LA PLUJA

La pluja es allargada

i fina com una espasa.

Avui la pluja ens acompanya

i sembla que ploura per tota la setmana.

Quan ella apareix tots ens amaguem

i quan ens diu adeu ens despertem.

Avui es prepara unes pluges torrencials

que despretaran a tots els animals.

La pluja s’acaba de parar

i els animals surten a menjar.

La pluja s’acaba del tot

i els animals surten a fer un bot.Rialla

                                                                                         Judit Vázquez Colell

Europa critica els escàners corporals dels aeroports

El parlament Europeu creu que els escàners corporals als aeroports.Aquestos escàners estan en prova amb alguns aeroports europeus.Com el de d’Amsterdam i fan una imatge en blanc i negre el cos del viatger que permet si amaga coses sota la roba i també ofereixen una instantània de l’autonomia de passatgers.A l’aeroport de Orlando volen instal·lar a Europa. Opinió: 

Jo crec que això es una bona idea perquè a vegades no pita la maquina i porta algo a sota de la roba pues aquest escàner mira el cos del viatger o viatgera  

Joan Portell

El Dijous 13 de Novembre, els alumnes de 5è i 6è hem anat a la biblioteca de Linyola perquè avui venia el Joan Portell.Quan hem arribat a la biblioteca hem entrat tots hem entrat tots i encara no havia arribat l’escriptor.Mentrestant que no vinia, la Montse ens a explicat coses de la vida del Joan. Quan ha arribat  en Joan ens a explicat llibres que havien a la biblioteca com per exemple L’Illa Willi Eitot…Quan a explicat 7 o 8 llibres ell a marxat i nosaltres amb mirat les pel·lícules les revistes llibres…A les 12 del migdia hem arribat a l’escola els professors ens a deixat jugar al pati. I a la 1 em marxat a casa. 

Opinió: 

A sigut un dia molt bonic i em coneixut al Joan Portell. I a demes a sigut molt amable amb nosaltres.

Arnau Tassies Pons

Jules Verne

El Jules Verne era un viatjador que sempre desitjava arribar a la lluna.Ell va néixer a Nantes una ciutat situada a França.Ell li agradava viatjar amb més gent per conèixer-lo a ell no l’importava si tardaria molt si era molt llarg el camí… per a ell nomes viatjar sigui al lloc que sigui.El seu pare que es deia Pierre era advocat però un dia va dir:Jo vull que el Jules Verne sigui advocat però pobre pare si tan sols el batejaven i ja volia que sigues advocat.Jules Verne va néixer al 1828-1905 i va ser un escriptor francès i va esta vivent a Nantes el 8 de febrer de 1828, conegut especialment per llibres on i sortia moltes coses de ciència-ficció.Ell li agrada pel·lícules llibres de ciència-ficció. 

Opinió personal: 

Es molt bonic i apart e après coses sobre ell com per exemple li agradava la ciència-ficció i apart el vull recomanar perquè crec que es un llibre excel·lent i esta molt ben explicat.   

Arnau Tassies Pons

Leonardo Da Vinci

El renaixement de Leonardo Da Vinci es dominar les arts. Ell es un home molt famós que sap fer filòsofs, poetes, pintor…Ell el primer que va ser es dominar les arts i al final o va aconseguir ser-ho.Però dominar les arts per se lliure. Ell nomes pensava fer coses modernes i no antigues.Ell ja esta mort però va ser un gran artista perquè feia els quadres molt be ell s’assemblava al pare noel perquè portava una barba igual que ell.El padastre del Leonardo sempre passava de ell perquè sempre estava dibuixant quadros un dia que li deien el càstig del golafre ell no li comprava mai pastissos crusant per berenar i ell sempre pensava amb el berenar perquè menjava tot el que ell volia. Ell apart també feia de pintor.      

 

Opinió: 

M’agrada’t molt perquè trobo que es molt interessant i es pot aprendre moltes coses de ell.Com per exemple ell nomes volia fer quadros moderns per tota la gent. I també que treballa mes d’una cosa.  

