Nom: Marco Polo
Autors: Núria Barba i Xavier Salomó
Editorial: Parramón.
Col·lecció: Guardonada.
Resum: Marco Polo va néixer el quinze de setembre de 1254 a Venècia i va morir el 1325 (no es sap el dia). És a dir, va viure setanta – un anys.
Marco Polo quan tenia cinc anys el seu pare i el seu oncle van viatjar cap a la Xina, on allí van conèixer un rei que els va tractar molt bé. Al cap de deu anys la mare de Marco havia mort i ell com que li havien promès a l’emperador que tornarien amb sacerdots van agafar a en Marco i se’l van emportar cap a la Xina. Pel viatge, havien trobat molts perills: atacs de lladres, tempestes, huracans,… i tot això va fer marxar tots els sacerdots que portaven cap a Xina. Quan per fi havien arribat, els van portar cap al emperador que es deia Gran Khan. Al seu oncle i al seu pare els van acollir de seguida i Marco també va ser molt benvingut.
Marco tenia ja uns vint anys, ell volia estudiar xinès i a més aprendre a tirar amb l’arc i allí li van ensenyar amb els millors mestres de tota la Xina.
Quan ja sabia molt bé l’idioma, el va enviar a que fes de secretari a tots els pobles del revoltant, o sigui que si els faltava alguna cosa, li comunicava a l’emperador i ell feia tot el que podia per acontentar-los.
El que li va fascinar més va ser la llibertat que tenien de creure en el que volia cadascú i a part també la muralla de Xina perquè ni que haguessis pujat a la torre més alta del món no la veuries tota i a més en aquell temps encara no s’havia acabada.
A la família de Marco, els va invitar a un dinar que va ser molt bo per les espècies d’aquell país i que a més tothom segons la importància estava classificat més a munt o més avall.
Dos anys després d’haver entrat al servei de Khan, Marco va ser enviat a l’Índia perquè Khan volia que Marco fos molt llest i a més perquè li tenia molta estimació. Allí va descobrir nous animals: elefants, rinoceronts,… però el que li va cridar més l’atenció va ser que per agafar diamants en aquella terra havien de tirar carn de la més bona perquè hi piquessin les àguiles i després quedaven els diamants enganxats a la carn. Però no s’hi tiraven perquè estava ple de cobres amb un verí mortal.
Quan tenia trenta cinc anys, van decidir tornar cap a Venècia, cosa que Khan no els hi va donar permís. Però com que el besnét de Khan volia casar-se li va enviar la princesa més vella de totes i Marco, el seu pare i el seu oncle van decidir acompanyar-la i aprofitar el viatge cap a Venècia. A Khan no li va fer molta gràcia però els va deixar marxar. Però abans d’anar cap a Venècia, els van donar una riquesa immensa i van anar cap a la ciutat dels canals.
Quan van arribar tenia trenta – sis anys i havia passat vint – i – quatre anys a la Xina! Llavors es va encoratjar per anar a la guerra de Gènova i allí el van empresonar. A la presó, va conèixer un escriptor on va escriure totes les aventures de Marco Polo que es diu així: “Llibre de les meravelles del món ”.
Quan va sortir de la presó, va conèixer una dona amb la qual s’hi va casar i van tenir tres filles: Fantina, Bellela i Moretta.
El 1325, va deixar el seu testament i poc després morí. Però la seva frase cèlebre va ser: “A vosaltres, reis, prínceps, mercaders i joves aventurers us deixo aquest relat que teniu entre les mans, perquè aprengueu a estimar i respectar les meravelles del món.”

Opinió: Aquest llibre m’ha agradat perquè a mi també em fascina viatjar i per això l’he entès. Marco Polo va ser un home primer normal i després amb molta cultura gràcies al fet de viatjar i com diu aquest llibre només s’aprèn llegint, escoltant llengües diverses, i viatjant

Jordi

Nom: Pablo Ruiz Picasso
Autors: Eva Bargalló i Violeta Monreal
Editorial: Parramón.
Col·lecció: Guardonada.
Resum: Pablo Ruiz Picasso va néixer el 25 d’octubre de 1881 a Málaga i va morir a Mougins el 8 d’abril de 1973 a França. Picasso és un dels pintors més reconeguts a Espanya.
Ell 1881 Pablo Ruiz Picasso va néixer a Màlaga i com que el seu pare ja era mestre de pintura li va donar l’amor per la pintura. De seguida, Pablo va mostrar el do que tenia amb aquell art i per això el van apuntar en una escola on ràpidament van saber el talent que tenia per ser pintor.
El 1892, el seu pare, va obtenir una plaça de professor a l’Escola de Belles Arts de Guarda, la Corunya. Allí els mesos que van passar a Galícia no van ser molt agradables per Picasso i la seva família perquè en aquells temps els mestres no guanyaven ni un ral. Després d’aquestes vacances a Galícia, a l’estiu van tornar cap a Màlaga i després van anar cap a Barcelona, a finals del setembre de 1895 i allí es van instal·lar al casc antic. En aquells moment Barcelona estava patint una transformació grandíssima. Fins i tot era la ciutat més modernitzada amb cultura i amb eines de treball. També igualava a França i Viena, unes de les capitals amb més cultura.
El carrer Reina Cristina, número 3, va ser la seva primera adreça a Barcelona.
El 1896 a les vacances d’estiu van marxar cap a Màlaga però abans va participar a la III Exposició de Belles Arts i Indústries amb el quadre de la primera comunió de la seva germana Lola que és diu “La primera comunió”.
El juny de 1987, va tornar a provar l’oli amb el quadre “Ciència i caritat” i ho va exhibir a l’Exposició General de Belles Arts de Madrid. Per això va obtenir la menció honorífica.
El 1898, encara era a Madrid i allí va agafar l’escarlatina. I el 1904, va anar cap a França i allí es va instal·lar definitivament.
El 1899, va tornar a Barcelona i va anar a la taverna que es deia “Els quatre gats” on va fer molts amics artístics.
L’any 1901, va començar l’època blava pels seus sentiments: es trobava sol i trist. Per això a tots els quadres d’aquella època el color predominant era el blau.
Però després, com tothom diu a mals grans cures grans, llavors va ser l’època rosa on expressava que estava content amb el que tenia i feliç amb el que l’envoltava.
El 1907 pinta el quadre “Les senyoretes del carrer d’Avinyó”. A molts no els va agradar aquest quadre ja que començava l’època del cubisme i l’abstracció. (O sigui fer un quadre amb figures geomètriques).
Entre els anys 1913 i 1914, va descobrir un nou estil: el colaix on als primers quadres surten la mandolina i la guitarra.
El 1917, se’n va anar cap a Viena on va conèixer la seva primera esposa: Olga Koklova. I amb aquesta ballarina van tenir un fill: en Pablo.
El 1936, va esclatar la guerra fins al 1939 i Picasso es va assabentar que les forces aèries de Hitler bombardejaven Guernica i va començar a pintar un quadre amb l’impacte que va tenir en sentir-ho. Per això el quadre es diu “Guernica”.
El 8 d’abril de 1973, mor a França de gran. Total que va viure 92 anys.
Però el que ens va deixar va ser uns 20.000 quadres. Apart també ell en principi era un nen més aviat pobre i que es va anar fent famós gràcies a pencar o sigui que sí que va ser un bon pintor però també s’ho va currar.

