Aquí teniu uns poemes per acomiadar-nos del curs i activitats estiuenques per a jugar amb la poesia. Activitats com aquesta:
“Arreplegar les paraules boniques de les vacances, per a després, al llarg de l’any, crear amb elles poemes”
BON ESTIU I BONES VACANCES !!!
Les meves vacances somiades serien: anar a la platja i banyarme i passar uns dies amb un hotel luxòs. M’agradaria viatger amb un lloc ben lluny de casa, per passar-mo mol bé. Llavors al agost aniria al mati a fer repàs de mecanografia i mes tard aniria a banyar-me a les piscines. Llavors a la tarda anirie a donar un tomb per Linyola a la plaça a m’enjar-me un granizat de llimó.
Clàudia.
Vet aquí que el nostres gat ja tenia la làmpara del menjar precuinat.
El gat tenia tanta gana que es va amorrar a la làmpara i… zzzhhhs, la làmpara se’l va xuclar. El gat va anar a parar al món de les “xuxes” (Xuxelandia). En aquell món tot era comestible fins i tot el water que era de xocolata. Hi havia milers de “guardaxuxes” que vigilaven els espais públics.
Va aprofitar el viatge i es va tancar en una cova plena de “Micados”. Obrir, olorar i menjar.
Tot cantant: -Na-na-na-na-nyam-nyam-nyam-nyam… 
Es va adonar que era en un espai públic hi havia de tocar el dos. Va anar corrent cap a la muralla “Xuxina” feta de torrons. Va travessat la muralla amb un núvol Super Sònic Power 2mil8. A l’altra banda hi havia el seu poble on res era comestible. I va dir:
– Torno a ser al meu poble. MI CASA!!!!
Clàudia, Rosaura, Helena, Carla,Núria, Gerard, Laura, Paula i Maries.
Les meves vacances somiades serien tenir una avió al meu servei i aparcat a la porta
de casa meva.
Al matí me n’aniria a banyar-me a una platja del CARIB, però que només hi estés jo
sola, amb la meva “amaca” amb el meu para-sol i el meu gelat de tres boles.
Al migdia, cap a ITALIA en un d’aquells restaurants on fan la pasta taaaaaaaaaaan
bona.
Per la tarda, avió i….. cap a FRANÇA a l’EURODISNEY de PARÍS.
I a la nit a veure una d’aquelles magnífiques postes de sol a qualssevol desert de
l’ÀFRICA.
Crec que serien unes vacances inoblidables i fantàstiques.
Ho podria repetir ja sigui amb unes quantes amigues o també amb la meva família.
Carla Daviu Rosell
M’agradaria anar al Carib. Veure les platges, banyar-me i volta pels boscos tropicals per saber quins animals hi ha i plantes.
Després anar a Estats Units, mirar les grans ciutats, els edificis, com són la gent…i veure els animals que volten pels boscos i llacs.
Al acabar anar a la Xina, veure les cases com són, els monjos, el menjar típic, les canyes de bambú i molts animals.
I al final anar a Alemanya, a Berlín i a Frankfurt. Voldria observa els edificis de Frankfurt perquè diuen que són preciosos.
Carlos Fernández Batalla.
En un hivern fred i humit va aparèixer en un poble un carruatge ple de monedes d’or.
La gent estava interessada per les monedes, però de cop i volta van aparèixer uns bandolers i els va robar totes les monedes.
Una persona vella va cridar:
– Ara, que pensava que ens podriam comprar roba nova.
La dent va reflexionar i es van posar molt tristos.
L’endemà uns quants homes van anar a buscar als bandolers durant una llarga estona.
L’aventura fantàstica que estàvem passant i amb muntanyes rocalloses va acabar de ser espectacular.
Al cap del temps els homes van trobar als bandolers i quan els bandolers es van adonar que eren més que ells es van rendir i els van tornar tot el que van robar.
L’endemà tots els homes estaven al poble i van repartir els diners.