 Arnau Tassies Pons

UN LLAPIS DINS UN GOS

UN LLAPIS DINS UN GOS

Hi havia una vegada un castell que estava situat al mig del poble de Reus. Amb aquell castell i vivia un noi anomenat Biel i era molt ric i tenia un gos que es deia Jack. Un dia el Biel va portar a passejar al Jack. El Jack era un gos Chiuaua i era molt petitet. En aquells moments el Biel va anar al parc, es va assentar i va deixar el Jack perquè volti pel Parc. Allà en Jack es va trobar un llapis i d’amagat se’l va menjar, però no era un llapis normal, era un llapis màgic. El Biel va agafar al Jack i van anar cap a casa i de cop i volta en Jack  va començar a parlar com una persona, el Biel es va espantar i el va portar al veterinari per veure el que passava.Quan van arribar el veterinari va dir:-el gos s’ha menjat un llapis màgic.El Biel el va portar rapid a casa i li va donar galetes, pastes i panellets perquè treies el llapis màgic. En Jack com que parlava va dir, vaig al lavabo i no va treure res nomes va treure les galetes. En Biel estava amoïnat i li va donar aigua. De cop i volta va parar de parlar i es va tornar un gos pelut i molt gros. El Biel li va dir: Hola el Jack va bordar però amb la pinta que feia no podia sortir al carrer.L’endemà en Biel va anar a la caseta del Jack i  va tornar tal com era i el gos havia vomitat el llapis, però va veure que havia tret un llapis normal i corrent. El Biel va estar molt espantat. A la nit es van reunir tots els gossos del poble juntament amb els seus amos i es van disfressar perquè celebraven Halloween. A mig de la festa el Jack es va convertir amb un nen molt petit, mes petit que un llapis però aquell nen feia por perquè era un estil de Doctor Frankenstein.Ell va dir prou!Va agafar a en Jack i se’l va ficar a la butxaca i va marxar corrents cap al veterinari i quan va obrir la porta va tornar a ser un gos normal però el nen li va dir al veterinari com puc fer-li treure el llapis màgic i va dir es molt fàcil nomes cal que li donis xuxes panellets… i l’endemà mires si a vomitat el llapis màgic.El Biel va anar a la botiga a comprar xuxes i panellets i es va gastar 50€ de xuxes i 50€ de panellets i li va donar al gos tot el que havia comprat hi ha la nit va començar a vomitar i…Al matí es va llevar a les 12 del migdia i va veure que havia vomitat tres maquinetes, dos gomes, un estoig i un llapis amb una estrella va agafar el llapis màgic i va dir: ara si que ho es el llapis màgic perfi s’acabat. Ell va dir màgia, màgia, màgia i va  fer desaparèixer la caseta del gos, va agafar el llapis màgic i el va deixar amb una capsa embolicat al container.Conte contat us agradat?Arnau Tassies Pons

John Lennon

RESUMEn John Lennon va néixer al 29 d’octubre de 1940 enmig dels xiulets i bombes. Ell els primers anys va viure a Liverpool que va ser una mica bombardejada per diverses ocasions pels alemanys. A la segona guerra va ser bestial hi havia 50 països hi va haver una pila de morts,desapareguts,ferits.Els pares del John Lennon es deien Julia Stanley i Alfred Lennon.Ell va decidir tocar musica pop.I va tocar amb un grup que es deien Beatles.Un dia en John Lennon va anar al The Caver Club a tocar musica pop.Però ell va ser famós tocan la musica pop amb el grup de Beatles.En John Lennon va ser un músic i compositor. I toca musica moderna. 

OPINIÓ PERSONAL 

Aquet llibre a sigut fantàstic jo vaig dir que mel cambies el Carlos perquè el John Lennon m’agrada molt i he après moltes coses de la seva vida com per exemple va néixer al 29 d’octubre un dia abans que jo. També ser que va néixer al 1940.

El periodico

L’us de reproductors MP3 crea una generació sorda.

Entre el 5% i el 10% de les persones que utilitzen un MP3, pot passar que no hi sentin, segons els experts europeus.

Els que escolten música més d’una hora al dia per setmana, alt (més alt de 89 decibels) poden tornar-se sords. Ells recomanen que els jovers comprovin el volum dels seus dispositius i que mantinguin el volum més baix. Ara cada vegada més els joves quant van a la feina o amb un altre lloc, la majoria porten MP3.

Clàudia SM.

Pep Coll i Martí

Biografia

Pep Coll i Martí va nàixer a Pessonada l’any 1949. Fill de pares pagesos, és el segon de quatre germans. De l’escola del poble on va aprendre de lletra, va passar al Seminari de la Seu d’Urgell on cursà els estudis d’Humanitats, i d’aquí a la Universitat de Barcelona on es llicencià en Filosofia. D’ençà de 1980, treballa de professor de Literatura Catalana a l’IES Marius Torres de Lleida, ciutat on viu amb la Roser Trepat, i dues filles, la Bruna i la Nuri.

A part d’escriptor, té dues grans afeccions més: l’ensenyament de la literatura i la muntanya. La primera, més que no pas una activitat professional, és una vocació a la qual, des de fa 25 anys, es dedica amb cos i ànima. I pel que fa a la muntanya, li agrada enfilar-se als cims del Pirineu, sigui damunt dels esquís o calçat amb unes bones botes de muntanya.