Opinió: Aquest llibre m’ha agradat molt ja que Picasso era d’una família miseriosa i gràcies al seu esforç personal va aconseguir ser el millor pintor d’Espanya.

El teps meteorològic

A l´hivern boirina i neu per veina.

A mal temps, bona cara.

Aigua cau,senyal de pluja.

Aigua de Sant Martí al migdia,pluja per tot el dia.

El calendari

Adéu febrer, que amb la gelada, no m’has mort cap ovella ni m’has fet cap pelada.

Aigua al febrer, bona pel sementer.

Març aborrascat, ni ovelles ni corders ha deixat.

Març aquí, cada somera amb son pollí.

La salut

A la vellesa, bonys i berrugues.

 A l’hora de suar, d’aigua freda no en beuràs.

A mal de mort, no hi valen metges. 

 A més doctors, més dolors. 

  A nou mal, nou remei.

Els oficis

Home de molts oficis, pobre segur.

Passa de pagès cada una val per tres.

Qui no treballa en tot l’any, treballa el de cap d’any.

Al malfeiner cap arreu no li va bé.

                                                                                                                 Judit Vázquez Colell

Al abril aigues mil

Per Nadal cada ovella al seu corral

Per Sant Vicenç marxa la boira i be el vent

Al agost a les set es fosc

Ésser més llarg que un dia sense pa

Ésser pitjor el remei que la malatia

Riure per sota el nas

Rentar-se les mans

Quedar-se amb un pam de nas

Fer  un  forat  per  tapar-ne un altre

 Joel Ampurdanés

Cel rogent, pluja o vent.
Significat: Si el cel està nublos caurà pluja o vent.

A l’estiu, tota cuca viu.
Significat: A l’estiu, hi ha moltes cuques

Mai plou a gust de tothom.
Significat: No s’està content quan plou.

Si pel novembre trona, la collita serà bona.
Significat: Quan plou, si vas a caçar cargols ompliràs més d’una cistella.

La lluna vella de març, no marxa sense glaç.
Significat: A finals d’hivern, el març encara ens reserva alguna sorpresa en forma de glaçada.

El febre, de cap o de cua l’ha de fer.
Significat: El febrer, tard o d’hora ens reserva dies de fred rigorós.

Aigua al febrer, bona pel sementer.
Significat: Si plou en aquest mes, la collita serà bona.

Si el cel és blanc, la neu ve volant!!!
Significat: Vol dir que normalment quan neva el cel acosruma a ser blanc.

Neu de febrer, aigua en un paner.
Significat: Si cau neu al febrer, quan sorti el sol es desfarà tota la neu i hi haurà aigua per tot arreu.

Novembre i febrer són marit i muller.
Significat: Del novembre al febrer és hivern.

ÀLEX FERNANDEZ LOBÓN

ruta1.jpg

ruta.jpg

ruta2.jpg

A la dona, busca-la prima i neta, que grossa i bruta ja s’hi torna. 

Dona casada, dona espatllada.. 

Cada terra fa sa guerra! 

Qui no té fe, no te “re”. 

Si vols ben parlar, apren a callar. 

Al gener tanca la porta i encén el braser. 

Boira a la muntanya, pastor a la cabanya. 

Sabadell mala pell. 

Per any nou, un pas de bou. 

Per Sant Antoni un pas de dimoni.

Maria Boldú Capdevila 

Estiu calorós, hivern rigorós.

Per Sant Sebastià, una hora hi ha.

A les penes punyalades i al patir un got de vi.

D’amics, pocs i bons.

De porc i de senyor, se’n ha de venir de mena.

Els catalans, de les pedres en treuen pans.

A la taula i al llit, al primer crit.

Al Juliol ni dona ni cargol,cargol i dona tot l’any és bona.

Qui maltracte un animal, demostra mal natural.

Burro que no conegues, no li toques les orelles.

                                                                                                                 Joan Vilamajó