La moto d’aigua

És una moto molt divertida

on es pot pujar i derrapar.

Li agrada circular

però no arrencar.

La meva moto

salta i mulla

perì tothom que la veu

li cau la boca al peu

 i jo els dic:

-Però que us passa

no us agrada mullar.

-No, no és aixó és que

aquesta moto acaba de parlar.

No passa res

també sap cantar.

LA PLUJA

La pluja és allargada

i fina com una espasa.

Avui la pluja ens acompanya

i sembla que ploura per tota la setmana.

Quan ella apareix tots ens amaguem i quan ens diu adeu ens despretem.

Judit Vazquez Colell

La por

Tinc un rat al terrat i  m’ha espantat com un gelat.

He marxat com una llebre de color negre. Tot seguit he cist

un rat penat i l’he matat de la por que em feia, i fo deia:

– Avui no em paren de pasar coses estranyes,

Com les aranyes!!!!

Albert Tarragona Farré

la tardor

Ha arribat la tardor,

a les cases encenen la calefacció.

Vaig a buscar la jaqueta ,

que fora fa fresqueta.

Ela camps canvien de colors,

i es senten noves olors.

Panellets farem,

i castanyes torrarem

Quan s’acabara la tardor,

vindrà la frescor,

i per nadal,

tothom tindrà un regal.

                                                                                                    Joana Nabau JovéGuai!

Saint – Exúpery

Nom: Saint – Exupéry

Autors: Meritxell Martí i Valentí Gubianas

Editorial: Parramón.

Col·lecció: Guardonada.

Resum: Aquest llibre parla d’un pilot molt famós que es deia Saint – Exupéry i que a més va ser un petit escriptor que va publicar “El petit Príncep ”.

Saint – Exupéry era francès i va néixer a Lyon (França) l’any 1900. I va desaparèixer l’any 1944 amb l’avió del model Lightning, el més ràpid en aquella època.

Quan era petit, en Saint ja no va veure el seu pare perquè es va morir quan era molt jove però ell va ser comte. Al seu castell de Saint Maurice van passar amb la seva família una molt bona temporada. Però l’angoixa va començar quan ell i un dels seus quatre germans, François van començar anar a l’escola. En Saint sempre passava d’escoltar i era molt desordenat. Llavors el mestre el castigava i, a més els companys de la seva classe se’n reien i sortia plorant de l’escola.

Però quan tenia dotze anys, va descobrir que prop del seu castell hi havia un aeròdrom i cada dia anava acostant-se més fins que un pilot li va dir si volia pujar a l’avioneta i ell tot confiat va dir que sí.

Quan va baixar, va ser una de les emocions més espectaculars que va tenir.

S’havia acabat l’estiu i les obligacions de l’escola van tornar a caure però aquell curs va ser un dels pitjors perquè li van posar un sobrenom: Nas – Banya de lluna i a més després de mig any el seu germà François com que arrossegava una malaltia des de petit va morir.

Quan tenia setze anys ja havia fet amics però la seva poca atenció continuava.

Va acabar batxillerat i va voler ser aviador i el van enviar a París per preparar-se per un difícil examen. Però com que va suspendre el van enviar a l’escola Naval.

La seva sort va millorar quan un company de la caserna li va dir que contractés un instructor privat però valia molts diners i ell no els tenia. Llavors l’instructor com que va veure que havia fet tants esforços per ser pilot al final li van donar el títol.

El van enviar a nord Àfrica per fer pràctiques i allí es va preparar per aviador militar.

Un antic professor li va donar un cop de mà i per fi va ser pilot del tot.

Va passar molt temps a l’Àfrica on va aprendre molt sobre els àrabs. I gràcies a aquesta experiència, publica Correu del Sud.

Quan va passar divuit mesos a Àfrica, l’envien a Amèrica on passa terrenys molt perillosos.

Coneix la seva esposa i com que no es veien gaire, li enviava animals de tota mena per allà on viatjava.

Quan França s’anava complicant gràcies a totes les indústries, ell es va posar a prova. Volia aconseguir que li diguessin el pilot més ràpid del món.

Aquesta oportunitat se li va presentar en anar a Amèrica en el millor temps possible, és a dir, un temps rècord.

Quan van arribar a Yucatán la gent l’adorava i ell va voler tornar a França però el que no s’esperava és que s’estavellaria pocs metres després.

Quan ja tenia uns quaranta tres anys, publicà “El petit príncep ”.

Tenia quaranta tres anys i poc més publicà “Ciutadella ” i fa el seu últim viatge amb avió amb el model Lightning, el més ràpid en aquella època. I amb aquell desapareix.

Però el veritable missatge va ser que si hi ha una persona que estima la vida no s’ha de rendir mai fins aconseguir el que un vol.

Opinió: Aquest llibre m’ha agradat moltíssim perquè m’ha transmès un missatge: Si vull ser i fer una cosa no he de parar fins aconseguir-la.

Jordi Lechosa Capell