Premis

·Premi Gran Angular de literatura juvenil (1991): Què farem, què direm?.
·Premi de la Crítica Serra d’Or a la millor novel·la juvenil (1993): Què farem, què direm?.
·Premi de novel·la juvenil Ramon Muntaner (1994): El Pont de Mahoma.
·Premi Octavi Pellissa a un projecte de creació literària (1996): El segle de la llum.
·Premi Lola Anglada de contes per a infants (1997): El tresor de la Nit de Nadal.
·Premi Sant Joan de la Fundació Caixa de Sabadell (2005): El salvatge dels Pirineus
·Premi Sant Jordi de novel·la (2007): Les senyoretes de Lourdes.

Obra

Novel·la

·La mula vella. Barcelona: Empúries, 1989.
·El Pont de Mahoma. Barcelona: Empúries, 1995.
·El segle de la llum. Barcelona: Empúries, 1997. ·L’abominable crim de l’Alsina Graells. Barcelona: Empúries, 1999.
·Per les valls on es pon el sol. Barcelona: Edicions 62, 2002.
·Els arbres amics. Barcelona: Empúries, 2004.
·El salvatge dels Pirineus. Barcelona: Edicions 62, 2005. ·Les senyoretes de Lourdes. Barcelona: Proa, 2008.

Narrativa breu

·Totes les dones es diuen Maria. València: Tres i Quatre, 1989.
·L’edat de les pedres. Barcelona: Empúries, 1990. ·Muntanyes Maleïdes. Barcelona: Empúries, Col. Narrativa, 1993.
·El rei de la Val d’Aran. Barcelona: Empúries, 2003.

Narrativa infantil i juvenil

·Quan Judes era fadrí i sa mare festejava. Barcelona: Edicions del Mall, 1986; Barcelona: La Magrana, 1989.
·El secret de la moixernera. Barcelona: Empúries, Col. L’Odissea, 1988.
·Què farem, què direm? Barcelona: Cruïlla, 1989.
·La bruixa del Pla de Beret. Barcelona: Empúries, Col. Petita Odissea, 1991.
·Mi Long, el drac de la perla. Barcelona: La Galera, 1994. ·Muntanyes mig-maleïdes. Barcelona: Empúries, Col. L’Odissea, 1994.
·Les bruixes del Pla de Negua. Barcelona: La Galera, 1995.
·La fada del mirall. Barcelona: La Galera, 1996.
·El tresor de la nit de Nadal. Barcelona: La Magrana, 1998; Terrassa: Caixa d’Estalvis, cop. 1998
·La corona de Sant Nicolau. Lleida: Parques Nacionales, 2005.
·Mentre el món serà món. Barcelona: Empúries, 2006. ·L’habitació de ma germana. Barcelona: Empúries, 2008.

Teatre

·La morisca de Gerri [obra inèdita]. 2004.
·Miracles de Santa Maria d’Àneu [obra inèdita]. 1997. ·Crònica de Mur [obra inèdita]. 2004.

Crítica literària o assaig

·El parlar del Pallars. Barcelona: Empúries, 1991.
·Viatge al Pirineu fantàstic. Lleida: Diari Segre, 1994; ·Barcelona: Columna, 1996.

Obres traduïdes

A l’aragonès
Al castellà
A l’euskera

Altres

Narracions dins de llibres col·lectius Edicions

Núria i Maria F.

Els PETITS i els GRANS

TÍTOL:Els petits i els grans

AUTOR: Brigitte Labbé, Michel Puech

EDITORIAL: Cruïlla

RESUM: Si fas 6è curs et sens molt gran, però al passar a 1 ESO et tornes a sentir petit. Tots els grans han estat petits i tots els petits es faran grans un dia. Els grans poden dominar els petits perquè són més forts i tenen més experiència, cosa que no passa entre els grans iguals. Alguns grans et poden enredar si ningú mai t’ha ensenyat que no t’ho creguis tot. Per això si et tracten com si fossis gran quan no ho ets, se’t pot girar tot en contra perquè tens menys intel·ligència, menys experiència i menys força que els adults.

Les prohibicions de no poder treballar abans dels 16, ni conduir ni votar abans dels 18, no són per empipar sinó per protegir-nos.

Si jugues amb més grans i sempre et guanyen, no passa res perquè és un joc tot i que a la vida real és diferent. Quan fem una cosa nova per primera vegada, per exemple una cosa tan senzilla com pujar al tobogan, ens sentim més grans.

OPINIÓ: Crec que ha valgut la pena llegir aquest llibre perquè he après que tot hi que els nens volem fer coses de grans, hi ha una edat per cada cosa.