1 Nadal sense lluna mala fortuna.
2 Aigua i lluna, temps d’oliveres.
3 Festes manresanes, focs i campanes.
4 Més cap de sardina que cua de peix.
5 Quan un vell dorm, no li trenquis el son.
6 Cara pigada, cara estimada.
7 Baralles de muller i marit, de la taula al llit.
8 Animal maleït, més ben lluït
9 Quan el gat miola, el gener s’acosta.
10 El sol de març porta refredats.
Jofre Pedrós Pujades
Pensar-se fer un gran salt i fer una petita camada.
Per ballar tots són valents, per soldats tots són dolents.
Per cantar i per ballar, hom no pot mal nsar.
Per l’abril cada ocell canta en son niu.
Per l’abril canta la granota i el grill.
Per la Setmana Santa, el cucut canta.
Per l’abril, canta la granota el grill.
Per qui té gana val més un mal menjar que un bon cantar.
Per Sant Antoni de gener penja el perdigot on et vingui bé, i, si no vol cantar, penja’l per Sant Sebastià.
Per Sant Antoni del porquet cada perdiu canta en son indret.
Roger Salse Sumalla
Primavera arribada, ovella esquilada.
Per la primavera, res no és com era.
En l’estiu, tot lo món viu.
Estiu calorós, hivern rigorós.
La tardor, porta la tristor.
Pluja de tardor, fa bona saó.
Pluja d’hivern, dia d’infern.
En hivern, bona sopa i vi calent.
A l’estiu tota cuca viu.
La primavera, la sang altera.
A l’estiu, la figa busca el piu.
Els ocells tornen a cantar, la primavera acaba d’arriba.
Tavi Rad
1) Més val boig conegut, que savi per conèixer. (Francesc Roig i Feliu)2) Tal faràs, tal trobaràs. (Xavier Maynou)
3) Estàs més penjat que una figa a l’estiu. (Marc Griera)
4) Qui menja sopes, se les pensa totes. (Xavier Maynou)
5) Qui té el cul llogat, no seu quan vol. (David Mira , Jaume Molosa) Qui té obligacions o depén d’altri, no el que vol quan vol.
6) De Joans, Joseps, Maries, Peres i ases, n’hi ha a totes les cases. (David Mira, QUIM L’INDEPENDENTISTA )
7) Quan un vell dorm, no li trenquis el son. (David Mira)
8) D’amics, pocs i bons. (David Mira)
9) De fora vingueren i de casa ens tregueren. (David Mira)
10) De desagraïts, l’infern n’és ple. (David Mira)
11) A la vellesa, bonys i verrugues (Joan Escuer)
12) Qui no té fe, no te “re”. (Josep Campmany i Guillot)
13) Qui no corre, vola. (Josep Campmany i Guillot)
14) Qui no s’arrisca, no pisca. (Josep Campmany i Guillot)
15) Qui la fa, la paga. (Josep Campmany i Guillot)
16) Qui de jove no treballa, de vell dorm a la palla. (Josep Campmany i Guillot)
17) Qui té mare, gran boca bada. (Elros)
18) A Sant i a minyons, no promets si no dóns. (Elros)
19) De mica en mica s’omple la pica, i de gota en gota s’omple la bota. (Elros, Xavier Maynou) Anas
Gener fred o atemperat, passa´l ben aviat.
De tard o de primer, carnestoltes pel febrer.
No hi ha març sense neu ni mare de Déu.
Abril finat, hivern acabat.
Pel maig, festes a raig.
De prop o de lluny corpus al juny.
La pasta i l´infantó pel juliol se glaça.
Cada cosa al seu temps, com les figues a l´agost.
El setembre s´enduu els pons o eixuga les fonts.
Quant l´octubre està finit, mor la mosca i elmosquit.
Novembre humit, et faras ric.
Qui el desembre acabarà l´any nou veurà.
Joel Pérez Vidal
Nom: Alexandre el Gran
Autors: Pau Miranda Christian Inaraja
Editorial: Parramón
Col·lecció: Guardonada
Resum: Alexandre el Gran va ser un conqueridor de molts imperis i que va fer un gran recorregut a peu, 20.000 quilòmetres, i per allà on va passar ho va arrasar ja sigui per la força o parlant. Perquè en teoria deien que era descendent d’Aquiles. Ell sabia lluitar sí, però molts imperis els va conquerir gràcies a la força de la paraula. També va formar un imperi invencible: Alexandria. Alexandre el Gran, va néixer el 20 de juliol del 356 aC i va morir el 30 de juny del 323 aC. Així que va viure uns 33 anys més o menys.
