Sol rogent pluja o vent.

Per Tots Sants amaga mans.

La bona mel, per sant Miquel.

Qui menja all el metge al carall.

El mariner a cada port hi té un muller.

Primavera:

Per la primavera,res és com era.

Els ocells tornen a cantar,la primavera acaba d´arribar.

Hivern:

En hivern bona sopa i vi calent.

Pluja d´hivern,dia d´infern.

Tardor:

Pluja de tardor fa bona saó.

La tardor porta la tristor.

Estiu:

A l´estiu tota cuca viu.

Estiu calorós hivern rigorós.

Joel Pérez Vidal.

1) Primavera arribada, ovella esquilada. (M. Teresa ÀLvaro Martí)2) Per la primavera, res no és com era. (M. Teresa ÀLvaro Martí)

3) En l’estiu, tot lo món viu. (M. Teresa ÀLvaro Martí)

4) Estiu calorós, hivern rigorós. (M. Teresa ÀLvaro Martí)

5) La tardor, porta la tristor. (M. Teresa ÀLvaro Martí)

6) Pluja de tardor, fa bona saó. (M. Teresa ÀLvaro Martí)

7) Pluja d’hivern, dia d’infern. (M. Teresa ÀLvaro Martí)

8) En hivern, bona sopa i vi calent. (M. Teresa ÀLvaro Martí)

9) Si la Candelària plora, de l’hivern ja estem fora; si la Candelària riu, torna-te’n al niu; tant si riu com si plora, de l’hivern ja estem fora. (M. Teresa ÀLvaro Martí)

Albert Tarragona Farré

Gener:

Per Sant Sebastià, una hora hi ha.

Pel gener treu flor l’ametller.

Febrer:       

Neu de febrer, aigua en un paner.

La Candelera és jornalera.

Març:

Quan al març trona, l’ametlla és bona

Març ventós i abril plujós, fan el maig florit i hermós

Abril:

Trona l’abril, ve bon estiu.

No digues hivern acabat si Sant Jordi no ha passat.

Maig:

Al maig, conforme vaig.

Pel maig cada dia un raig.

 Juny:

Per Sant Joan, el blat al camp; per Sant Pere, el blat a l’era.

Aigua per Sant Joan, celler buit i molta fam.

Juliol:

Pel juliol, la forca al coll.

Qui no bat per juliol, no bat quan vol.

Agost:

Agua d’agost, safrà,mel i most.

A l’agost, la dalla no té repòs.

Setembre:

En setembre, qui tinga blat, que sembre.

El setembre s’enduu els ponts o eixuga les fonts.

Octubre:

Per Sant Simó mor la mosca i el moscó.

A Sant Francesc, agarra l’escopeta i ves.

Novembre:

Per Sant Martí, aixeca la bota i  tasta el vi.

Per Sant Andreu pluja, neu o fred molt greu.

Desembre:

Per Sant Esteve cada ovella a casa seva.

El qui treballa el dia de cap d’any te treball tot l’any.

Jofre Pedrós Pujades

En GENER tanca la porta i encen el braser

En FEBRER fica’t la bufanda que fa fred.

MARÇ “marçador” de nit fa fred i de dia calor.

En ABRIL cada pardal fa el seu niu.

Al MAIG vaig com vaig.

En JUNY la falç al puny.

En JULIOL, ni dona ni caragol.

A l’AGOST, vesprades de gos.

Pel SETEMBRE qui tinga llavors que sembre.

L’OCTUBRE fred, mata el cuquet.

Si pel NOVEMBRE trona, la collita serà bona.

DESEMBRE nevat, bon any pel blat.

Si jo fos un genet

Si jo fos un genet

estaria molt inquiet.

De vegades saltaria

i un bon nyanyo em faria.

Però el més important és anar a cavall

saltaria, galoparia per tota una vall.

Per l’estiu tota la cuca viu

i amb mosques i mosquits

néstariem ja ben tips.

Quan ja ens haurien picat

els matarien a grapats.

Un dia va ensopegar

i vaig caure al mig d’un pinar.

