TÍTOL:El respecte i el menyspreu.

AUTOR: Brigitte Labbé, Michel Puech

EDITORIAL: Cruïlla

RESUM: Si ens hem de mudar a una altra ciutat, ens enfadem molt perquè allí no tindrem amics. Si un dia has d’anar a un lloc que no t’agrada, t’aburriràs molt , però si hi va un amic, t’ho passaràs moñt bé. L’amor i l’amistat et dona molta energia i tens ganes de tot. Si no fas alguna cosa quan tothom pensa que l’has de fer, no passa res. Si ets molt pesat amb alguna cosa, llavors pot ser ja no tindràs amics. Si tens molts amics i feu moltes coses junts, encara sereu més amics. Si dius que ets molt amic d’algú i no ho demostres, el teu amic passarà de tu. Si dius que t’agrada alguna cosa per fer-te amic d’algú i en realitat no t’agrada, t’enganyes a tu mateix i als altres també. No està bé que no vulguis que els teus amics tinguin altres amics. Tu també en pots tenir. Si algú et pega, no t’estima.

OPINIÓ: Crec que he aprés que l’amistat i l’amor són molt importants. Ja ho sabia però amb aquest llibre ho he vist millor. Per això m’ha agradat i l’he trobat interessant.

Lluc Martí Not 6è A

TÍTOL:L’amor i l’amistat

AUTOR: Brigitte Labbé, Michel Puech

EDITORIAL: Cruïlla

RESUM: Si ens hem de mudar a una altra ciutat, ens enfadem molt perquè allí no tindrem amics. Si un dia has d’anar a un lloc que no t’agrada, t’aburriràs molt , però si hi va un amic, t’ho passaràs moñt bé. L’amor i l’amistat et dona molta energia i tens ganes de tot. Si no fas alguna cosa quan tothom pensa que l’has de fer, no passa res. Si ets molt pesat amb alguna cosa, llavors pot ser ja no tindràs amics. Si tens molts amics i feu moltes coses junts, encara sereu més amics. Si dius que ets molt amic d’algú i no ho demostres, el teu amic passarà de tu. Si dius que t’agrada alguna cosa per fer-te amic d’algú i en realitat no t’agrada, t’enganyes a tu mateix i als altres també. No està bé que no vulguis que els teus amics tinguin altres amics. Tu també en pots tenir. Si algú et pega, no t’estima.

OPINIÓ: Crec que he aprés que l’amistat i l’amor són molt importants. Ja ho sabia però amb aquest llibre ho he vist millor. Per això m’ha agradat i l’he trobat interessant.

Lluc Martí Not 6è A

Em dic Dolors, vaig néixer a Girona, sóc psicòloga i em dedico a la literatura des de l’any 1985, en què vaig guanyar el premi J.M. Casero amb l’obra Albert. A partir d’aquesta data ja no he parat

d’escriure i actualment compto amb prop de quaranta títols, alguns dels quals han estat reeditats diverses vegades. També he guanyat uns quants premis literaris. El conjunt de la meva obra forma part de la literatura infantil i juvenil, ja que, tot i que no descarto decidir-me algun dia a escriure literatura per a adults, sempre he manifestat que els lectors amb els quals em trobo més a gust són els més joves.

Canya Plàstica La lluna de les mil cares L’atzur màgic de l’enigma Albert Els joves de Bharuland El senyor dels punts suspensius Bufa, Buf! Què passa, Gil Microbi? Frifrit La boira més blanca Girona, una ciutat, una història Ni un, ni dos, ni tres Que se’n vagin els estranys! En Bufalletres Els carrers d’en Bru Contes a una cama trencada Tretze dies i una nit L’herba llunera i altres contes Els boscos blaus El nen de Ningú El malastruc Quan es cremen els gira-sols Sopa de nit La nit de les dues-centes mil llunes Sense cobertura De tot cor