La gent es van posar molt contents i es van anar a fer vestits al sastre, van anar a comprar roba etc.
El dimecres dia 7 de març els nens i nenes de cicle superior vam anar a Olot.
El primer dia abans d’anar capa a la casa de colònies vam anar a Besalú a veure el pont i els banys Jueus, amb teoria també havíem d’haver anat a veure l’església però no vam poder perquè vam arribar tard. Desprès d’això vam anar a dinar amb un lloc prop del riu. Quan vam acabar de dinar vam estar-hi una estona jugant. Llavors vam anar cap a l’autocar i ens va du cap a la casa de colònies on ens allotjàvem. Un senyora ens va explicar on aniríem aquells dies, a quina hora faríem els àpats, a on els faríem i que no estàvem sols que hi havia d’altres nois i noies. Quan va acabar d’explicar això vam marxar cap a Olot vam fer una descoberta i vam poder comprar el que volguérem. Tots contents vam marxar cap a la casa de colònies per triar les habitacions i per poder-nos situa una mica més.
El dia s’agüen ens vam pegar una bona caminada per anar a veure el volca Croscat i el de santa Margarida. Al de santa Margarida va estar molt bé però em va fallar les pujades i les baixades que hi havia, (feien por i tot). Al Croscat no tan era més pujadeta i mes baixadeta però era una mica rar perquè li faltava un tros de “paret”. Vam anar a un restaurant que a mi particularment no em va agradar, de primer ous farcits, de segon pollastre amb patates fregides i de postres gelat de terrina. A la tarda vam a anar a la fageda d’en Jordà, era molt maco perquè hi havia un silenci absolut, tots els arbres et tapaven el sol i feia un airet molt bo.
El divendres va fer un dia horrible, va ploure!!! Però vam anar a un poble molt maco que ens va alegra una mica el dia. Era Santfollit de la Roca. En realitat era un poble normal i corrent l’únic que tenia era que les cases estaven a punt de caure per un penya-segat. Allà molts nens i nenes van comprar xoriç i galetes.
Aquesta excursió no la oblidaré mai va ser una experiència més i inoblidable.
Núria Grau
Hi havia una vegada un gat que tenía molta gana, era negre, marró i tenia tres germans: en Pic, en Poc i en Puc.
Es passejava per les teulades per caçar animals i els seus germans sempre el seguien. Un dia va trobar un mapa del tresor i no l’entenien. Van anar a buscar un expert pel llegir-lo i van anar a casa d’una vella i no li va donar la gana de llegir-lo. Es deia Maruja, perquè tampoc sabia llegir. La lletra estava malament. Ho havia escrit en Lluc. Els gats van esgarrapar a la vella. I van decidir anar a buscar una altra persona, l’Indiana Jones, que vivia en una casa misteriosa. Als gats els hi agradaven molt les seves pel·licules, perquè sabien llegir mapes.
Es van posar dins d’una pel·lícula que tractava de trobar el tresor i els gats van viure l’experiència però van tenir un problema. Com sortir de la pel·lícula ? Estaven atrapats. Es van reunir per idear un pla.
Van pensar i pensar, van xerrar i xerrar però estaven colapsats i al final van decidir pujar en un elefant que el van trobar al mig de la selva.
Aquest elefant quan caminava se li sentia sorolls dins la panxa. Van baixar de l’elefant i li van donar un laxant d’elefants i va fer una gran cagada però no va sortir el tresor però a la fi va fer un pet que va esquerdar la pantalla i van sortir els gats i el tresor darrere. El tresor era una làmpara màgica que feia menjar precuinat.
I conte contat encara no s’ha acabat.
Els alumnes de 5è.
A l’octubre el tribunal suprem va aprovar que un agent de policia es va fer passar per un menor d’edat per agafar a un delinqüent.
La decisió va permetre que als policies que en sabien més per canviar la informació dels nens o per agafar delinqüents.
Els jutges i els policies aconsellen que s’ha d’actuar amb tranquil·litat.
Clàudia SM.
