Ser i aparentar

Nom: Ser i aparentar

Autors: Brigitte Labbé i Michel Puech

Editorial: Cruïlla

Col·lecció: Pensa-hi

Resum: Aquest llibre parla de que no és el mateix ser que aparentar.

Hi havia una vegada una nena que anava pel desert i ja feia molta estona que havia deixat el campament. Portava una cantimplora però amb la calor se li havia assecat. Llavors ella va veure unes cinc palmeres i es va pensar que hi havia un oasi però en la realitat estava tot pelat. Va córrer cap a l’oasi (segons ella creia) i s’hi va tirar. Van passar dos segons i resulta que es va amorrar contra el terra. En la realitat l’oasi no hi és però quan tens molta set veus imatges imaginàries.

Les aparences enganyen i el que nosaltres creiem, normalment és molt diferent del que realment és. Les aparences falses amb el pas del temps van desapareixent, cosa que les aparences certes no s’esborren mai.

No ens hem de fiar de tothom. Només que tingui un bon aspecte no vol dir que sigui una bona persona.

Potser un dia pel carrer ens trobem un home o una dona que ens ofereix un caramel i com que va ben vestit o vestida li acceptem la oferta. En canvi si ens el donés un pobre potser no l’acceptaríem. El fet d’anar ben vestit, no vol dir que no ens vulgui enganyar.

A vegades, hem d’aparentar ser més amables, educats, generosos… segons en la situació que ens trobem, però això no vol dir que no sigui veritat sinó que ens esforcem i potser descobrim que una part de nosaltres també és així. D’aquesta manera ens anem coneixent a nosaltres mateixos cada vegada millor.

 

Opinió: Aquest llibre m’ha agradat perquè m’ha fet pensar sobre que mai t’has de fiar de les aparences perquè a vegades tenen raó però la majoria de les vegades no.

Jordi Lechosa Capell 

LA FINA I ELS DINERS

Nom: La feina i els diners

Autor: Brigitte Labbé i Michel Puech

Editorial: Cruïlla

Col·lecció: Pensa-hi

RESUM:

Són 19 històries que parlen sobre els diners.
Una parla de la gent rica que no s’aconforma
amb el diners que té i com més en té, més en volt.
Una altra parla de la gent pobra que necessita diners, almenys, per poder
alimentar-se, comprar roba i tenir diners suficients per poder viure.
D’altres històries parlen de que abans la gent treballava
per tenir un sostre on poder arrecerar-se del mal temps,
i la gent d’avui dia treballen per, també tenir una casa i una família però, alhora per capricis gens importants.
N’hi ha d’altres que parlen que treballar és dur però si no no es guanyarien diners.

OPINIÓ:

No m’ha agradat gaire perquè tot gira entorn dels diners.
També crec que és molt realista ja que en la vida real és així.
Alguna de les històries és divertida i a la vegada còmica.

Carla Daviu Rosell

DITES DEL MES D’OCTUBRE

A l’octubre, la llana creix i el fred neix.
De l’abril al setembre navega sense témer; de l’octubre al març no vagis per mar.
De l’aigua d’octubre i del sol de maig, en neix el blat.
De l’octubre al gener, la llagosta no val res.
El bolet i el moixernó, de l’octubre és el millor.
El vent d’octubre els ocells porta, de la Cerdanya o de Mallorca.
L’octubre mullat, assolellat i fred fa sortir el bolet.
L’octubre vinater, pare del bon graner.
L’octubre, vanitós, set llunes cobreix l’envejós.
Octubre finit, la fruita ha podrit.
Octubre finit, raïm recollit.
Per l’octubre és bo el podar; però, l’alzina, no l’has de tocar.
Per l’octubre, cauen cabells i castanyes, i creixen banyes.
Per l’octubre, del foc, ni massa lluny ni massa a prop.
Per l’octubre, els mals maten els malalts.
Per l’octubre, moltes històries i males memòries.
Quan l’octubre és a la fi, de Tots els Sants és el matí.
Quan l’octubre és a la fi, fes l’oli per amanir.
Quan l’octubre és arribat, a mar a caçar i a terra a pescar.
Quan l’octubre és arribat, llaura la terra i llaura la mar.
Quan octubre és finit, mort la mosca i el mosquit.
Si l’albada és bruta per Sant Miquel, tot l’octubre és brut el cel.
Trons d’octubre, any de diluvi.

