RESUM

Aquest llibre ens explica una mica la vida de Gandhi, un home hindú molt religiós que estava disposat a fer qualsevol cosa per la pau i la llibertat de la seva pàtria. Ell sempre intentava fer les coses pacíficament. A la seva època els britànics, feien injustícies molt grans als hindús per la simple qüestió de ser d’un altre color. Tot i que als hindús sempre els ajudava, els britànics mai deixaven que la Índia fos independent, no els hi feia mai favors. Ell ho arreglava amb una arma molt peculiar,  l’arma de la veritat; aquesta arma, normalment, ho solucionava tot. Era un home molt bo, sempre intentava que tothom tingués els mateixos drets i socorria a tot el món, sense distincions de cap mena.Quan ell va morir milions de persones van plorar per ell, perquè havia sigut Mahatma, “l’ànima gran”, i per damunt de tot, un senyor a qui respectar.

OPINIÓ

Crec que aquest llibre, tot i que només volia explicar la vida d’una persona, fa pensar bastant en què la majoria de coses, es poden resoldre parlant, sense força ni armes. M’ha agradat descobrir la vida de Gandhi perquè es va portar molt bé amb tota la societat, sense marcació. Era un home admirable. Tothom s’hauria de portar així de bé. Si tots ho féssim, al món no hi hauria tantes guerres.

M’ha agradat i el recomano.

Laia Martí

RESUM

Aquest llibre ens explica perquè existeixen els déus. No paren de repetir que és per donar sentit a les coses. Quan no sabien perquè plovia deien: – És obra de déu. Així les coses es solucionaven. La gent hi creia i encara hi creu perquè si els passa algun cosa, tenen la “seguretat” de que tot sortirà bé. Les persones no poden obligar a ningú a què cregui en el seu déu, ni en que cregui en déu i en què no hi cregui.

OPINIÓ

Ja he descobert perquè la gent creu en déu. És avorrit perquè sempre diu i repeteix el mateix, sembla un disc ratllat.

Ara sé que Déu era i és una explicació.

Laia Martí García

l’èxit i el fracàs

Resum: Hi ha molts tipus d’èxit i de fracàs: l’escolar, el de casa, el de tot arreu que sigui teu, o hi vagis.

Si et portes bé faràs èxit, per exemple, amb el amics, però si et portes malament fas fracàs (com dèiem dels amics), no tindràs amics.    

Si al teu pare o mare li dius que vols allò i no t’ho donen, tu vas burxant, que si em portaré bé, que si jo que sé… fins que al final s’aconsegueix. Però tot allò que li has dit només dura un dia.

Però en canvi si tu et portes malament, pegues, insultes als pares i així segur que el que vols no t’ho donaran.

Opinió personal: JO opino que aquest llibre té tota la raó. Jo això de burxar també ho faig jejeje.

ANNA FRANK

Resum: Anna Frank era una nena com les altres però es va fer famosa pel seu petit diari que li va ficar Kitty.

Anna Frank va passaR la guerra, i va haver d’anar a un refugi, per      salvar-se. La casa la compartien amb una altra família que es deien els Van Pels. L’Anna Frank es va enamorar del fill Peter.   A la seva habitació hi havia tot de fotos de les reines de diversos països.

Va arribar un punt en què ja van poder sortir al carrer, anar al parc després d’anar al col·legi etc…

Opinió personal: El llibre amb si m’ha agradat molt, tot el que va dir, va ser tot veritat.

Hi ha pàgines que m’han fet pensar.  

LA VIOLÈNCIA I LA NO-VIOLÈNCIA

Resum: El llibre en concret parla de la violència.

Sempre hi ha algú que forma la violència.

Hi ha moltes maneres de provocar-la, mirant de reüll i fent carotes n’és una, perquè a la persona la mires de reüll i acabaràs pegant.

També hi ha la següent: passar directament a pegar. Aquesta és la que més es coneix. Al llibre hi surt una historieta que a una botiga de vendre pa , la dependenta, a la gent gran els  donava el pa recent fet, i en canvi a l’altra gent, els i donava el pa que li va sobrar el dia abans. Vam quedar en un acord, de que no anirien a buscar més pa, ni coques, ensaïmades, pastissos…

Fins que un dia la pastissera es va quedar arruïnada. Això es la no violència.              

Opinió personal: Aquest llibre m’ha semblat meravellós. Jo també estic contra la violència.  

