il·lustracions a mode de còmic fan més amena la lectura.
David Castelló Rodés 5è B