Llibres personalitzats

Sebas

Havia una  vegada  un llapis gos tancat dins de un estuix, era d’en Budy, que te sempre faltes d’ortografia, llavors es va sentir que algú bordava i diu en budy –ve del meu estuix.
Obre i nyam!!! I en budy crida –aaauuu!!!
Quin mal exclama en Budy llavors  en Budy tira el gos a la paperera llavors bordava tota l’estona i el va agafar però d’en mica en mica  s’anaven fen amics ,llavors en Budy, diu- Et tinc  de posar un nom únic, et diré Caspin.
Ets molt útil Caspin m’ajudes amb els deures  si m’equivoco  amb els exàmens i mes coses però llavors un nen  el va sentir diu que l’hi robarà el gos llapis i aquella mala persona era l’Ivan era molt dolent, llavors en Budy quan ja no el veia es va ficar molt trist i pensa –M’en puc compra un altre Ay no que era l’últim de la espècie .
Llavors en Caspin l’hi  va mossegar  el dit  i  va marxa  a buscar-lo. Al Budi i quan es van trobar no es van separa  mai mes  i quan eren bells encara estaven junts però sense dentadura .
FI

BIOGRAFÍA
Escritor italiano de libros infantiles nacido en Omegna. De padres panaderos, fue criado por una nodriza y con 9 años enviado a vivir con su tía. Permaneció hasta los 14 años en un seminario, obteniendo más tarde una beca para seguir estudiando, aunque siempre quiso ser músico. Se ganó la vida dando clases particulares y cuando Italia entró activamente en la II Guerra Mundial, Rodari fue rechazado por el ejército debido a su mala salud. Continuó con su carrera de maestro hasta que, a través de su vinculación con el Partido Comunista Italiano, comenzó a vivir del periodismo, editando el periódico Cinque Punte y siendo director de L`Ordine Nuovo de Varese. A través de este ejercicio de un periodismo comprometido, Rodari llegó a la literatura. Al principio firmó con el seudónimo de Francesco Aricocchi, con el cual publicó una recopilación de leyendas populares, Leyendas de nuestra tierra, y dos cuentos de corte fantástico, El beso y La señorita Bibiana. Posteriormente, siendo cronista del periódico L’Unitá, descubrió su vocación de escritor para niños.
OBRAS PRINCIPALES
Entre sus libros destacan:
El libro de las retahílas,
Las aventuras de Cipollino,
Jip en el televisor,
Cuentos por teléfono,
Gramática de la fantasía,
Cuentos escritos a máquina,
Cuentos para jugar,
La góndola fantasma,
Gelsomino en el país de los mentirosos
Las aventuras de Tonino el invisible,
Los enanos de Mantua,
Ejercicios de fantasía,
Los traspiés de Alicia Paf
PREMIOS
En 1970 recibió el máximo galardón al que un escritor para niños puede aspirar, el premio Andersen. El hecho de que desembocara en la literatura infantil a partir del periodismo, y no de la pedagogía, incide directa y favorablemente en su obra. En ella hay que descubrir todo el potencial liberador y verdaderamente revolucionario de su propuesta. Acercarnos al hombre vital y comprometido, al político, periodista, pedagogo y escritor que hizo de la palabra su acción.

Maria Fernández Armario

Qui sóc?
Em dic Dolors, vaig néixer a Girona, sóc psicòloga i em dedico a la literatura des de l’any 1985, en què vaig guanyar el premi J.M. Casero amb l’obra Albert. A partir d’aquesta data ja no he parat d’escriure i actualment compto amb prop de quaranta títols, alguns dels quals han estat reeditats diverses vegades. També he guanyat uns quants premis literaris. El conjunt de la meva obra forma part de la literatura infantil i juvenil, ja que, tot i que no descarto decidir-me algun dia a escriure literatura per a adults, sempre he manifestat que els lectors amb els quals em trobo més a gust són els més joves.
Sobre la meva vida
Vaig néixer a Girona el dia 1 de juny de 1956. Era un divendres, a tres quarts de vuit del vespre, i els meus pares van voler que el naixement fos a casa, al carrer Migdia. Sóc la gran de quatre germanes, amb les quals em vaig fer un tip de jugar quan érem petites. Vaig estudiar a les Carmelites de Girona, vaig anar a La Salle a fer el COU i després vaig passar a la Universitat, on em vaig decantar per la Psicologia. Em vaig llicenciar el 1978 i de seguida vaig treballar de psicòloga, sobretot en psicoteràpia amb infants i adolescents.