Carla Daviu Rosell

Recomano aquest llibre…

Nom: La natura i la contaminació

Autor: Brigitte Labbé i Michel Puech

Editorial: Cruïlla

Col·lecció: Pensa-hi

Resum: Aquest llibre parla de la contaminació.

Fa uns quants anys, un vaixell petroler va deixar anar molt de petroli a Galícia. Amb alguns els hi va fer malbé les vacances i tots estaven enfurismats, però el que no van pensar és que una mà de peixos es van morir. Moltes gavines van morir a causa del petroli. Sempre pensem amb la nostra pròpia persona i jo crec que hauríem de pensar amb que passaria si no hi hagués plantes, animals… Encara que ens semblin inofensius, sense ells no podríem viure. Llavors diríem… si ho haguéssim cuidat una mica més bé potser no haguessin mort!

Un altre exemple, uns ocells estan tranquils en un arbre i resulta que nosaltres els humans hi posem una barbacoa amb carn molt bona i… quina delícia! però el que no veiem és que dos pobres ocells que no en tenen la culpa estan respirant gasos tòxics i poden morir.

I el cas de la central nuclear de Txernòbil? Va ser un autèntic desastre per al nostre planeta.

Jo crec que hauríem de ser una mica més respectuosos i responsables amb la natura i ella al final encara que no ho notem ens ho agrairà.   

 

Opinió: Aquest llibre m’ha agradat perquè me’l vaig llegir a tercer i ara que faig sisè l’he entès més. Ha estat bé perquè m’ha fet visualitzar una mica el futur, menjar amb píndoles, aigua artificial….

Hem de fer el que puguem perquè la terra sigui un planeta net i ric en deixalles naturals.

 

Jordi Lechosa Capell

Recomano aquest llibre…

Nom: Déu i els Déus.

Autors: Brigitte Labbé i Michel Puech

Editorial: Cruïlla

Col·lecció: Pensa-hi

Resum:

Aquest llibre parla dels Déus.

En general aquest llibre ens diu que tots som lliures de pensar el que

volguem, i no cal forçar a tothom que s’apunti a aquella religió.

Cadascú és lliure de pensar el que vulgui i amb qui vulgui.

Hi ha cultures que tenen un sol Déu i n’hi ha que no els podries comptar. Però per aquesta raó no cal criticar. Per exemple, els catòlics tenen un sol Déu i potser que algunes altres religions n’hi tenen més d’un, i per això no cal estranyar-se perquè potser ells també creuen que aquella religió també és estranya.

Aquest llibre el missatge que vol expressar és que ens convida a respectar, a tolerar i a apreciar la llibertat d’escollir entre creure en un, més d’un o cap Déu. I per aquesta raó les persones no han d’estar barallades perquè un hi cregui o no i no cal caure en fanatismes. El que compta és que tothom siguem iguals, amb religió o sense.

 

Opinió: Aquest llibre m’ha agradat perquè m’ha fet reflexionar sobre aquest tema i apreciar altres cultures.

 

Jordi Lechosa Capell

HAIKÚS

L’escola ha arribat,

sisena hora ens ha tocat

Qui l’haurà inventat?

__________________

Pau, felicitat, amistat,

paraules amb significat

fan el món més trempat.

__________________

L’amistat de veritat

es descobreix

si tens algú al teu costat.

__________________

Les estrelles brillants

dibuixen al cel

el meu estel.

__________________

Jordi Lechosa Capell

El coratge i la por

Autor/a: Brigitte Labbé i michel Puech.

Editorial: Cruïlla.

Resum:

La por ens afecta molt. El que es desconegut, ens pot arribar a fer por. La por a vegades salva.

La gent valenta te por: té que ser conscient de les dificultats i els perills que ha de vèncer. Els humans hem de ser forts i amb coratge, per que si no la por ens pot afectar molt. La por ens la creem nosaltres mateixos, per què pensem en coses que no existeixen. A vegades les persones ens deixem portar per ella, però si seguim així podem acabar perden el seny. I no ens funcionarà bé el cervell.

La ignorangia alimenta a la por. La por dels altres en fa perdre la confiança en nosaltres mateixos. Tenir coratge es actuar de bona manera. Fent exercicis de coratge, descobrirem que podem controlar la nostra por.

Opinió personal:

Aquest llibre m’ha agradat molt, perquè es molt important tenir coratge i també que ens hem de treure la por dell cap.

Clàudia SM.