Tot saltant i galopant

passen els dies volant.

Al final acabem cansats

i cap a casa a sopar.

L’endemà al despertà vaig

continuar

i així no es va acabar

i sempre puc estar

se’n un genet

molt inquiet

que puja a un cavallet

que no pot estar quiet.

Saltant i galopant

els dies van passant…

Titulo: Cuatro ratones en el salvaje oeste.Escritor: Geronimo Stilton.Editorial: Destino.Colección: Geronimo Stilton.  

Resumen:Una vez Geronimo Stilton se fue con su familia, Tea, Trampita i Benjamín al salvaje oeste.Caminando llegaron a un pueblo que se llamaba Cactus City, era muy pequeño pero había de todo. Fueron a una tienda y se pusieron la ropa que se llevaba allí.Un día Stilton fue a un bar, pedio una manzanilla y le cayó, entonces al salir trepisó a Caraplato que era el ratón más grande i más fuerte del pueblo.Caraplato se enfado mucho y le dijo que harían un duelo.Cuado se reían de el resbalo con una patata y sin querer le dio una patada, choco de morros, le lanzo una sandía, entonces, toda la gente le aplaudieron y dijeron que era el ratón más fuerte de la ciudad entera.Un día vino el jefe de los pistoleros decía oro a cambio de agua, y les dijo que alguien se tenia que enfrentar a Bubi, si ganaba dejaría en paz el pueblo y si no se quedaría.Se entregó Stilton, entonces todo el pueblo fue a ver el reto, era muy lejos y atravesaron el Gran Cañón, fue una prueba muy difícil pero se lo pasaron bien.Llegaron al rancho de Mediarrata Medianoche, pregunto donde esta Bubi y era un toro bravo. Subió al toro, le persiguió y reboto contra la pared, entonces vio que en la oreja tenia una espina de cactus, la sacó y Bubi se calmó completamente.Entonces gano y dejo de molestar a cactus city, fueron a dar el agua a todo el pueblo y le nombraron sheriff, pero Stilton le dio la estrella de sheriff a Caraplato por que se lo merecía. 

Opinión: Me ha gustado mucho por que es de mucho humor, han hecho un viaje muy bonito y Geronimo deja de ser un covardica.

Nombre: El misterio de los cachorros desaparecidos
Autor/a: Pilar López Bernués
Editorial: Bruño
Colección: Alta///al
Resumen: Este libro habla totalmente de misterio.
Se trata de un grupo de amigos que se llaman Rafa, Ana, Nuria, Alex, Víctor y Jordi.
Ana acababa de mudarse a una casa muy acogedora con jardín, buhardilla y bosque al lado y en las afueras de Barcelona.
Cuando acabaron de mudarse, Ana propuso de invitar a sus amigos el viernes siguiente a toda su tropa y como le dijeron comenzó a llamar. Todos aquél día pudieron venir.
El viernes por la noche, ya habían venido todos menos Rafa (el más mayor), que venia con autocar.
La tropa incompleta, fueron a buscar a Rafa a la parada de autobús. Decidieron ir por el bosque y eso les costó muy caro porque como era muy frondoso y lejos de Barcelona la verdad es que allí te asustabas. De vuelta, se encontraron unos cachorros y los dejaron en el jardín pero les costó convencer a Carlos (el padre de Ana).
Llegaron a las diez y media y con invierno ya no se veía nada. Como los cachorros eran pequeños y recién nacidos, lloriqueaban y por eso hicieron turnos y cuando le tocó a Nuria, los cachorros los habían robado, ya no estaban en el jardín.
La mañana siguiente, fueron al polideportivo y encontraron a un niño que se llamaba Samir más o menos de su edad. Unos cabeza rapados, le amenazaron porque era magrebí y nadie lo vio pero todos llevaban pintadas nazis en los brazos con pintura permanente. Invitaron a Samir a su casa y resulta que los perros que habían acogido eran de él.
La mañana siguiente se fueron hacia el bosque y allí descubrieron a las cabezas rapadas enseñando a matar a perros cazadores. Pero suerte que Víctor y Jordi avisaron a la policía y todo se punió en orden: Los rapados en la cárcel y un amigo más para la tropa, Samir.
Aquél día se despidieron y sobretodo Ana y Rafa se dieron un beso muy fuerte porque como eran casi pareja, no habían tenido tiempo para hablar solos.