Alexandre el Gran, va néixer a Grècia, a Macedònia, que en aquells moments, era un poble de camperols i ell mateix el va convertir en un dels més forts i durs de Grècia. Ell com que va néixer en aquell país, va viure els anys en què Grècia estava creixent, tant per cultura com per habitants.
El seu pare va pujar al tron al 359 aC, quan ell tenia 5 anys i va demostrar que tenia molt enginy. També va demostrar la força de Macedònia (el seu poble) i la força de la parla que tenien els grecs en aquells temps.
El seu pare va crear una formació enorme d’homes. Portaven unes llances d’uns 5 metres i escuts per tot arreu. Llavors formaven la posició “Tortuga eriçó”. Es deia tortuga perquè els homes estaven amb carcassa de tot arreu i eriçó de les llances de 5 metres que estaven pels forats d’escuts. Gràcies a aquesta tècnica, van conquerir molts imperis.
L’any 338 aC, el seu pare va morir assassinat apunyalat al casament d’una de les seves filles. Llavors van nomenar a Alexandre rei.
Primer de tot va començar a lluitar en contra dels atenesos que eren uns del més importants. Però abans d’això, els va haver d’estudiar de cap a peus per poder-los vèncer. Això mateix passava amb els perses, que ells tenien 120.000 homes i ells, uns 25.000 homes. Això volia dir uns 25 homes per cada macedoni. Com que sabia els seus punts febles i tenia els homes molt ben preparats els perses van caure com a mosques.
Fedípedes va anar a informar a Alexandre que havien vençut als perses. Va córrer tant que abans d’arribar es va morir però el seu alè va arribar fins a Macedònia i va donar el seu missatge.
Després d’haver vençut a el rei Persa, va anar cap a Egipte: l’objectiu més gran de la seva cultura.
Quan va arribar a Egipte, el primer que va fer es fundar el seu imperi, Alexandria on allí es va construir el primer far del món amb foc i com que era tant alt es veia d’uns 25 km a la rodona.
Van derrotar als egipcis molt fàcilment ja que ells no feien servir gaire la força i els macedonis una mica de tot, ja sigui força o bé parla.
Alexandre no n’hi va tenir prou amb això i va anar de camí cap a l’Índia on s’hi van trobar els últims perses que quedaven. Allí va ser la batalla decisiva: és on Macedònia va agafar un gran honor perquè havia vençut Pèrsia.
Ell va ordenar que els que es volien quedar que es quedessin però els que ja no podien més que marxessin cap a Grècia. I amb els que quedaven van anar cap a l’Índia a veure si podien conquerir-la. Malauradament, n’hi va haver uns quants que el volien trair però els va caçar ràpidament. I de seguida amb la seva astúcia els va eliminar fàcilment.
A l’Índia, va conèixer una dona amb la qual s’hi va casar. Amb l’Índia no van combatre gaire ja que amb la força de la paraula dels dos estats van formar un imperi junts. I molts no van lluitar ja que estaven cansadíssims.
Quan van tornar cap a Macedònia, n’hi havia alguns que estaven cansats i que el volien fer fora de l’acord reial. Però amb un discurs n’hi va tenir prou perquè tots se’l creguessin.
Quan va arribar va voler conquerir un altre imperi però el seu cos no ho va aguantar i es morí el 30 de juny de l’any 323 aC.
Però ens va deixar uns missatge: que ell per ser rei i conquerir tot allò que havia conquerit s’ho va haver de suar perquè tants imperis no es conquereixen així com així. I tot que n’hi havia que el contradeien, els va haver de convèncer, cosa que li va costar molt.
Opinió: Aquest llibre m’ha fascinat ja que això de la història m’encanta a mi. Jo crec que és un gran llibre ja que ens ensenya com eren abans i qui era el rei de les terres. Alexandre, tot i que va viure només 33 anys ja va fer un imperi enorme i se’l va haver d’estudiar de cap a peus per conquerir-lo.
Jordi
