Un dia, l’Oriol i els seus pares van decidir que aquell dissabte farien una escapada familiar, però que encara havien de decidir el lloc i que el decidiria l’Oriol, ja que el dia 14 de gener, ell feia el seu aniversari. L’endemà l’Oriol havia anotat unes quantes propostes per anar a algun lloc aquell dissabte. Ho van estar mirant una estona els seus pares i ell i al final en van triar una: anirien a escalar una muntanya! La muntanya Himàlaia! La que havia sentit parlar tant a l’Oriol i que li havia agafat tantes ganes d’anar-hi! Aquella nit, l’Oriol va somiar en tot el que farien aquell dissabte, ara tan esperat per aquell. Va dormir més feliç que mai!

Quan es va despertar, va començar a preparar les coses i a les 9 del matí, van marxar cap a la muntanya. Quan van arribar, van aparcar el cotxe i es van posar l’equipament per escalar. L’Oriol va començar a pujar per la muntanya…quina emoció! Quan ja feia uns 20 minuts que estava escalant, va ficar el peu en una pedra mig trencada i va relliscar. Es va donar un cop al cap i de sobte va caure en un son profund. Al despertar, va notar com unes mans l’estaven agafant i es va moure per veure si així es podia treure aquelles mans de sobre. Va caure i a l’aixecar-se, es va trobar enmig d’una rotllana feta tota d’animals. Es va espantar tant, que va mirar d’escapar-se, però no va se’n va sortir. Al cap d’uns minuts en silenci, va notar que tots aquells animals (del més petit i insignificant al més gran i ferotge), no li volien fer mal,només volien fer-s’hi amics. L’Oriol va començar a parlar amb un llop,amb un lleó,un elefant,un drac,un ogre,una girafa, una mosca i fins i tot, amb una formiga i un cuc. Va fer molt amics, i tot i que ho trobava tot molt estrany, es preguntava com havia anat a parar allí i. On era? I on eren els seus pares? I la muntanya? Va aprendre molts valors: l’amistat,l’amor dels éssers,el valor que es tenen els uns als altres, encara que fossin grans o petits, grassos o prims. I el més important, les ganes de viure!

Llavors, va sentir unes veus que el cridaven. Qui eren? Animals? Poc li va faltar per saber qui eren, els seus pares! Va obrir els ulls i va trobar-se en entre el braços d’un nen amb síndrome de down, i al voltant els seus pares. Li van preguntar si estava bé i ell amb un somriure els hi va dir que sí. Aquell nen, el Marc,un nen que quasi ningú li feia cas i que el deixaven de banda només perquè era deficient psíquic l’havia salvat! Li va donar les gràcies i llavors l’Oriol el va convidar a anar a casa seva a berenar ja que era el seu aniversari. Van passar una tarda fantàstica, i sobretot, va fer un altre amic, el Marc.

Aquell dia va aprendre moltes coses,però la més bonica i important, és el respecte que ens hem de tenir els uns als altres.