fancygens.com

Gerard Soldevila Pelegrí

La felicitat i la tristesa:

Autor/a: Brigitte Labbé i Michel Puech.

Editorial: Cruïlla.

Resum: Aquest llibre tracta de que hi ha persones que tenen moltes coses i no estan mai contentes, i n’hi ha que amb menys si.

La tristesa ens afecta molt. Posar-se trist és molt fácil.

La felicitat es diferent per a cadascú, pero no vol dir que no la poguem compartir. Per no posar-nos tristos, hem de deixar de pensar en les coses que ens afecten, hem de ser positius per ser feliços.

Repartir feliçitat es molt fácil. Si repartim felicitat farem feliç a d’altres persones, i nosaltres també ho serem. Ser feliç es molt difícil i estar trist no.

Opinió personal: Aquest llibre és molt interessant, per que la felicitat i la tristesa són coses molt importants.

Clàudia SM.

L’haiku, derivat de l’haikai, és una de les formes de poesia tradicional japonesa més esteses.
Abans de l’haiku, l’hokku va ser el primer vers de l’haikai no renga, A la fi de segle XIX, Masaoka Shiki (1867-1902) va separar l’hokku i va crear l’haiku per primera vegada. El primer escriptor d’haikus és Shiki, reformador de l’hokku…
Alguns consideren que l’haiku ha de combinar dues imatges diferents que es relacionen en el tercer vers i ha d’estar escrit en present i tenir una pausa al final d’un dels dos primers versos. Totes aquestes regles són considerades de forma laxa i molts poetes les trenquen, especialment quan adapten l’haiku a altres idiomes.
Tradicionalment l’haiku, així com altres composicions poètiques, buscava descriure els fenòmens naturals, el canvi de les estacions, o la vida quotidiana de la gent.
En l’actualitat, se sol ensenyar a escriure aquests poemes curts en escoles occidentals, encara que d’una forma molt menys estricta, respectant-ne únicament el format sil·làbic.
En català un dels primers introductors dels Haikús fou Agustí Bartra, que en va traduir uns quants i en va escriure un recull anomenat Haikús d’Arinsal, de 1981.

Maria Fernández

Sol surt,
Dia creix
Melodia neix.

Televisió engegada
Bosco molts canals
No m’agrada

Jugo a futbol
Corro molt
Marco gol.

Nit jove
Fantàstica radiant
Cel il·luminant.

Maria Fernández

Cleòpatra va neixer a Alexsandria, l’any 69 aC.

Als 14 anys ja era tota una dona. Als 18 anys ja era reina d’Egipte. Ella no era egipciana, era descendenta d’una dinastia de faraons, els làgides. Però ella sempre s’ha sentit egipciana. Ella estimava molt el seu pare. A ella li agradava molt llegir. Li agradava apendre noves coses. Va apendre 8 idiomes.

El pare de la Cleòpatra no va ser un faraó fantàstic. Li agradava tocar la flauta.

Arsione i Ptlomeu van fer una guerra. I al final Ptlomeu va morir cuan intentava escapar. I Arsione va sr agafada per Cesar, que l’exihbíe com a trofeu de guerra. La piramide de Kheops feia 150 metres. Davan de la piramide de Kefren hi havie un esfinx. Cara de dona cos de lleó. Cleòpatra es va enamorar d’en Cesar en un viatge que conistia en atravesar el riu Nil, i van tindre un fill que es deia Cesarió.

A en Cesar el van acacinar al sortir d’un edifici de Roma.

Cleòpatra va plorar molt temps fins a referse.

Al final Marc Antoni i Cleòpatra van tindre una relaciò. Cleòpatra va donar llum a dos bessons: Alexandre Helios i Cleòpatra Selene.

Aaron

Nom: Em dic… Mozart
Editorial: Parramón
Col·lecció: Em dic…

Resum
Wolfgang Amadeus Mozart va néixer a Salzburg (Àustria) el 1756.
Mozart va ser un dels grans compositors europeus de la historia. Des dels sis anys va voltar per tot Europa fent concerts amb la seva germana i sorprenent a tothom pel talent que va demostrar sent una criatura.
Tots nosaltres ens pensem que la seva vida era esplèndida i bonica però no es així, va passar moltes dificultats i va tenir molts enemics. Va patir diverses malalties i no va poder arribar a complir els trenta-sis anys. Però al llarg d’aquell temps va viatjar per tot el continent i va escriure música que avui toquen totes les orquestres del món. Unes de les seves obres són: La flauta màgica, la Petita serenata nocturna, Les noces de Fígaro, Don Giovanni i moltes més.