Els premis
1985 Premi Just M. Casero per Albert
1992 Premi Ciutat d’Olot per Frifrit
1996 Premi Folch i Torres per Contes a una cama trencada
1998 Premi Lola Anglada per Sopa de nit
1998 Premi Ciutat d’Olot per L’herba llunera i altres contes
2000 Premi Folch i Torres per La nit de les dues-centes mil llunes
2001 Premi Lola Anglada per L’home que estimava els núvols
2001 Premi Joaquim Ruyra per Sense cobertura

Els llibres
Fins ara he publicat aquests llibres…
? El drac de Bagastrà
? Canya Plàstica
? La lluna de les mil cares
? L’atzur màgic de l’enigma
? Albert
? Els joves de Bharuland
? El senyor dels punts suspensius
? Bufa, Buf!
? Què passa, Gil Microbi?
? Frifrit
? La boira més blanca
? Girona, una ciutat, una història
? Ni un, ni dos, ni tres
? Que se’n vagin els estranys!
? En Bufalletres
? Els carrers d’en Bru
? Contes a una cama trencada
? Tretze dies i una nit
? L’herba llunera i altres contes
? Els boscos blaus
? El nen de Ningú
? El malastruc
? Quan es cremen els gira-sols
? Sopa de nit
? La nit de les dues-center mil llunes
? Sense cobertura
? L’home que estimava els núvols
? Llibres personalitzats

La por ens afecta molt. El que es desconegut, ens pot arribar a fer por. La por a vegades salva.

La gent valenta té por: te que ser conscient de les dificultats i els perills que ha de vèncer. Els humans hem de ser forts i amb coratge, per que sinó la por ens pot afectar molt. La por ens la creem nosaltres mateixos, perque pensem en coses que no existeixen. A vegades les persones ens deixem portar per a ella, pero si seguim així podem acabar perde el seny, i no ens funcionarà bé el cervell.

La ignoracia alimenta a la por. La por dels altres ens fa perdre la confiança en nosaltres mateixos. Tenir coratge es actuar de bona manera.

Fent exercicis de coratge, descobrirem que podrem controlar la nostra por.

Opinió personal: Aquest llibre m’ha agradat molt, per que es molt important tenir coratge i també que ens hem de treure la por del cap.

Clàudia SM.

 Va nàixer a Omegna, una petita ciutat de la Província de Novara, al nord d’Itàlia. Son pare, forner, va morir quan Rodari tenia 10 anys. Aleshores, Gianni i els seus dos germans, Cesare i Mario, van ser criats per sa mare sola a la seua ciutat natal, Varesotto. Després d’estudiar magisteri durant 3 anys a Soveso, va rebre el diploma de mestre a l’edat de disset anys i es va posar a treballar en un col·legi d’ensenyament primari del districte de Varesotto. Va estar interessat per la música (tres anys de violí) i la literatura (va descobrir les obres de Nietzsche, Schopenhauer, Lenin i Trotski que van ajudar-lo a desenvolupar el seu sentit crític). L’any 1939, durant un curt període, va anar a la Universitat de Milà.

Durant la Segona Guerra Mundial, Rodari va quedar exempt de prestar servei d’armes per raons de salut. Va afiliar-se al partit feixista durant un temps amb l’objectiu de trobar treball. Traumatitzat per la pèrdua dels seus dos millors amics, i per l’empresonament del seu germà Cesare en un camp de concentració, Rodari va afiliar-se al Partit Comunista d’Itàlia l’any 1944 i va participar al moviment de resistència italià.

L’any 1948, sent periodista del periòdic comunista L’Unità, va començar a escriure per a infants. L’any 1950 el partit va confiar-li un lloc de redactor al nou setmanari per a infants Il Pioniere. El 1951, va publicar els seus primers llibres: Il Libro delle Filastrocche i Il Romanzo di Cipollino.

Va visitar la URSS per primera vegada l’any 1952 i l’any següent va contraure matrimoni amb Maria Teresa Feretti, amb la qual va tenir, 4 anys més tard, una filla anomenada Paola. L’any 1957, Rodari va superar l’examen de periodista professional.

De 1966 a 1969, va participar activament en projectes col·laboratius amb els infants. L’any 1970 li va ser atorgada la Medalla Hans Christian Andersen de literatura infantil. Aquesta distinció li va permetre obtenir una reputació internacional. Les seus obres han estat traduïdes a un gran nombre de llengües.

L’any 1979, després d’un viatge a la URSS, la seua salut va començar a declinar i va haver d’abandonar el gruix de la seua activitat. Va morir en el transcurs d’una operació quirúrgica l’any 1980.

Aaron

Imagino un poble
On les persones són poemes.
Jo vaig pel carrer llegint la gent.

Una ciutat imagino
on la gent té casa per viure.
On tothom es diferent.

Imagino un món
On les guerres no existeixen,
On cada persona es important.

Carla i Maria

Imagino un poble