Lameva motxilla 

sem ‘ha trencat iha fet crac crac .

Despres l he arreglat.

i al cole l he portat.

La motó es com el cotó,

Perxo és un ciclomotor.

La sens

i tots marxen corrents

fins i tot els balents.

La fas passar,

i ella hi ha esta preparada per marxar.                                                                                                                                                   Les  rodes,

són com unes bales.

Et posses  el casc,

i se´t comença escapar

perque vol marxar .

L’ordinador és tecnologia,

i pots escoltar alguna poesia,

n’hi ha a Catalunya, n’hi ha a Andalucia…

i hi ha una web que es diu Viu la poesia!

Aixó es l’evolucio

també hi ha la televisió

i els petits hi posen imaginació.

Alex Fernandez

Un quad petit

i molt aixerit,

amb un casc bonic

i resistent.

Ell còrrer tant que

deixe ub núbol de pols

al seu voltant

Li agrada saltar

també murrmurar.

-Estic  massa  grassa.

He de còrrer més.-

-Però si tu estas bé!-

li contesta el ferrer.

-si home mira que rallada sóc!-

-Home tant fet així

i tens res a dir?

Avui hi ha un cel grisós,

i també molt plujós.

La gent no surt al carrer,

perqué a casa s’hi està molt bé.

Jo miro la pluja pel balcó,

mentres  canto una cançó.

Al carrer fa molt de fred,

però a casa s’hi està calentet

Mònica Mas Pedrós

Les gallines del meu corral

van amunt i avall,

piquen i et miren,

amb el cap ben alt,

són senyores del palau.

Tot picotegant buscant,

un racó on pondran.

  Maria Boldú Capdevila

Hola cadira vols anar a jugar hi ha ballar

Ho passarem molt bé i seras un flipane

Si vindre amb la merçe

I correrem i no ensesvarallem

ana

Hola nen vols venir a jugar i a ballar.

Ho passaras molt bé i seras un flipane

Si vindre amb la merçe

I correrem i no ensasvarallem

Anas

El rap balle rap

amb un drap

demunt del cap

tot fet un ñap

en un terrat

                                                                                                                                        Urko Diez Gonzalez

Resum
La lletjor física només existeix a primer cop d’ull. Perquè la lletjor de veritat d’una persona la trobarem en els seus actes, i no en un nas tort o en una boca massa grossa. I la bellesa autèntica no és la d’una cara bonica, sinó la d’allò que ens produeix emocions, plaer, joia. Aquest llibre parla del lleig i el bonic, tot i que una persona sigui molt guapa físicament, no vol dir que no tingui defectes, pot ser antipàtica, caòtica… Com per exemple un llibre, nosaltres sol ens fixem amb el de fora, si la tapa es bonica, si el llibre es gaire llarg, però el que importa més es l’escriptura del llibre, es a dir, el que conté.

Opinió
Aquest llibre ha estat bé. Penso que aquest tema no podia faltar en aquesta col•lecció perquè en aquest tema tothom fa el mateix, es fixa amb el físic tot hi que no es el més important de tot. Aquest llibre està molt bé perquè s’expressa molt hi ho diu tot molt clarament.

Maria F.