Opinió
Aquest petit llibre sembla que per fora no digui gran cosa, perquè te poca lletra, hi ha molts dibuixos, es molt curt… I moltes coses més. Però si l’obres, el llegeixes i t’hi fixes, veuràs que aquest llibre diu molt més del que sembla i a l’hora es molt agradable de llegir i veure les fantàstiques il·lustracions que hi estan exposades. M’ha agradat moltíssim.

Maria Fernández

Nom: L’amor i l’amistat
Autors: Brigitte Labbé I Michel Puech
Col·lecció: Pensa-hi
Editorial: Cruïlla

Resum
El Manel estreny el peluix ben fort. Li encanta passar-se’l per la galta, és tan suau…
Al seu taller d’ebenisteria la Laia fa tamborets, prestatgeries, taules… Tot de fusta. Li agrada el tacte de la fusta, li encanta sentir-ne l’olor, donar-li forma.
Quan la Júlia es fica a la banyera, dins l’aigua calenta, plena d’escuma, se sent feliç i relaxada!
Les emocions del Manel, la Laia i la Júlia provenen del contacte que tenen amb el peluix, la fusta, l’aigua calenta… Tots hem sentit aquesta mena de plaer, descalços per l’herba, mirar la televisió, sentir tocar algun instrument… Tots aquets objectes ens produeixen emocions.
Aquest llibre tracata de l’amor i l’amistat, l’amor i l’amistat són coses ben diferents, a vegades perquè un nen i una nena estiguin parlant no vol dir que son novios com molts de nosaltres sempre diem, no, pot ser que sol siguin amics, companys o fins i tot que estiguin discutint!

Opinió
Aquest llibre m’ha agradat força, penso que es un llibre clar, es a dir que s’entén molt bé, es divertit i molt bonic. Sobretot m’han agradat les petites historietes que son divertides i a més a més expliquen molt sobre el tema del llibre.

Maria Fernández

Nom: La justícia i la injustícia
Escriptors: Brigitte Labbé i Michel puech.
Editorial: Cruïlla.
Col·lecció: Pensa-hi.

Resum
La Carme menja cogombre, per esmorzar.
El Raimon, quan porta bambes, va sense mitjons.
La Pilar va a l’escola a peu coix.
L’Alfred s’adorm sempre amb un dit a l’orella.
La Montse només escolta rock dur.
El Joan no vol anar a patinar.
La Victòria es pinta de negre les ungles dels peus.
Tot això, no és ni just ni injust. A la vida, per sort, no hi ha només coses justes d’una banda i coses injustes de l’altra. No ens veiem forçats a preguntar-nos, cada dos minuts si les coses són justes o injustes, ho fem i ja està. Nosaltres tenim la impressió que hi ha injustícies pertot: a casa, a l’escola, a la feina, tot el dia, contínuament. Quants cops al dia diem: No és just? Tot sovint, quan diem NO ÉS JUST més aviat volem dir M’EMPIPA.

Opinió
Aquest llibre m’ha agradat molt, penso que el tema de la justicia i la injusticia és un tema molt important, perquè la gent moltes vegades no és justa, i això et fa reconeixer algunes coses que has fet malament i que has estat injust amb alguna cosa.

Nom: Bonic o lleig
Autors: Brigitte Labbé I Michel Puech
Editorial: Cruïlla
Col·leció: Pensa-hi

Resum
La lletjor física només existeix a primer cop d’ull. Perquè la lletjor de veritat d’una persona la trobarem en els seus actes, i no en un nas tort o en una boca massa grossa. I la bellesa autèntica no és la d’una cara bonica, sinó la d’allò que ens produeix emocions, plaer, joia. Aquest llibre parla del lleig i el bonic, tot i que una persona sigui molt guapa físicament, no vol dir que no tingui defectes, pot ser antipàtica, caòtica… Com per exemple un llibre, nosaltres sol ens fixem amb el de fora, si la tapa es bonica, si el llibre es gaire llarg, però el que importa més es l’escriptura del llibre, es a dir, el que conté.

Opinió
Aquest llibre ha estat bé. Penso que aquest tema no podia faltar en aquesta col·lecció perquè en aquest tema tothom fa el mateix, es fixa amb el físic tot hi que no es el més important de tot. Aquest llibre està molt bé perquè s’expressa molt hi ho diu tot molt clarament.

Maria Fernández Armario

Si el vent fos sucre

El lleparia fins que estés tip

encara que sabés

que algun dia me’n atiparia.

Si el cel fos terra

Patinaria sobre els núvols

encara que sabés

que algun dia cauria.

Si l’arbre fos mestre

M’ajeuria al seu costat

i m’ensenyaria a ser persona

encara que sabés

que algun dia

tot això s’acabaria.

Si l’ocell fos mare

Acariciaria les seves plomes

mentrestant volarien pel cel

encara que sabés

que algun dia m’espavilaria.

Jordi Lechosa Capell