Manar i Creure

Resum:aquest llibre m’ha ensenyat a quÈ no sempre haig de manar perquè  sinó al final em quedaré sense amics, però també ets ruc per si et fas creure. Mai t’han de fer creure sinó que tu has de fer el que vulguis.

També sempre hi ha una persona que la fas creure i aquesta persona ets tu,

perquè a la llarga la gent se’n cansa. Per exemple al llibre hi surt una petita història de 4 nens que es disposen a fer concursos de castells de sorra , total que n’hi ha un que vol manar i els altres accepten la resposta, però al dia següent el van deixar plantat perquè sempre era ell el cap de tot.

També hi sortia una historieta en la qual hi ha un nen que es diu Noè i té 5 any i diu que de gran vol manar, perquè veu als seus pares cada dia com el manen : fes el deures, posa la taula etc.

Opinió personal: Aquest llibre com he dit al principi m’ha ensenyat a què no sempre has de ser el cap de tot.             

Picasso

Picasso: Vaig néixer a Màlaga (Espanya)el 1881. El meu pare era professor de dibuix, va dirigir els primers passos artístics d’aquell que esdevingué una de les figures més representatives i influents del segle XX .

He passat per diverses fases: èpoques blava, rosa i precubisme, cubisme etc.

Els meus quadres eren a França (París) i jo volia que fossin a Espanya el meu país.

I per fi els vaig convèncer, segur que el que vosaltres coneixeu més és el Guernica. El Guernica és una gegantesca composició que pretén anunciar la Guerra. Si el voleu veure l’heu d’anar a veure al meu museu anomenat és clar com no, Picasso.

Durant la meva vida he tingut moltes males experiències i moltes d’alegres, per exemple unes coses alegres…: Que vaig tindre molta sort a trobar dones meravelloses i formar famílies, i ara tinc molts fills; la meva comunió que va ser l’any 1896, que vaig estudiar a l’escola de les Belles Arts de Sant Fernando (Madrid),al 1900 vaig fer la primera exposició. Al 1905 comença l’època rosa, al 1935 vaig pintar Les senyoretes del carrer d’Avinyó. El 1901 començà l’època blava.

Va néixer el meu primer fill Paulo, al 1935 va néixer la meva segona filla Maia, al 1937 vaig pintar el Guernica, al 1947 néixer el meu tercer fill Claude, al 1949 va néixer la quarta filla anomenada Paloma.

I altres de tristes com ara que l’any 1913 va morir el meu pare i l’any 1939 morí la meva mare.

I per desgràcia el 8 d’abril de 1973 em vaig morir

Ja us he explicar ena altra part de la meva vida.

Opinió personal: Aquest llibre ara ma ensenyat una altra cosa de la gran i meravellosa vida de Picasso.

Maira

 CRISTÒFOL COLÓN

Resum: El 1451 va néixer Cristòfol colon a Gènova, no se sap. El 1469 va viatjar al voltant de Gènova, i aquell any es va casar amb una princesa catòlica.

Al 1476 Colon es va posar a viure a  Portugal, des del el 1476 al 1483, es va. dedicar a navegar per  l’Atlàntic: des d’ Islàndia fins a Guinea .   Al 1479 Cristòfol va tindre el seu primer fill anomenat Diego, i al 1488 va néixer el segon fill anomenat Hernando. Els dos eren de diferents mares.   Al 1484 Juan II de Portugal va dir que no als plans que havia planejat  fer.  Al 1860 els reis catòlics van escoltar per primera vegada a Cristòfol. 

Al  1493 van triomfar a Barcelona.

Cristòfol Còlon va descobrir Amèrica al 1500.

I al 1506 va morir a Valladolid.

 Opinió: Jo opino que aquesta col·lecció t’ensenya molt dels famosos i descobreixes coses noves. És un llibre molt interessant.    

Maira Troyano Tapies

Opinió Personal:
Aquest llibre està molt bé perquè ens explica coses sobre la violència i la no-violència.
Resum:
Aquest llibre explica que hi ha coses que s’han inventat per substituir les batalles de la guerra. Molts esports són violents, fan patir, i la gent que els practica hi pren mal, i de vegades fins i tot hi arrisca la vida. La violència que esclata és un comportament típicament humà. Cal que siguem sensibles a qualsevol espurna per poder impedir ràpidament el naixement de la violència. Sempre hi ha motius per a la violència, i sempre n’hi haurà. De motius per estar furiosos, per estar enrabiats, en tenim cada dia.