Aquest vídeo parla de les formigues. Comença explicant que si dones ous, fongs,… a les obreres poden esdevenir reines.

Existeixen dotze mil espècies de formigues, i totes amb funcions diferents.

Si la reina es fecunda, pot tindre ous i mentrestant ella visqui viurà el formiguer. Les reines poden viure vint anys.

No et pots trobar una formiga gegant per un raonament de pes. Ningú pot augmentar 10 vegades el seu pes, vull dir ni (1, 2, 3,…) el seu volum.

Un formiguer pot arribar a tindre quatre milions d’obreres.

Hi ha una espècia de formigues que es fabrica el seu aliment, porten fulles, ho barregen amb saliva i material fecal, la fulla es podreix i es converteix en fong.

Les formigues no el hi passa res si han de portar quatre vegades el seu pes. Més o menys és com si un home de vuitanta kg aixequés quatre tones.

Tots els insectes respiren per tràquees.

Les formigues la seva manera de comunicar-se són les antenes.

Més aviat la utilitat de les formigues al món, serien com els basureros.

En menys de set metres pots trobar quatre espècies diferents amb costums completament diferents.

Al Cosmocaixa, hi ha resina solidificada. Ho has d’interpretar que durant els darrers vint milions d’anys les formigues no han canviat, comparat amb el cavall que ha passat de ser petit com un xai fins amb l’alçada que el tenim ara.

La resina d’un arbre pot aguantar tres-cents graus.

De cent seixanta cinc espècies que hi ha a  Catalunya quinze venen de fora.

Un arbre pot arribar a tindre cinc kg de llet de pugó per mes.

Si a unes formigues els hi vols treure la gana s’ha d’agafar una injecció i anar provant fins que toquis la part de la gana. I si les obreres no van a buscar menjar la reina es mor i la colònia va desapareixent.

El pitjor enemic de les formigues són elles mateixes i s’intenten matar per protegir la font d’aliment.

Jordi Lechosa Capell