Opinión: Este libro me ha gustado mucho ya que habla de misterio. Primero no me interesaba y no lo leía pero al final me enganché y lo leí todo sin parar.

Jordi

Nom: Annelies Marie Frank
Autors:
Editorial: Parramón.
Col·lecció: Guardonada.
Resum: Anna Frank 12 juny 1929 – principis de març de 1945. És a dir, va viure uns quinze anys. Va ser una adolescent jueva que va escriure en el seu diari personal tot l’horror de l’època de Hitler.
El dotze de juny de 1929, va néixer a Frankfurt Anna Frank. La seva germana Margot era pacífica i tranquil·la i ella era tot el contrari: era hiperactiva. Sort que de gran es va anar calmant.
Sempre parlava i no callava mai. Mentrestant ella xerrava i jugava molt quan era petita, a Alemanya estaven passant fets horripilants. Adolf Hitler havia fundat el partit nazi i odiaven el judaisme, homosexualisme, discapacitats i gitanos. Però Adolf Hitler, no es va conformar amb Alemanya sinó que al final volia conquerir el món tal com també explica clarament una escena de “El gran dictador ”. També als jueus els va obligar posar l’estrella de Josep com a símbol jueu.
Les condicions de vida es van posar tan malament que es van haver de mudar cap a Holanda a veure la seva padrina i a més el seu pare es volia muntar una empresa de peptina, una substància que es posa a la melmelada casolana. Estava tant de bé amb l’àvia però es van haver de separar perquè van emigrar cap a Amsterdam.
Allí va conèixer una noia de la seva edat que coincidien amb grups de música, menjar i fins i tot era jueva. Es deia Hanneli.
El dia que va fer tretze anys, li van regalar molts regals però n’hi va haver un que li va cridar l’atenció: un diari. I aquell mateix dia va començar a escriure sobre l’horror del genocidi i tot el que estava passant en aquell món en aquell moment.
Als mestres els hi va fer una redacció perquè no callava i com que la va fer perfecte es van donar per vençuts. Li deien “l’Anna la parladora”.
La seva mare i el seu pare, ja havien començat a preparar un amagatall per situacions extremes i llavors va arribar una carta cap a la Margot i el pare de l’Anna. Allò volia dir que havien d’anar al camp de concentració. Llavors l’endemà al matí, després d’aixecar-se, van anar cap a l’amagatall. El lloc on es refugiaven, era al darrere de la empresa on treballava el seu pare i l’Anna ja li va posar un mot: La casa del darrere.
Allí també hi van tenir diferents jueus: com per exemple els Van Pels, una família que també era jueva i llavors un dentista.
Tots la criticaven i ella s’hi defensava severament. No van poder amb l’Anna.
Els Van Pels, tenien un fill i ella creia que era avorrit però quan va començar a xerrar, va descobrir tot el contrari: amable, simpàtic i generós. Cada dia s’inventava per anar-lo a veure i al final es van fer imprescindibles aquelles xerrades.
Mentrestant vivien en la casa del darrere, els seus protectors que eren els que portaven menjar, llibres, aigua… els van trair i va venir un policia de Hitler que els va capturar i els van portar cap al camp de concentració.
Allí els van separar homes i dones i l’Anna no el va tornar a veure mai més.
Al cap de dos mesos, a l’Anna i a la Margot les van traslladar cap a un altre camp i allí es van morir de tifus.
Una frase que m’ha cridat l’atenció és que els nazis van apagar la vida de l’Anna però no la seva veu perquè gràcies al seu diari explica l’horror que va passar en el món en aquells temps.

Opinió: L’Anna, tot i que va tenir una vida dificultosa per ser jueva va tirar endavant i no es va rendir i crec que això moltes persones no ho haguessin fet. Crec que aquest llibre és bo per aquesta iniciativa.

Jordi